Període dels Regnes Combatents (Xina)
De Viquipèdia
 |
||||||
|
Prehistòria
|
||||||
|
Zhou de l'Oest
西周 |
||||||
| Zhou de l'Est 东周 |
||||||
|
Regnes Combatents
战国 |
||||||
|
Han de l'est
东汉 |
||||||
|
Tres Regnes
三国 |
||||||
|
Jin Oest
西晋 |
16 regnes
十六国 |
|||||
|
Jin Est
东晋 |
||||||
|
辽国
|
||||||
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional:戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC. Fou una època de convulsió i de canvis (de la mateixa manera que l'anterior, anomenada període de Primaveres i Tardors). La divisió de la Xina en diversos estats va propiciar la competència entre ells, fent prosperar la filosofia, la literatura i la ciència. Moltes tradicions es van abandonar i es generaren noves idees. El comerç i les ciutats van créixer fins a nivells que no s'havien vist abans. De fet, moltes de les ciutats xineses actuals es van fundar durant aquest període.
El fet de dividir l'època que transcorre des del 770 aC fins a la unificació de la Xina per la dinastia Qin (221 aC) en dos períodes (de les Primaveres i Tardors i dels Regnes Combatents), sembla provenir de la tradició creada sota la dinastia Han. Saber quan i per què es va establir aquesta divisió ha ocasionat polèmica entre els historiadors, ja que no es troba cap esdeveniment rellevant que la justifiqui: per exemple, el llibre d'història més important de la dinastia Song, el Zizhi Tongjian, la situa l'any 403 aC, el que fa més de 70 anys de diferència amb la tradició.
El període dels Regnes Combatents fou un període de confusió. Els emperadors de la dinastia Zhou havien perdut la capacitat de cohesió i els nobles de les diferents regions s'autoproclamaren emperadors independents. Al començament d'aquest període hi havia prop de 16 estats feudals, a més dels pobles nòmades del nord i de les diverses tribus de l'oest, que també tingueren un paper important en la política d'aquesta època. A mitjan d'aquest període encara quedaven set d'aquests estats que lluitaven per l'hegemonia del país. Finalment, el regne de Qin esdevingué el més fort i va sotmetre els altres sis. La unificació de la Xina feta pels Qin es considerada com la fi de l'antiguitat xinesa i l'inici de l'imperi xinès.
