Llengües uru-chipaya
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.200 (2000 ) |
| Estat | Bolívia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengues chimú chipaies | |
| Codis | |
| Glottolog | uruc1242 |
Les llengües uru-chipaya són una família lingüística indígena de Bolívia de la que en sobreviuen dos idiomes estretament relacionats. El chipaya té prop de mil parlants i observa un ús vigorós en la seva comunitat nativa, mentre que per a l'any 2000 només quedaven dos parlants de l'uru, per la qual cosa es pot declarar llengua morta. Antigament al Perú es va parlar l'uru de chimú, una llengua presumiblement de la família uru-chiapaya.
Classificació[modifica]
S'ha proposat que podria aquestes llengües podrien tenir relació amb el quingnam del nord del Perú. No tenen cap llengua viva amb relació comprovada, encara que s'ha intentat trobar connexions amb les llengües arawak i les llengües maies. Stark (1972) va proposar una macrofamília maia–yunga–chipaya vinculant les llengües maies amb les Uru–Chipaya i el Yunga (Mochica).[1]
Llengües de la família[modifica]
- Chipaya, Bolívia, (Oruro), 1.200 parlants el 1995,[2] 1.000 el 2004[3] y 1.500-3.000 en 2017.[4]
- Uru, també anomenat Uchumataqu o Uru d'Iru-Itu, Bolívia, (La Paz), 2 parlants en 2000.[5]
- Uru de Ch'imú, Perú (Puno), extint.
- Murato, Bolívia (Oruro), extint.
Comparació lèxica[modifica]
Pronoms[modifica]
A continuació es comparen els pronoms presonales de diverses llengües de la regió andina. Totes aquestes llengües distingeixen en la primera persona del plural una forma inclusiva (jo + tu + [uns altres]) i una forma exclusiva (jo + uns altres, però no tu). La forma dels pronoms no mostra un parentiu pròxim de les llengües uruchipaya amb la resta de famílies que es comparen:
| GLOSA | Puquina | proto- Uru-chipaya |
proto- Quítxua |
proto- Aimara |
|---|---|---|---|---|
| 1a persona singular |
nisi | *wir- | *nuqa | *naya |
| 2a persona singular |
chuu | *am(t) | *qam | *huma |
| 3a persona singular |
jiru | *ni (masc) *am (fem) |
*pay | *hupa |
| 1a persona plural (incl.) |
nisinchis | *ucum | *nuqanchis | *hiwasa |
| 1a persona plural (excl.) |
nisiyku | *nuqayku | *na(naka) | |
| 2a persona plural |
chuukuna | *amcuk | *qamkuna | *huma(naka) |
| 3a persona plural |
jirukuna | *ninaka (masc) *ninak (fem) |
*paykuna | *hupa(naka) |
Numerals[modifica]
Els numerals comparats amb les mateixes famílies anteriors són:
GLOSA Chipaya Uru Puquina PROTO-
ARUPROTO-
QUÍTXUA1 tsi ši pesk *maya *suk 2 pišk piske so *paya *iškay 3 čep čep kapak *kimsa 4 paxpix
< pax kpikpácpic sper *pusi *çusku 5 panoqu paanucu takpa *pichqa 6 paqčui pacchui čiču *suqta 7 thoqo tohoro stu *qançis 8 qonqo cohonco kino *pusaq 9 śanqaw sankau čeka *isqun 10 (tunka) kalo skata *çunka
Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'alguna altra família lingüítica.
Referències[modifica]
- ↑ Stark, Louisa R. «Maya-Yunga-Chipayan: A New Linguistic Alignment». International Journal of American Linguistics, 38, 2, 1972, pàg. 119–135. DOI: 10.1086/465193. ISSN: 0020-7071.
- ↑ Ethnologue report for language code - Chipaya
- ↑ Willem F. H. Adelaar & Pieter Muysken (2004). The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 622. ISBN 978-0-511-21050-1.
- ↑ «Unidades educativas en Uru Chipaya trabajan para que su lengua originaria no». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Ethnologue report for language code - Uru
Bibliografia[modifica]
- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Online version: http://www.ethnologue.com/.
Enllaços externs[modifica]
- Cerrón Palomino, R. «Max Uhle: «descubridor» del chipaya» (en español). Lexis. Fondo Editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú, 32, 1, 2008, pàg. 109-145. ISSN: 0254-9239 [Consulta: 26 febrer 2018].
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengua nacional | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||
Cursiva indica llengua morta encara reconeguda per la Constitució de Bolívia. | |||||||||||||||
