Pequín
De Viquipèdia
| Abreviació: 京 (pinyin: Jīng) | |
 La Ciutat Prohibida |
|
| Origen del nom | 北 běi - nord 京 jīng - capital "capital del nord" |
| Tipus administració | Municipalitat |
| Secretari del Comité de Beijing de PCX | Liu Qi |
| Alcalde | Wang Qishan |
| Àrea | 16,808 quilòmetres quadrats |
| Població (2002) - Àrea metropolitana - Densitat |
14,230,000 aprox. 7.5 milions 847/km² |
| Producte Interior Brut (2002) - per capita |
CNY 321.3 mil milions CNY 22577 |
Pequín (en xinès 北京, en pinyin Beijing que vol dir la capital del nord), és la capital de la República Popular de Xina- Amb una població superior als 17.000.000 d'habitants, va ser la primera ciutat en tenir categoria provincial, actualment n'hi ha quatre. La ciutat té un 3400 anys aproximadament i també va ser la capital de Xina durant les dinasties Yuan (元朝)、Ming (明朝) i Qing (清朝).
És la segona ciutat més grans del país, només superada per ShangHai en cuant a població. També és un important nus de comunicació amb multiples línies de ferrocarril, autopistes i carreteres. Actualment és reconeguda com el centre cultural, polític i social de la Xina.
Està situada al nord-est de l'estat, a l'esquena té la serralada YànShan (燕山) i a l'est de la serralada TàiHángShan (太行山).
Taula de continguts |
[edita] Geografia física
La ciutat està envoltada per la província de Hebei. És una ciutat interior envoltada de muntanyes pel nord i nord-oest, al sud s'estén el pla que forma part de les riquíssimes terres de conreu del gegantí delta del riu Groc.
No la creua cap riu important, el més proper és el Yong Ding.
[edita] Clima
Tot i que Pequín es troba aproximadament a 150 kilòmetres de la costa, te a causa de la seva posició una forta influència del cinturó de vent Oest i dels Monsons, que li porten un clima continental moderat, es a dir, calent i humit a l'estiu i fred i sec a l'hivern. Les precipitacions de l'any ascendeixen de mitjana als 619 mil·límetres, d'aquests en cauen aproximadament un 70 per cent els mesos de juliol i agost.
A l'hivern regnen unes temperatures de fins a -20 Cº i un vent glacial, que bufa de les planes mongols. A l'Estiu (de juny fins l'agost) el clima es humit i calent amb temperatures de fins a 30 Cº, la primavera (abril i maig) se seca, però ventosa. Al setembre i l'octubre hi regna un temps sec i suau.
La màxima temperatura que s'ha assolit mai és de 42°C i la més baixa mai enregistrada és de -27°C.[1] El 2005, la precipitació total va ser de 410,77 mm., la majoria durant els mesos d'estiu.[2]
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mitjana temp. màx. °C | 1,6 | 4,0 | 11,3 | 19,9 | 26,4 | 30,3 | 30,8 | 29,5 | 25,8 | 19,0 | 10,1 | 3,3 | 17,7 |
| Mitjana temp. mín. °C | -9,4 | -6,9 | -0,6 | 7,2 | 13,2 | 18,2 | 21,6 | 20,4 | 14,2 | 7,3 | -0,4 | -6,9 | 6,5 |
| Temp. mitjana diària. °C | -4,3 | -1,9 | 5,1 | 13,6 | 20,0 | 24,2 | 25,9 | 24,6 | 19,6 | 12,7 | 4,3 | -2,2 | 11,8 |
| Mitjana de pluges en mm | 2,6 | 5,9 | 9,0 | 26,4 | 28.7 | 70.7 | 175,6 | 182,2 | 48,7 | 18,8 | 6,0 | 2,3 | 576,9 |
| Hores de sol | 204,7 | 198,5 | 237,7 | 251,3 | 290,6 | 276,2 | 230,4 | 230,3 | 215,1 | 229,6 | 193,0 | 192,3 | 2780,2 |
| Humitat | 44 | 44 | 46 | 46 | 53 | 61 | 75 | 77 | 68 | 61 | 57 | 49 | 57 |
| Font: [3]] | |||||||||||||
[edita] Política i govern
[edita] Divisió administrativa
Els principals barris de Pequín són els següents. Els barris es poden superposar sobre diferents districtes (vegeu a sota):
|
Barris
|
Subdivisions
Els següents sis districtes abarquen els suburbis i ciutats satèl·lit més distants, constituint part de l'àrea metropolitana:
Els altres dos districtes i els dos comtats es troben més enllà, en les zones suburbanes i rurals:[4]
|
Ciutats
|
El nom de diversos punts de Pequín acaba amb mén (门), que significa "porta", i eren punts on es trobaven les portes de la muralla de Pequín. Altres llocs acabats en cūn (村), que significa "vila", eren originalment viles fora de les muralles.
