Mandarí
|
|
|
|---|---|
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | República Popular de la Xina, Taiwan, Singapur, Indonèsia, Malàisia i en comunitats xineses d'arreu del món |
| Regió: | |
| Parlants: | 845 milions[1] |
| Rànquing: | 1 |
| Classificació genètica: | sinotibetana xinès mandarí |
|
|
|
| Llengua oficial de: | República Popular de la Xina, República de la Xina (Taiwan) i Singapur |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-3 | cmn |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El mandarí és una llengua sinítica. La varietat estandarditzada és la llengua oficial de la República Popular de la Xina i de la República de la Xina. També és parlat a Singapur (on és cooficial amb l'anglès, el tàmil i el malai), Indonèsia (Java i Bali), Malàisia (península de Malaca), Brunei, Vietnam, Laos, Cambotja, Tailàndia, Filipines, Mongòlia, Rússia (part asiàtica), Líbia, Maurici, Moçambic, Zàmbia, Estats Units, Canadà, Austràlia o Regne Unit.[1] És una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides.
Les varietats del mandarí estàndards de la República Popular de Xina i Taiwan es diuen "pǔtōnghuà" (普通话, parla comú) i "guóyǔ" (国语, llengua nacional) respectivament. El terme xinès més general, que abasta totes les varietats del mandarí, és "běifānghuà" (北方话, parla del nord) o "guānhuà" (官话, parla dels mandarins), els quals termes refereixen a tots els dialectes de la llengua, que és originària del nord i del sud-oest de la Xina. Amb 845 milions de parlants[1] (com a llengua materna, i 915 si hi sumem els que l'utilitzen com a llengua vehicular)[2] és, de fet, la llengua més parlada del món.
Un mandarí també era un antic alt funcionari de la Xina; la llengua que empraven els mandarins per als assumptes oficials es va imposar a tota la Xina en substitució de les llengües xineses locals, i és per això que la llengua va rebre el nom xinès "guānhuà" (i, per tant, la seva traducció occidental "mandarí").
Fonologia [modifica]
La síl·laba en mandarí distingeix entre un atac inicial consonàntic no obligatori, una aproximació mitja possible entre l'atac i la vocal o diftong que fa de nucli sil·làbic, un nucli sil·labic obligatori i una final possible que és una nasal (excloent /m/) o una aproximant.
L'inventari del mandarí estàndard modern ve donat per:
| Bilabial | Labiodental | Alveolar | Retroflexa | Alveopalatal | Velar | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ŋ | |||||||||
| Oclusiva | p | pʰ | t | tʰ | k | kʰ | ||||||
| Africada | ts | tsʰ | ʈʂ | ʈʂʰ | tɕ | tɕʰ | ||||||
| Fricativa | f | s | ʂ | (ʐ)1 | ɕ | x | ||||||
| Aproximant | l | ɻ1 | j | ɥ | w | |||||||
- /ɻ/ es transcriu freqüentment com a [ʐ] (una fricativa retroflexa sonora), tot i que aquesta transcripció diferent del fonema es deu a certa variació entre els parlants, en realitat ambdós al·lòfons s'han de considerar com el mateix fonema.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=cmn
- ↑ Del Moral, Rafael, Diccionario Espasa. Lenguas del mundo, Editorial Espasa Calpe, SA, Madrid, 2002
