Llengües piro
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak | |
| Codis | |
| Glottolog | puru1265 |
Les llengües arawak del Purús (també anomenades llengües piro o llengües arawak sud-occidentals) són un grup de llengües arawak de l'Amazònia peruana i brasilera.[1][2][3]
Classificació[modifica]
Kaufman (1994) inclou les següents llengües dins d'aquest grup:
- Piro (Yine, Machinere)
- Iñapari
- Kanamaré (†)
- Apurinã
- Mashco Piro (Cujareño).
Kaufman hauria considerat a l'últim un dialecte del piro-yine; encara que Aikhenvald argumenta que es tractaria més aviat d'un dialecte de l'extint iñapari.
Fonologia[modifica]
La fonologia del proto-Purus (Ramirez 2019: 746; 2020: 250):[4][5]
| p | t | k | ||
| ts | (tʃ) | |||
| ç | h | |||
| m | n | |||
| r | ||||
| w | j |
| i | ɨ | |
| e | ʊ | |
| a |
Comparació lèxica[modifica]
Els numerals de l'1 al 10 en diferents llengües piro són:[6]
GLOSSA Apurinã Iñapari Kanamaré Yine PROTO-
PIRO'1' hãtɨ paːčí ekek satɨpx̯e *pati '2' epi jepí ubawa h̜epi *hepi '3' hãtɨ epi
paknɨmapá ekekatehu mapa *mapa '4' epi epi
paknɨimonáhaha h̜epkotʸamkox̯e '5' epi epi
hãtɨpenamuyúti pamyo '6' ičimápíre paʦrɨx̯ire '7' ričimapíre payokh̜ipre '8' ipučiápire yokh̜ipi '9' rapahačajíre mtɨrɨx̯i '10' puhaːnimuyúti pamole
Referències[modifica]
- ↑ Carvalho, Fernando O. de. 2021. A Comparative Reconstruction of Proto-Purus (Arawakan) Segmental Phonology. International Journal of American Linguistics 87(1). doi:10.1086/711607
- ↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
- ↑ Ramirez, Henri (2001). Línguas arawak da Amazônia Setentrional. Manaus: Universidade Federal do Amazonas. (PDF)
- ↑ Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
- ↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 17 juny 2021]. Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.
- ↑ «Arawakan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 21 juliol 2013].
Bibliografia[modifica]
- BRANDÃO, Ana Paula; Sidi FACUNDES. Estudos comparativos do léxico da fauna e flora Aruák. Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi. Ciências humanas, Belém, v. 2, n. 2, p. 133–168, maio/ago. 2007.
- FACUNDES, Sidney da Silva. The language of the Apurinã people of Brazil (Arawak). Tese (Doutorado em Linguística) – University of New York at Buffalo, Buffalo, 2000.
- FACUNDES, Sidney da Silva. The comparative linguistic methodology and its contribution to improve the knowledge of Arawakan. In: HILL, Jonathan D.; Fernando SANTOS-GRANERO (eds.). Comparative Arawakan histories. Illinois: University of Illinois Press, 2002. p. 74–96.
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||