Cahuarano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaCahuarano
Tipusllengua morta, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües saparo-yawan
llengües zaparoanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cah Modifica el valor a Wikidata
Glottologcahu1268 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecah Modifica el valor a Wikidata
IETFcah Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5145 Modifica el valor a Wikidata

El cahuarano (també anomenada moracano) pertany a la família zaparoana. Es troba en greu perill d'extinció, o tal vegada completament extinta.[1]

Es considera als cahuaranos descendents dels antics moracanos, que habitaven en el curs mitjà del riu Nanay. Günter Tessmann [1930] va realitzar una estimació de 1000 moracanos en 1925. Usant com a base de comparació el vocabulari recollit per Tessmann, Wise [1999] considera el cahuarano com un dialecte de l'iquito.

Distribució geogràfica[modifica]

Els cahuaranos viuen en forma dispersa en les capçaleres del riu Nanay, província de Maynas, regió de Loreto, Perú. El seu territori tradicional es trobava al nord-oest de l'actual ciutat d'Iquitos.

Nombre de parlants[modifica]

Tant Solís [1987] com Gordon [2005] donen una xifra de 5 parlants en 1976.[1] En l'actualitat, la llengua podria estar extinta, i tots els seus antics parlants haurien adoptat el castellà. Aquest és part del vocabulari recollit per Tessmann:

català Tessman
ull poí-nami
dent puöka
sol nianamí
blanc musiténa
dona itémo

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Adelaar, 2004, p. 623.

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Willem F. H. i Muysken, Pieter C. ; The Languages of the Andes, Cambridge Language Surveys, Cambridge, Cambridge University Press, 2004 ISBN 978-0-521-36831-5 (édition revue, 2007)
  • Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
  • Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987.
  • Tessmann, Günter. Die Indianer Nordost-Perus. Grundlegende Forschungen für eine systematische Kulturkunde. Hamburg: Friedrichsen, de Gruyter & Co, 1930.
  • Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.