Els 18 districtes i comtats de Pequín es subdivideixen a la vegada en 273 divisions administratives de tercer nivell: 119 ciutats, 24 cantons, 5 cantons autònoms i 125 subdistrictes.
[edita] Economia
Beijing (Pequín) és una de les ciutats més desenvolupades de la Xina, amb el sector terciari aportant el 73,2% del seu PIB; va ser la primera ciutat postindustrial de la Xina continental.[5] Les finances és una de les indústries més importants de la ciutat.[6] A finals de 2007, hi havia 751 entitats financeres a Pequín, que van generar 128,6 mil milions de RMB, l'11,6% del total d'ingressos de la indústria financera de tot el país. També representa el 13,8% del PIB de Pequín, el major percentatge de totes les ciutats xineses.[7]Beijing és la llar de 26 empreses Fortune 500, el tercer país del món amb més, darrere de Tòquio i París.
El 2008, el PIB nominal de Beijing va ser 1,0488 bilions de RMB (150 milions de USD), un creixement interanual del 9% respecte l'any anterior. El seu PIB per càpita va ser de 63.029 RMB (9.075 USD), un augment del 5,2% respecte l'any anterior. El 2008, els sectors primari, secundari i terciari de Pequín valien 11,28 mil milions de RMB, 269,32 mil milions de RMB, i 768,2 mil millones RMB respectivament. La renda disponible urbana per càpita va ser de 24.725 iuans, un augment real del 12,4% respecte l'any anterior. Els ingressos purs per càpita dels residents rurals va ser 10.747 RMB, un augment real de 12,4%.[8] La renda disponible per càpita del 20% residents de baixos ingressos va augmentar 16,7%, 11,4 punts percentuals més alta que la taxa de creixement del 20% residents d'alta renda. El Coeficient d'Engel dels residents urbans de Beijing arribà a el 31,8% el 2005 i la dels residents rurals va ser del 32,8%, disminuint 4,5 punts percentuals i 3,9 punts percentuals, respectivament, en comparació amb el 2000.
[edita] Infraestructura
[edita] Comunicacions
Encara que geogràficament no està ben situada, disposa de molt bones comunicacions.
Té varies estacions de ferrocarrils amb enllaços a totes les províncies del nord de Xina.
L'Aeroport Internacional de Pequín està a uns 25Km al nord-est de la ciutat. És, juntament amb el de ShangHai, el principal nus aeri del país.
Pequín disposa d'algunes autopistes de peatge que la comuniquen amb Tianjin, Badaling i l'aeroport.
[edita] Transport aeri
El principal aeroport és l'Aeroport Interncional de Pequín, aprop de Shunyi, a 20 km al nord-est de Pequín, que és el principal aeroport de la companyia Air China. Altres aeroports són l'Aeroport de Liangxiang, l'Aeroport de Nanyuan, l'Aeroport de Xijiao i l'Aeroport de Badaling.
[edita] Geografia humana i societat
[edita] Demografia
Al 2007 la població total era de 17 milions de persones. A més a més, hi ha un nombre gran però indeterminat d'emigrants il·legals.
La gran majoria de pequinesos són d'ètnia Han. Tradicionalment també hi ha Mantxús, Hui i Mongols. L'emigració estrangera més recent és de Sud Coreans, que viuen per motius de negocis o d'estudi, i es concentren a les àrees de Wangjing i Wudaokou.
