325 aC

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Any 325 aC
Anys: 328 aC 327 aC 326 aC - 325 aC - 324 aC 323 aC 322 aC
Dècades: 350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC
Segles: segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Calendari d'esdeveniments

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Roma

Foren elegits consols Luci Furi Camil i Deci Juni Brut o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisió fou comparèixer davant el senat per demanar el càstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els marsis, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos. El senat va decidir la guerra que es va encomanar a Iunius Brutus, mentre Furius Camillus era enviat al Samni¹, cadascun amb un exèrcit i van vigilar que les forces vestinies i samnites no es pogueren reunir. Furius es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Lluci Papiri Cursor Mugil·la o Lucius Papirius Cursor Mugillanus, consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Gabi Màxim Rul·lià o Quintus Fabius Maximus Rullianus com a Magister Equitum. El consol Brutus va fer una campanya contra els vestinis anant de victòria en victòria, assolant els camps, saquejant les granges, i derrotant l'enemic fins a una batalla principal en què els vestinis foren completament derrotats amb fortes perdies per ambdues parts; llavors Brutus va començar a atacar les ciutats emmurallades, començant per Cutina, els murs de la qual va escalar i va assaltar; va seguir Cínglia; les dues ciutats foren saquejades pels legionaris com a premi.

¹ Segons Tit Livi, però Theodor Mommsen situa a l'any 428 de Roma (326 aC) l'inici d'hostilitats romanes al Samni, ocupant Rufrae (entre Venafre i Teanum, moderna Lacosta Rufaria) i Allifae, a la frontera amb Campània.

Naixements[modifica | modifica el codi]

Necrològiques[modifica | modifica el codi]