Pequín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pequín (desambiguació)».
北京市
Běijīng
Abreviació: 京 (pinyin: jīng)
La Ciutat Prohibida
La Ciutat Prohibida
Origen del nom 北 - nord
京 - capital
"capital del nord"
Gentilici pequinès, pequinesa
Tipus administració Municipalitat
Secretari del Comitè de Beijing de PCX Liu Qi
Alcalde Wang Qishan
Àrea 16,808 quilòmetres quadrats
Població (2002)
 - Àrea metropolitana
 - Densitat
14,230,000
aprox. 7.5 milions
847/km²
Producte Interior Brut (2002)
 - per capita
CNY 321.3 mil milions
CNY 22577

Pequín (en xinès 北京, pinyin Běijīng, "capital del nord") és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada YànShan (燕山) i a l'est de la serralada TàiHángShan (太行山). Amb una població superior als 17.000.000 d'habitants, va ser la primera ciutat a tenir categoria provincial; actualment n'hi ha quatre. Fundada fa uns 3.400 anys, també va ser la capital de la Xina durant les dinasties Yuan (元朝), Ming (明朝) i Qing (清朝).

És la segona ciutat més gran del país, només superada per Xangai quant a població. També és un important nus de comunicació, amb múltiples línies de ferrocarril, autopistes i carreteres. Actualment és reconeguda com el centre cultural, polític i social de la Xina.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

La ciutat està envoltada per la província de Hebei. És una ciutat interior envoltada de muntanyes pel nord i el nord-oest; al sud s'estén el pla que forma part de les riquíssimes terres de conreu del gegantí delta del riu Groc. No la creua cap riu important; el més proper és el Yong Ding.

Clima[modifica | modifica el codi]

Diagrama del clima de Pequín

Tot i que Pequín es troba aproximadament a 150 kilòmetres de la costa, té, a causa de la seva posició, una forta influència del cinturó de vent Oest i dels Monsons, que li porten un clima continental moderat, és a dir, calent i humit a l'estiu i fred i sec a l'hivern. Les precipitacions de l'any ascendeixen de mitjana als 619 mil·límetres; d'aquests, en cauen aproximadament un 70 per cent els mesos de juliol i agost.

A l'hivern regnen unes temperatures de fins a -20 Cº i un vent glacial, que bufa de les planes mongols. A l'estiu (de juny fins a l'agost), el clima és humit i calent, amb temperatures de fins a 30 Cº, la primavera (abril i maig) és seca, però ventosa. Al setembre i l'octubre hi regna un temps sec i suau.

La màxima temperatura que s'ha assolit mai és de 42 °C i la més baixa mai enregistrada és de -27 °C.[1] El 2005, la precipitació total va ser de 410,77 mm., la majoria durant els mesos d'estiu.[2]

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana temp. màx. °C 1,6 4,0 11,3 19,9 26,4 30,3 30,8 29,5 25,8 19,0 10,1 3,3 17,7
Mitjana temp. mín. °C -9,4 -6,9 -0,6 7,2 13,2 18,2 21,6 20,4 14,2 7,3 -0,4 -6,9 6,5
Temp. mitjana diària. °C -4,3 -1,9 5,1 13,6 20,0 24,2 25,9 24,6 19,6 12,7 4,3 -2,2 11,8
Mitjana de pluges en mm 2,6 5,9 9,0 26,4 28.7 70.7 175,6 182,2 48,7 18,8 6,0 2,3 576,9
Hores de sol 204,7 198,5 237,7 251,3 290,6 276,2 230,4 230,3 215,1 229,6 193,0 192,3 2780,2
Humitat 44 44 46 46 53 61 75 77 68 61 57 49 57
Font: [3]]

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El popular Wudaokou, al nord-est de Pequín a la nit
Llibreries a l'àrea de Xidan
Shichahai, situat al Districte de Xicheng, és tradicionalment un dels punts més acollidors i atractius de Pequín
Parc del riu Changpu prop de la Ciutat Prohibida

Els principals barris de Pequín són els següents. Els barris es poden superposar sobre diferents districtes (vegeu a sota):

Barris

Subdivisions
El municipi de Pequín està format per 18 subdivisions administratives, àrees governades directament pel municipi (divisions de segons nivell). D'aquestesm 16 són districtes i 2 són comtats. Les àrees urbanes i suburbanes de la ciutat es divideixen en 8 districtes

Els següents sis districtes abarquen els suburbis i ciutats satèl·lit més distants, constituint part de l'àrea metropolitana:

Els altres dos districtes i els dos comtats es troben més enllà, en les zones suburbanes i rurals:[4]

Ciutats
Les ciutats del municipi de Pequín però fora de l'àrea urbana inclouen:

El nom de diversos punts de Pequín acaba amb mén (), que significa "porta", i eren punts on es trobaven les portes de la muralla de Pequín. Altres llocs acabats en cūn (), que significa "vila", eren originalment viles fora de les muralles.