[edita] Etnografia
| Grups ètnics de Pequín, segons el cens de 2000 | ||
|---|---|---|
| Ètnia | Població | Percentatge |
| Han | 12,983,696 | 95.69% |
| Manxús | 250,286 | 1.84% |
| Hui | 235,837 | 1.74% |
| Mongols | 37,464 | 0.28% |
| Coreans | 20,369 | 0.15% |
| Tujia | 8372 | 0.062% |
| Zhuang | 7322 | 0.054% |
| Hmong | 5291 | 0.039% |
| Uigurs | 3129 | 0.023% |
| Tivetans | 2920 | 0.022% |
[edita] Cultura i oci
La gent de la ciutat parla el dialecte de Beijing, que pertany a la subdivisió del mandarí. Aquest dialecte és la base del Mandarí estàndard, idioma oficial de la República Popular de la Xina. A les àrees fora de la ciutat es parlen dialectes propis de la província de Hebei.
L'òpera de Beijing o Jingju (京剧) es molt coneguda a tota la capital. És reconeguda com un dels exponents de la cultura xinesa. L'òpera de Beijing és una combinació de cant, diàlegs, seqüències codificades com gests, lluites o acrobàcies. La majoria de representacions es fan en un dialecte arcaic molt diferent del Mandarí estàndard; això fa que els diàlegs siguin molt difícils d'entendre, encara que els teatres moderns ofereixen subtítols.
[edita] Arquitectura
Els siheyuan(四合院）) és un estil arquitectònic de Beijing. Com el seu nom indica, un siheyuan consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquen un pati central. Aquest pati conté algun arbre, plantes en testos i fins hi tot un aquari.
Els Hutongs (胡同) són els carrers i carrerons que connecten tot l'interior de la part vella de la ciutat. Molts d'ells són tant estrets que no permeten la circulació de vehicles.
Abans els siheyuans i hutongs estaven per tor arreu, però estan essent substituïts per blocs de pisos moderns. Aquest canvi té dues cares, d'una part els pisos ofereixen una qualitat de vida que els hutongs no tenen, com l'aigua corrent i sanitaris. Per altra part desfan la vida social que va associada als hutongs.
S'estan preservar alguns hutongs particulars per motius històrics o turístics.
[edita] Gastronomia
Com tota la cuina del nord de la Xina està basada en el blat (no en l'arròs).
L'ànec de Beijing, o ànec lacat, és el plat més famós i està considerat el "plat més saborós del món". Les seves dues varietats són l'ànec lacat penjat, especialitat del restaurant Quanjude, i l'ànec lacat cuinat, especialitat del restaurant Bianyifang.
També són comuns els plats d'origen Mongol o Mantxú, com el ""Manhan Quanxi"".
El te i les cases de te són molt comuns.
Beijing, centre polític, cultural i diplomàtic de la Xina, no és només un lloc ideal per assaborir la gastronomia típica del país, també és una capital internacional on es pot trobar restaurants de cuines de tot el món. A la capital de Xina es produeix una interessant fusió entre cultures culinàries provinents de totes les parts de la Xina i de la resta del món. Per aquest motiu la "cuina de Beijing" resulta tan interessant, ja que és una amalgama de diferents tradicions culinàries amb el toc únic que li dóna la capital.
Els restaurants àrabs esquitxen els carrers de Beijing, deixant flotar a cada cantonada la saborosa olor de la vedella i el be rostits. El "Hotpot de be" de Donglaishun té una llarga història i molts habitants de la ciutat són assidus clients d'aquest establiment.
[edita] Esports
[edita] Jocs Olímpics 2008
Beijing va ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2008. Aquest fet, a banda de transformar la ciutat pel que fa a urbanisme i infraestructures, és un símbol de la fi de l'aïllament de la resta de món a la que ha estat sotmesa la Xina des de finals de la dècada de 1940.[cal citació]
[edita] Monuments
- Temple del Cel (天坛)
-
- On l'Emperador celebrara cerimònies religioses.
- Palau imperial o Ciutat Prohibida (故宫)
-
- Residència dels antics emperadors.
- Palau d'estiu (颐和园)
-
- Residència d'estiu dels emperadors, en gran part contruida per Cixi
- Plaça Tian'anmen (天安门)
-
- Centre de la ciutat i símbol polític. S'hi troba la tomba de Mao ZeDong, el Museu Nacional.
- Les tombes Ming (明十三陵)
-
- Tombes dels emperadors de la dinastia Ming
- Gran Muralla Xinesa (长城)
-
- Als afores de la ciutat.
