Pequín
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Pequín (desambiguació)». |
| Abreviació: 京 (pinyin: Jīng) | |
 La Ciutat Prohibida |
|
| Origen del nom | 北 běi - nord 京 jīng - capital "capital del nord" |
| Tipus administració | Municipalitat |
| Secretari del Comité de Beijing de PCX | Liu Qi |
| Alcalde | Wang Qishan |
| Àrea | 16,808 quilòmetres quadrats |
| Població (2002) - Àrea metropolitana - Densitat |
14,230,000 aprox. 7.5 milions 847/km² |
| Producte Interior Brut (2002) - per capita |
CNY 321.3 mil milions CNY 22577 |
Pequín (en xinès 北京, en pinyin Beijing que vol dir la capital del nord).
La ciutat de Beijing és la capital de la República Popular de Xina, i el centre cultural del país. Es tracta de la primera ciutat en tenir categoria provincial, actualment n'hi ha tres més.
Està situada al nord-est de l'estat, a l'esquena té la serralada YànShan (燕山) i a l'est de la serralada TàiHángShan (太行山).
La història de la ciutat té un 3400 anys aproximadament i també va ser la capital de Xina durant les dinasties Yuan (元朝)、Ming (明朝) i Qing (清朝).
Taula de continguts |
[edita] Història
La història de la ciutat és molt antiga, es remunta a més de 3000 anys enrere. Durant el període de Primavera i Tardor i dels Regnes Combatents (770aC - 221aC) el regnat de Ji (蓟国) tenia la seva capital a on avui es troba Beijing.
Durant les dinasties Qin (秦), Han (汉) i el període dels Tres Regnes, Beijing estava en la frontera nord de l'imperi. Va canviar molts cops de nom: JiChéng (蓟城), Yànduo (燕都), YànJùn (燕郡), YouZhou (幽州) o (涿郡). Durant la Dinastia Tang (唐) es va anomenar YouZhou (幽州).
Però va ser quan els mongols, que estaven conquerint tota la Xina i mig Àsia, funden la Dinastia Yuan (元朝) que Beijing és refundada i es converteix en la capital de l'imperi.
[edita] Geografia
La ciutat està envoltada per la província de Hebei. És una ciutat interior envoltada de muntanyes pel nord i nord-oest, al sud s'estén el pla que forma part de les riquíssimes terres de conreu del gegantí delta del riu Groc.
No la creua cap riu important, el més proper és el Yong Ding.
[edita] Clima
Tot i que Pequín es troba aproximadament a 150 kilòmetres de la costa, te a causa de la seva posició una forta influència del cinturó de vent Oest i dels Monsons, que li porten un clima continental moderat, es a dir, calent i humit a l'estiu i fred i sec a l'hivern. Les precipitacions de l'any ascendeixen de mitjana als 619 mil·límetres, d'aquests en cauen aproximadament un 70 per cent els mesos de juliol i agost.
A l'hivern regnen unes temperatures de fins a -20 Cº i un vent glacial, que bufa de les planes mongols. A l'Estiu (de juny fins l'agost) el clima es humit i calent amb temperatures de fins a 30 Cº, la primavera (abril i maig) se seca, però ventosa. Al setembre i l'octubre hi regna un temps sec i suau.
[edita] Comunicacions
Encara que geogràficament no està ben situada, disposa de molt bones comunicacions.
Té varies estacions de ferrocarrils amb enllaços a totes les províncies del nord de Xina.
L'Aeroport Internacional de Beijing està a uns 25Km al nord-est de la ciutat. És, juntament amb el de ShangHai, el principal nus aeri del país.
Pequín disposa d'algunes autopistes de peatge que la comuniquen amb Tianjin, Badaling i l'aeroport.
[edita] Transport aeri
El principal aeroport és l'Aeroport Interncional de Pequín, aprop de Shunyi, a 20 km al nord-est de Pequín, que és el principal aeroport de la companyia Air China. Altres aeroports són l'Aeroport de Liangxiang, l'Aeroport de Nanyuan, l'Aeroport de Xijiao i l'Aeroport de Badaling.
[edita] Població
Al 2003 la població total era de 14,56 milions de persones, dels quals 11,49 milions tenien permís de residència i 3,07 milions permís temporal de treball. A més a més, hi ha un nombre gran però indeterminat d'emigrants il·legals.