Els 18 districtes i comtats de Pequín se subdivideixen a la vegada en 273 divisions administratives de tercer nivell: 119 ciutats, 24 cantons, 5 cantons autònoms i 125 subdistrictes.

Economia[modifica | modifica el codi]

Carrer financer de Pequín
Wangfujing és un dels carrers més concorreguts de Pequín amb prop de 100.000 visitants cada dia (agost 2008).
Zhongguancun és un centre de tecnologia al Districte Haidian

Beijing (Pequín) és una de les ciutats més desenvolupades de la Xina, amb el sector terciari aportant el 73,2% del seu PIB; va ser la primera ciutat postindustrial de la Xina continental.[5] Les finances és una de les indústries més importants de la ciutat.[6] A finals de 2007, hi havia 751 entitats financeres a Pequín, que van generar 128,6 mil milions de RMB, l'11,6% del total d'ingressos de la indústria financera de tot el país. També representa el 13,8% del PIB de Pequín, el major percentatge de totes les ciutats xineses.[7]Beijing és la llar de 26 empreses Fortune 500, el tercer país del món amb més, darrere de Tòquio i París.

El 2008, el PIB nominal de Beijing va ser 1,0488 bilions de RMB (150 milions de USD), un creixement interanual del 9% respecte l'any anterior. El seu PIB per càpita va ser de 63.029 RMB (9.075 USD), un augment del 5,2% respecte l'any anterior. El 2008, els sectors primari, secundari i terciari de Pequín valien 11,28 mil milions de RMB, 269,32 mil milions de RMB, i 768,2 mil millones RMB respectivament. La renda per capita urbana disponible va ser de 24.725 iuans, un augment real del 12,4% respecte l'any anterior. Els ingressos purs per càpita dels residents rurals va ser 10.747 RMB, un augment real de 12,4%.[8] La renda per capita disponible del 20% residents de baixos ingressos va augmentar 16,7%, 11,4 punts percentuals més alta que la taxa de creixement del 20% residents d'alta renda. El Coeficient d'Engel dels residents urbans de Beijing arribà a el 31,8% el 2005 i la dels residents rurals va ser del 32,8%, disminuint 4,5 punts percentuals i 3,9 punts percentuals, respectivament, en comparació amb el 2000.

Infraestructures i transport[modifica | modifica el codi]

L'estació Oriental de Ferrocarril.
L'avingua de Chang´an Est.

Encara que geogràficament no està ben situada, disposa de molt bones comunicacions. El creixement de la ciutat a partir de les reformes econòmiques ha convertit a la ciutat de Pequín en un important nus de transports. Té diverses estacions de ferrocarrils amb enllaços a totes les províncies del nord de Xina; l'Aeroport Internacional de Pequín està a uns 25Km al nord-est de la ciutat. És, juntament amb el de ShangHai, el principal nus aeri del país. I Pequín disposa d'algunes autopistes de peatge que la comuniquen amb Tianjin, Badaling i l'aeroport. A la vegada la ciutat està rodejada per cinc anells de circumval·lació, nou autopistes i onze carreteres principals.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Existeixen dues estacions principals: lEstació Central de Ferrocarrils i lEstació de Ferrocarrils de l'Oest. Altres cinc estacions menors posseeixen tràfic de passatgers: l‘Estació de l'Est, lEstació del Nord, lEstació del Sud, lEstació de Fengtai i lEstació de Guang'anmen.

Hi ha línies de ferrocarril a Canton, Xangai, Harbin, Baotou, Taiyuan, Chengde i Qinhuangdao, així com línies internacionals cap a Pionyang, Kowloon i Rússia.

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Pequín està connectada per carretera o autopista amb tota la resta de Xina. L'augment del nombre d'automòbils i la disminució de l'ús de bicicletes, a causa del creixement econòmic de la ciutat està agreujant el problema dels embussos, especialment en hora punta. A això cal afegir l'escàs desenvolupament del transport públic, a la vegada que té un important impacte en temes de contaminació aèria i de medi ambient.

Transport aeri[modifica | modifica el codi]

El principal aeroport és l'Aeroport Interncional de Pequín, aprop de Shunyi, a 20 km al nord-est de Pequín, que és el principal aeroport de la companyia Air China. Altres aeroports són l'Aeroport de Liangxiang, l'Aeroport de Nanyuan, l'Aeroport de Xijiao i l'Aeroport de Badaling.

Transport públic[modifica | modifica el codi]

El Metro de Pequín té quatre línies, dues aèries i dues subterrànies, i algunes més creades pels Jocs Olímpics. Hi ha unes mil línies d'autobús, a més de moltes de trolebús.

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Al 2007 la població total era de 17 milions de persones. A més a més, hi ha un nombre gran però indeterminat d'emigrants il·legals.

