Llengües sinotibetanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sinotibetà
Distribució
geogràfica:
Àsia Oriental
Classificació
genètica
:
Una de les famílies lingüístiques més importants del món
Subdivisions:
Tai-kadai (s. lingüistes xinesos)
Hmong-Mien (s. lingüistes xinesos)
Llengües sinotibetanes

Les llengües sinotibetanes són una família de llengües parlades a l'Àsia Oriental i Sud-oriental. Ethnologue identifica 449 membres de la família.[1] És la segona família amb més parlants del món, només per darrere de l'indoeuropeu, i a més inclou la llengua més parlada del món, el mandarí, amb 845 milions de parlants. Altres idiomes importants d'aquest grup són les altres llengües xineses, el tibetà i el birmà.

Subgrups[modifica | modifica el codi]

El nom de la família prové dels dos subgrups generalment reconeguts, el sinític i el tibetobirmà. Durant molts anys era comú incloure també les llengües tai-kadai i hmong-mien, però el consens actual les tracta com a famílies distintes, excepte entre lingüistes xinesos. Les llengües mon-khmer també es classificaven com a sinotibetanes a vegades, però aquesta hipòtesi s'ha abandonat quasi completament. Encara es nota semblances considerables entre aquestes famílies, però actualment se les atribueixen no a una relació genètica sinó al contacte. De fet, l'Àsia Oriental es reconeix com a exemplar d'una àrea lingüística, un fenomen en que el contacte extens entre llengües resulta en la influència mútua.

Hi ha una minoria d'escolars que neguen que el xinès sigui emparentat amb el tibetobirmà; aquests argumenten que les semblances entre aquests són també el resultat de contacte. Encara que aquesta connexió és generalment acceptada, l'existència de la família sinotibetana no es pot considerar tan ben provat com la d'altres famílies de llengües. Els escèptics argumenten que no hi ha prova suficient de correspondències de sorolls entre els dos grups; els proponents afirmen el contrari.

Menys cert que l'existència de la família és que les llengües tibetobirmanes formin un subgrup vertader; de fet, no hi ha cap prova d'innovacions compartides per totes les llengües tibetobirmanes. La manca d'evidència ha provocat diverses hipòtesis que organitzen la família de maneres diferents, sense un grup tibetobirmà. Classificacions més conservatives postulen cinc o sis branques, les quals representen grups no polèmics, sense pretendre determinar quines són les "primàries".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Language Family Trees: Sino-Tibetan, Ethnologue. Data d'accés: 22 de desembre, 2009.