[edita] Història
La història de la ciutat és molt antiga, es remunta a més de 3000 anys enrere. Durant el període de Primavera i Tardor i dels Regnes Combatents (770aC - 221aC) el regnat de Ji (蓟国) tenia la seva capital a on avui es troba Beijing.
Durant les dinasties Qin (秦), Han (汉) i el període dels Tres Regnes, Beijing estava en la frontera nord de l'imperi. Va canviar molts cops de nom: JiChéng (蓟城), Yànduo (燕都), YànJùn (燕郡), YouZhou (幽州) o (涿郡). Durant la Dinastia Tang (唐) es va anomenar YouZhou (幽州).
Però va ser quan els mongols, que estaven conquerint tota la Xina i mig Àsia, funden la Dinastia Yuan (元朝) que Beijing és refundada i es converteix en la capital de l'imperi.
[edita] Ciutats agermanades
Tòquio, Japó, des del 14 de març de 1979
Nova York, EUA, des del 29 de febrer de 1980
Belgrad, Sèrbia, des del 14 d'octubre de 1980
Lima, Perú, des del 21 de novembre de 1983- Washington DC, EUA, des del 15 de maig de 1984
Madrid, Espanya, des del 16 de setembre de 1985
Rio de Janeiro, Brasil, des del 24 de novembre de 1986
Illa de França, França, des del 2 de juliol de 1987
Colonia, Alemanya, des del 14 de setembre de 1987
Alger, Algèria, des de l'11 de setembre de 1989
Ankara, Turquia, des del 20 de juny de 1990
El Caire, Egipte, des del 28 d'octubre de 1990
Islamabad, Pakistan, des del 8 d'octubre de 1992
Jakarta, Indonèsia, des del 8 d'octubre de 1992
Bangkok, Tailàndia, des del 26 de maig de 1993
Tel Aviv, Israel, des del 29 de maig de 1993
Buenos Aires, Argentina, des del 13 de juliol de 1993
Seül, Corea del Sud, des del 23 d'octubre de 1993
Kíev, Ucraïna, des del 13 de desembre de 1993- Berlín, Alemanya, des del 5 d'abril de 1994
Brussel·les, Bèlgica, des del 22 de setembre de 1994
Hanoi, Vietnam, des del 6 d'octubre de 1994
Amsterdam, Holanda, des del 29 d'octubre de 1994
Moscou, Rússia, des del 16 de maig de 1995- París, França, des del 23 d'octubre de 1997
Roma, Itàlia, des del 28 de maig de 1998
Johannesburg, Sud-àfrica, des del 6 de desembre de 1998
Ottawa, Canadà, des del 18 d'octubre de 1999
Teheran, Iran, des del 10 d'abril de 1999
Canberra, Australia, des del 14 de setembre de 2000
Manila, Filipines, des del 14 de novembre de 2005
Londres, Regne Unit, des del 10 d'abril de 2006
Wellington, Nova Zelanda, des del 12 de maig de 2006
San José, Costa Rica des del 10 de juliol de 2007
Santiago de Xile, Xile des del 7 d'agost de 2007
Santo Domingo, República Dominicana, des del 2008.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
[edita] Referències
- ↑ «The Climate of Beijing». Chinats.com.
- ↑ «Basic Information». Beijing Municipal Bureau of Statistics. [Consulta: 9 febrer 2008].
- ↑ «北京气候资料». Gb.weather.gov.hk. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «Geohive».
- ↑ «北京已率先进入后工业经济时代». china.com.cn, 2008-03-20. [Consulta: 2008-10-01].
- ↑ «Beijing’s Bankosphere». bankosphere.com, 2008-08-11. [Consulta: 2008-10-01].
- ↑ (Cita web | títol =北京市金融业发展新闻发布会| url = http://zhengwu.beijing. gov.cn/xwfbh/bmqxfbh/t989438.htm | treball zhengwu.beijing.gov.cn = | data = 2008.07.27 | mes = 2008-10-01))
- ↑ «Beijing annual GDP per capita hit $6,000». Beijing2008.cn, 2007-04-03. [Consulta: 2008-06-27].
[edita] Enllaços externs
| República Popular de la Xina | Organització territorial |  |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|||||