La gran majoria de pequinesos són d'ètnia Han. Tradicionalment també hi ha Manxús, Hui i Mongols. L'emigració estrangera més recent és de Sud Coreans, que viuen per motius de negocis o d'estudi, i es concentren a les àrees de Wangjing i Wudaokou.

Etnografia[modifica | modifica el codi]

Grups ètnics de Pequín, segons el cens de 2000
Ètnia Població Percentatge
Han 12,983,696 95.69%
Manxús 250,286 1.84%
Hui 235,837 1.74%
Mongols 37,464 0.28%
Coreans 20,369 0.15%
Tujia 8372 0.062%
Zhuang 7322 0.054%
Hmong 5291 0.039%
Uigurs 3129 0.023%
Tivetans 2920 0.022%

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

Òpera de Beijing

La gent de la ciutat parla el dialecte de Beijing, que pertany a la subdivisió del mandarí. Aquest dialecte és la base del Mandarí estàndard, idioma oficial de la República Popular de la Xina. A les àrees fora de la ciutat es parlen dialectes propis de la província de Hebei.

L'òpera de Beijing o Jingju (京剧) és molt coneguda a tota la capital. És reconeguda com un dels exponents de la cultura xinesa. L'òpera de Beijing és una combinació de cant, diàlegs, seqüències codificades com gests, lluites o acrobàcies. La majoria de representacions es fan en un dialecte arcaic molt diferent del Mandarí estàndard; això fa que els diàlegs siguin molt difícils d'entendre, encara que els teatres moderns ofereixen subtítols.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Els siheyuan(四合院)) és un estil arquitectònic de Beijing. Com el seu nom indica, un siheyuan consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquen un pati central. Aquest pati conté algun arbre, plantes en testos i fins i tot un aquari.

Els Hutongs (胡同) són els carrers i carrerons que connecten tot l'interior de la part vella de la ciutat. Molts d'ells són tant estrets que no permeten la circulació de vehicles.

Abans els siheyuans i hutongs estaven per tor arreu, però estan essent substituïts per blocs de pisos moderns. Aquest canvi té dues cares, d'una part els pisos ofereixen una qualitat de vida que els hutongs no tenen, com l'aigua corrent i sanitaris. Per altra part desfan la vida social que va associada als hutongs.

S'estan preservar alguns hutongs particulars per motius històrics o turístics.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Com tota la cuina del nord de la Xina està basada en el blat (no en l'arròs).

L'ànec de Pequín, o ànec lacat, és el plat més famós i està considerat el "plat més saborós del món". Les seves dues varietats són l'ànec lacat penjat, especialitat del restaurant Quanjude, i l'ànec lacat cuinat, especialitat del restaurant Bianyifang.

També són comuns els plats d'origen Mongol o Mantxú, com el ""Manhan Quanxi"".

El te i les cases de te són molt comuns.

Beijing, centre polític, cultural i diplomàtic de la Xina, no és només un lloc ideal per assaborir la gastronomia típica del país, també és una capital internacional on es pot trobar restaurants de cuines de tot el món. A la capital de Xina es produeix una interessant fusió entre cultures culinàries provinents de totes les parts de la Xina i de la resta del món. Per aquest motiu la "cuina de Beijing" resulta tan interessant, ja que és una amalgama de diferents tradicions culinàries amb el toc únic que li dóna la capital.

Els restaurants àrabs esquitxen els carrers de Beijing, deixant flotar a cada cantonada la saborosa olor de la vedella i el be rostits. El "Hotpot de be" de Donglaishun té una llarga història i molts habitants de la ciutat són assidus clients d'aquest establiment.

Esports[modifica | modifica el codi]

Beijing va ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2008.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Temple del Cel
Muralla a Badaling
  • Temple del Cel (天坛)
On l'Emperador celebrara cerimònies religioses.
Residència dels antics emperadors.
  • Palau d'estiu (颐和园)
Residència d'estiu dels emperadors, en gran part construïda per Cixi
Centre de la ciutat i símbol polític. S'hi troba la tomba de Mao ZeDong, el Museu Nacional.
  • Les tombes Ming (明十三陵)
Tombes dels emperadors de la dinastia Ming
Als afores de la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de la ciutat és molt antiga, es remunta a més de 3000 anys enrere. Durant el període de Primavera i Tardor i dels Regnes Combatents (770aC - 221aC) el regnat de Ji (蓟国) tenia la seva capital on avui es troba Beijing.

Durant les dinasties Qin (秦), Han (汉) i el període dels Tres Regnes, Beijing estava en la frontera nord de l'imperi. Va canviar molts cops de nom: JiChéng (蓟城), Yànduo (燕都), YànJùn (燕郡), YouZhou (幽州) o (涿郡). Durant la Dinastia Tang (唐) es va anomenar YouZhou (幽州).

