Mandarí

De Viquipèdia

Mandarí 官話 guānhuà
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	中文 zhōngwén, 國語 guóyǔ, 普通話 pǔtōnghuà
Parlat a:	República Popular de la Xina, Taiwan, Singapur, Indonèsia, Malàisia i en comunitats xineses d'arreu del món
Regió:
Parlants:	845 milions[1]
Rànquing:	1
Classificació genètica:	sinotibetana  xinès   mandarí
estatus oficial
Llengua oficial de:	República Popular de la Xina, República de la Xina (Taiwan) i Singapur
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1	{{{iso1}}}
ISO 639-2	{{{iso2}}}
ISO 639-3	{{{iso3}}}
SIL	cmn
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El mandarí és una de les llengües xineses. És la llengua oficial de la República Popular de la Xina i de la República de la Xina. També és parlat a Singapur (on és cooficial amb l'anglès, el tàmil i el malai), Indonèsia (Java i Bali), Malàisia (península de Malaca), Brunei, Vietnam, Laos, Cambotja, Tailàndia, Filipines, Mongòlia, Rússia (part asiàtica), Líbia, Maurici, Moçambic, Zàmbia, Estats Units, Canadà, Austràlia o Regne Unit.^[1] És una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides.

Les varietats del mandarí estàndards de la República Popular de Xina i Taiwan es diuen "pǔtōnghuà" (普通话, parla comú) i "guóyǔ" (国语, llengua nacional) respectivament. El terme xinès més general, que abasta totes les varietats del mandarí, és "běifānghuà" (北方话, parla del nord) o "guānhuà" (官话, parla dels mandarins), els quals termes refereixen a tots els dialectes de la llengua, que és originari del nord i del sud-oest de la Xina. Amb 845 milions de parlants^[1] (com a llengua materna, i 915 si hi sumem els que l'utilitzen com a llengua vehicular)^[2] és, de fet, la llengua més parlada del món.

Un mandarí també era un antic alt funcionari de la Xina; la llengua mandarina era usat pels mandarins per a assumptes oficials en tota la Xina en comptes de les llengües xinesos locals, i és per això que la llengua va rebre tant el nom xinès "guānhuà" (i per tant el seu traducció "mandarí".)

[edita] Fonologia

La síl·laba en mandarí distingeix entre un atac inicial consonàntic obligatori, una aproximació mitja possible entre l'atac i a vocal o diptong que fa de nucli sil·làbic, un nucli sil·labic obligatori i una final possible que és una nassal o una aproximant.

L'inventari del mandarí estàndard modern ve donat per:

	Bilabial		Labiodental		Alveolar		Retrofleja		Alveopalatal		Velar
Nasal	m				n						ŋ
Oclusiva	p	pʰ			t	tʰ					k	kʰ
Africada					ts	tsʰ	ʈʂ	ʈʂʰ	tɕ	tɕʰ
Fricativa			f		s		ʂ	(ʐ)1	ɕ		x
Aproximant					l		ɻ1		j	ɥ	w

1. /ɻ/ es transcriu freqüentment com a [ʐ] (una fricativa retrofleja sonora), tot i que aquesta transcripció diferent del fonema es deu a certa variació entre els parlants, en realitat ambdós alòfons s'han de considerar com el mateix fonema.

[edita] Vegeu també

• Xinès

[edita] Referències

1. ↑ ^{1,0 1,1 1,2} http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=cmn
2. ↑ Del Moral, Rafael, Diccionario Espasa. Lenguas del mundo, Editorial Espasa Calpe, SA, Madrid, 2002