La gran majoria de pequinesos són d'ètnia Han. Tradicionalment també hi ha Mantxús, Hui i Mongols.
L'emigració estrangera més recent és de Sud Coreans, que viuen per motius de negocis o d'estudi, i es concentren a les àrees de Wangjing i Wudaokou.
[edita] Cultura
La gent de la ciutat parla el dialecte de Beijing, que pertany a la subdivisió del mandarí. Aquest dialecte és la base del Mandarí estàndard, idioma oficial de la República Popular de la Xina. A les àrees fora de la ciutat es parlen dialectes propis de la província de Hebei.
L'òpera de Beijing o Jingju (京剧) es molt coneguda a tota la capital. És reconeguda com un dels exponents de la cultura xinesa. L'òpera de Beijing és una combinació de cant, diàlegs, seqüències codificades com gests, lluites o acrobàcies. La majoria de representacions es fan en un dialecte arcaic molt diferent del Mandarí estàndard; això fa que els diàlegs siguin molt difícils d'entendre, encara que els teatres modern ofereixen subtítols.
[edita] Arquitectura
Els siheyuan(四合院）) és un estil arquitectònic de Beijing. Com el seu nou indica, un siheyuan consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquen un pati central. Aquest pati conté algun arbre, plantes en testos i fins hi tot un aquari.
Els Hutongs (胡同) són els carrers i carrerons que connecten tot l'interior de la part vella de la ciutat. Molts d'ells són tant estrets que no permeten la circulació de vehicles.
Abans els siheyuans i hutongs estaven per tor arreu, però estan essent substituïts per blocs de pisos moderns. Aquest canvi té dues cares, d'una part els pisos ofereixen una qualitat de vida que els hutongs no tenen, com l'aigua corrent i sanitaris. Per altra part desfan la vida social que va associada als hutongs.
S'estan preservar alguns hutongs particulars per motius històrics o turístics.
[edita] Gastronomia
Com tota la cuina del nord de la Xina està basada en el blat (no en l'arròs).
L'ànec de Beijing, o ànec lacat, és el plat més famós i està considerat el "plat més saborós del món". Les seves dues varietats són l'ànec lacat penjat, especialitat del restaurant Quanjude, i l'ànec lacat cuinat, especialitat del restaurant Bianyifang.
També són comuns els plats d'origen Mongol o Mantxú, com el ""Manhan Quanxi"".
El te i les cases de te són molt comuns.
Beijing, centre polític, cultural i diplomàtic de la Xina, no és només un lloc ideal per assaborir la gastronomia típica del país, també és una capital internacional on es pot trobar restaurants de cuines de tot el món. A la capital de Xina es produeix una interessant fusió entre cultures culinàries provinents de totes les parts de la Xina i de la resta del món. Per aquest motiu la "cuina de Beijing" resulta tan interessant, ja que és una amalgama de diferents tradicions culinàries amb el toc únic que li dóna la capital.
Els restaurants àrabs esquitxen els carrers de Beijing, deixant flotar a cada cantonada la saborosa olor de la vedella i el be rostits. El "Hotpot de be" de Donglaishun té una llarga història i molts habitants de la ciutat són assidus clients d'aquests establiment.
[edita] Monuments
- Temple del Cel (天坛)
-
- On l'Emperador celebrara cerimònies religioses.
- Palau imperial o Ciutat Prohibida (故宫)
-
- Residència dels antics emperadors.
- Palau d'estiu (颐和园)
-
- Residència d'estiu dels emperadors, en gran part contruida per Cixi
- Plaça Tiananmen (天安门)
-
- Centre de la ciutat i símbol polític. S'hi troba la tomba de Mao ZeDong, el Museu Nacional.
- Les tombes Ming (明十三陵)
-
- Tombes dels emperadors de la dinastia Ming
- Gran Muralla Xinesa (长城)
-
- Als afores de la ciutat.
[edita] Jocs Olímpics 2008
Beijing ha estat proclamada seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2008.
Aquest fet, a banda de transformar la ciutat pel que fa a urbanisme i infraestructures, és un símbol de la fi de l'aïllament de la resta de món a la que ha estat sotmesa la Xina des de finals de la dècada de 1940.
[edita] Enllaços externs
| República Popular de la Xina | Organització territorial |  |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|||||
