Chrysoperla carnea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Chrysoperla carnea
Chrysoperla carnea, vista dorsal
Chrysoperla carnea, vista dorsal
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Neuroptera
Família: Chrysopidae
Gènere: Chrysoperla
Espècie: C. carnea
Nom binomial
Chrysoperla carnea
(Stephens, 1836)
Sinònims
  • Chrysoperla carneia
  • Chrysoperla carnes

La Chrysoperla carnea o amb el seu nom comú crisopa[1]és un insecte de la família de les crisopes (Chrysopidae) que s'alimenta d'altres insectes considerats perjudicials. Es distribueix a moltes parts d'Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Els adults s'alimenten de nèctar, pol·len i melassa dels àfids (pugons) però les larves són depredadors actius d'àfids i altres insectes petits. Es fan servir en el control biològic de plagues agrícoles. Els adults són de color verd pàl·lid amb llargues antenes i ulls compostos daurats. Mesuren 12 a 20 mm de llargada amb ales grosses i membranoses. Sovint es veuen al capvespre i de nit, ja que són atretes per la llum artificial. Abans Chrysoperla carnea era considerada una sola espècie de distribució holàrtica però ara s'ha dividit en diverses espècies molt similars morfològicament i que es distingeixen pels seus cants per vibració especialment en el ritual d'aparellament.[2]

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

Chrysoperla carnea, larva

Pon els ous, que tenen una mena de tija prima, en les plantes. Primer els ous són de color verd pàl·lid i més tard es tornen grisos. La larva fa un mil·límetre de llarg en sortir de l'ou. Són de color marró i semblen petits cocodrils reptant cercant les preses.[3] Injecten enzims als cossos de les seves víctimes per digerir-ne les òrgans interns després de fer-los líquids.[4] Les larves creixen fins a fer vuit mil·límetres de llarg abans de fer la pupa.

Els adults hivernen colgats per fulles de terra, emergeixen a la primavera. Cada femella pon, a les fosques, centenars d'ous prop de les preses potencials. Les larves triguen de tres a sis dies en sortir de l'ou, són voraces i muden tres vegades. Mengen àfids i altres insectes fins i tot erugues més grosses que ells. Si manca el menjar recorren al canibalisme entre elles. Després de dues o tres setmanes les larves secreten seda i fan un capoll sobre les plantes. D'ells emergeixen els adults de 10 a 14 dies més tard. El cicle complet dura quatre setmanes a l'estiu i està molt influït per la temperatura, hi pot haver diverses generacions en condicions òptimes.

La replantació de tanques vegetals, desapareguts al segle XX en un moviment de racionalització per la cultura extensiva, per tal de diversificar els biòtops pot contribuir a la regeneració de fauna auxiliar com la chrysoperla i altres insectes beneficiosos.[5] Els intents d'introduir-la a Nova Zelanda i Índia ans al contrari han fallat potser per l'absència d'un cert fong del tipus llevat necessari per fer la simbiosi durant el desenvolupament de l'insecte.

Control biològic[modifica | modifica el codi]

Chrysoperla carnea té un paper important en el control biològic de plagues. A la natura depreda sobretot insectes de l'ordre Homoptera.[6][7] Sobre els cultius també depreda aranyes roges, thrips, mosca blanca, minadors de fulles, psíl·lids, lepidòpters larves d'escarabats i corc del tabac.[8] Controla bé la mosca blanca del tabac al cotoner del Pakistan.[9] La presència de les seves larves a les fulles inhibeix la visita i posta d'ous de la mosca blanca cosa que suggereix que les larves produeixen un semioquímic volàtil que la repel·leix. A Lleida un experiment en una combinació amb altres enemics naturals complementaris per a protegir els arbres dels carrers i dels parcs de la ciutat va portar resultats prometedors.[10]

Està reconeguda pel Governs de les Illes Balears[11] i la Generalitat de Catalunya com mètode de control en la producció integrada d'olives,[12] de pinyol,[13] el raïm,[14] fruita seca,[15] fruita de llavor[16] i molts altres cultures.[17] Es disposa comercialment de larves de Chrysoperla carnea.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chrysoperla carnea Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Barbara Celada, Enemics naturals en l'olivera, Generalitat de Catalunya,
  2. Charles S. Henry, «Discovering the True Chrysoperla carnea (Insecta: Neuroptera: Chrysopidae) Using Song Analysis, Morphology, and Ecology» (anglès), Annals of the Entomological Society of America, (2002), 95(2):172
  3. «Chrysoperla carnea». Cornell University. [Consulta: 2011-01-21].
  4. «Aphid Control by Chrysoline carnea». Syngenta-bioline.co.uk. [Consulta: 2011-01-21].
  5. Andreu Vila, Borja Camí i Montse Soler, «Les tanques vegetals com a reservoris de fauna auxiliar», L'Eina, novembre 2009, pàgines 11-13
  6. T. S. Bellows; T. W. Fisher. Handbook of biological control: principles and applications of biological control. Academic Press, 1999, p. 418–. ISBN 9780122573057 [Consulta: 21 gener 2011]. 
  7. E. Agullo,«Insectes depredadors per eradicar sense pesticides les plagues a Palafrugell. El servei municipal de jardineria n'allibera més de 10.700 per posar fre al pugó i altres malures», El Punt Avui, 9 de juliol de 2013, pàgina 8
  8. Hoffmann, M.P. and Frodsham, A.C. (1993) Natural Enemies of Vegetable Insect Pests. Cooperative Extension, Cornell University, Ithaca, NY. 63 pp.
  9. Kareim, A.I., 1998. Searching rate and potential of some natural enemies as bio-control agent against the Bemisia tabaci (Homoptera:Aleyrodidae). J. Appl. Entomol., 122: 487–92
  10. Silvia Alguacil Martín, «Un insecticida i un insecte van de la mà en la lluita contra les plagues de l'olivera», Generalitat de Catalunya, 8 d'agost de 2011
  11. «Control integrat de plagues i malalties», Norma Tècnica de Producció Integrada d'Hortícoles, Annexos específics dels cultius d’hortalisses, Govern de les Illes Balears, 14 de juny 2012
  12. «Norma tècnica per la producció integrada d'olives», Generalitat de Catalunya, 27 de març de 2013
  13. «Norma tècnica per la producció integrada de pinyol»
  14. «Norma tècnica per la producció integrada de raïm de vinificació»
  15. «Norma tècnica per la producció integrada de fruita seca»
  16. «Norma tècnica per la producció integrada de fruita de llavor»
  17. «Tècniques alternatives a la lluita química», Generalitat de Catalunya, 1 de març 2012
  18. «Botiga catalana d'insectes de control biológic FertiTienda.com: Chrysopa 1000 - Chrysoperla carnea» (web). [Consulta: 2012-12-31].