El 1403, quan els mongols estaven conquerint tota la Xina i mig Àsia, Yongle, el tercer emperador de la dinastia Ming traslladà la capitalitat a de Nanquín a Beijing (capital del nord),[9] procés que finalitza en 1421,[10]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Climate of Beijing». Chinats.com.
  2. «Basic Information». Beijing Municipal Bureau of Statistics. [Consulta: 9 febrer 2008].
  3. «北京气候资料». Gb.weather.gov.hk. [Consulta: 25 juliol 2009].
  4. «Geohive».
  5. «北京已率先进入后工业经济时代». china.com.cn, 2008-03-20. [Consulta: 2008-10-01].
  6. «Beijing's Bankosphere». bankosphere.com, 2008-08-11. [Consulta: 2008-10-01].
  7. (Cita web|títol =北京市金融业发展新闻发布会| url = http://zhengwu.beijing. gov.cn/xwfbh/bmqxfbh/t989438.htm|treball zhengwu.beijing.gov.cn =|data = 2008.07.27|mes = 2008-10-01))
  8. «Beijing annual GDP per capita hit $6,000». Beijing2008.cn, 2007-04-03. [Consulta: 2008-06-27].
  9. Tsai, Shih-shan Henry. Perpetual happiness: the Ming emperor Yongle (en anglès). University of Washington Press, 2002, p. 118. ISBN 0295800224. 
  10. Chase, Kenneth Warren. Firearms: A Global History to 1700 (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 43. ISBN 0521822742. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obres antigues[modifica | modifica el codi]

  • (en francès) Albert Marie Aristide Boüinais, De Hanoï à Pékin : notes sur la Chine, Berger-Levrault, Paris, 1892, 376 p.
  • (en francès) Emil Bretschneider, Recherches archéologiques et historiques sur Pékin et ses environs (traduit par Victor Collin de Plancy), E. Leroux, Paris, 1879, 133 p.
  • (en francès) Wu Ch'ang-yuan, Description de Pékin avec un plan de cette capitale, traduit du chinois en russe, puis traduit du russe par Ferry de Pigny, Charles Kray, Saint-Pétersbourg, 1829
  • (en francès) Maurice Jametel, Pékin : souvenirs de l'Empire du milieu, E. Plon, Nourrit et Cie, Paris, 1887, 305 p.
  • (en francès) Pierre Loti, Les derniers jours de Pékin, Calmann-Lévy, Paris, 1901? (nombreuses rééditions), 464 p.
  • (en francès) Julien de Rochechouart, Excursions autour du monde : Pékin et l'intérieur de la Chine, E. Plon, Paris, 1878, 355 p.

Obres contemporànies[modifica | modifica el codi]

  • Becker, Jasper. Allen Lane. City of heavenly tranquility : Beijing in the history of China (en anglès). Londres: Allen Lane, 2008. ISBN 978-0-7139-9998-3. 
  • Blommaert, Jan. Veenman Publishers. Simple present : Beijing (en anglès). Veenman Publishers, 2008. ISBN 978-90-8690-179-1. 
  • Darrobers, Roger. Découvertes Gallimard. Pékin : capitale impériale, mégapole de demain (en francès). Découvertes Gallimard, 2008. ISBN 978-2-07-035633-1. 
  • Elliott, Mark C. Stanford University Press. (en anglès). Stanford University Press, 2001. ISBN 9780804746847. 
  • Greco, Claudio; Santoro, Carlo. Skira. Beijing : the new city (en anglès). Skira, 2008. ISBN 978-88-613-0302-7. 
  • Li, Lillian M.; Dray-Novey, Alison; Kong, Haili. Palgrave Macmillan. Beijing : From Imperial Capital to Olympic City (en anglès). Palgrave Macmillan, 2007. ISBN 9780230605275. 
  • MacKerras, Colin; Yorke, Amanda. Cambridge University Press. The Cambridge handbook of contemporary China (en anglès). Cambridge University Press, 1991. ISBN 9780521387552. 
  • Mooney, Paul. National Geographic. Pékin (en francès). National Geographic, 2008. ISBN 978-2-84582-246-7.  (guia de viatge)
  • Zhou, Xinli. Université Paris 8, Institut français d'urbanisme. Les jeux olympiques et le développement de la ville : une étude sur les Jeux Olympiques de 2008 à Pékin (en francès). Université Paris 8, Institut français d'urbanisme, 2009. ISBN 978-2-84582-246-7. 
  • Zhou, Yu. Rowman & Littlefield publ. The inside story of China's high-tech industry : making Silicon Valley in Beijing (en anglès). Rowman & Littlefield publ., 2008. ISBN 978-0-7425-5579-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pequín

Coord.: 39° 54′ 20″ N, 116° 23′ 29″ E / 39.90556,116.39139