Indus
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Indus (desambiguació)». |
| Indus | |
| Sindh, Sindhu, Hindu, Abasin, Sengge Chu, Yìndù Hé | |
| Riu | |
 Imatge de satèl·lit de la conca del riu Indus
|
|
| Països | Xina, Índia, Pakistan |
|---|---|
| Estats | Tibet, Jammu i Caixmir, Territoris del nord, Punjab, Sind |
| Naixement | Confluència dels rius Sengge i Gar |
| - localització | Altiplà del Tibet, Tibet, Xina |
| Desembocadura | Sapta Sindhu |
| - localització | Sind, Pakistan |
| - altitud | 0 m |
| Llargada | 3.200 km aprox. |
| Conca | 1.165.000 km² aprox. |
| Cabal | a Mar d'Aràbia |
| - mitjà | 6.600 m³/s aprox. |
 El riu Indus i els seus afluents
|
|
L'Indus (en sindhi सिन्धु नदी, Sindh Nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit) és el principal riu del Pakistan. Abans de la divisió del subcontinent indi en els moderns estats de l'Índia i el Pakistan el 1947, l'Indus era el segon riu en importància a la regió, després del Ganges, tant en termes culturals com comercials; a més, el nom de l'Índia deriva del d'aquest riu. A la seva vall hi aparegueren algunes de les civilitzacions urbanes més antigues del planeta.
Naix al Tibet, a una altura de 5.500 metres sobre el nivell del mar, i segueix el seu curs a través de les valls principals de la serralada de l'Himàlaia en direcció nord-oest, per a després travessar el Caixmir i girar bruscament cap al sud al llarg de tot el Pakistan. Després de passar per la ciutat de Hyderabad, desemboca en un delta al sud-est de Karachi, la que fou primera capital del Pakistan.
És el riu més llarg al Pakistan i el vint-i-unè riu més gran del món en termes de flux anual. És sovint considerat la línia de vida del Pakistan per la gent d'aquell país. Els europeus utilitzaven el nom "Índia" per al subcontinent indi sencer basat en Indos, l'apel·lació grega d'aquest riu. La llargada total del riu és de 3.180 quilòmetres. El riu té una àrea de drenatge total que excedeix ela 1.165.000 km². El flux anual aproximat del riu roman al voltant de 207 km³. Comença a les parts més altes del món amb glaceres i alimenta l'ecosistema de boscos temperats, planes i camp àrid. Juntament amb els rius Chenab, Ravi, Sutlej, Jhelum, Beas i l'extingit Sarasvati, l'Indus forma part del Sapta Sindhu (Set Rius), delta a la província Sind del Pakistan.
L'Indus proporciona els recursos d'aigua clau per a l'economia de Pakistan, especialment a les províncies de Punjab, que explica gran part de la producció agrícola de la nació, i Sind. La paraula Punjab és una combinació de les paraules perses Panj (پنج) que significa cinc, i āb (آب) que significa aigua, donant el significat literal de la Terra dels cinc rius. Aquests cinc rius són el Jhelum, Chenab, Ravi, Beas i el Sutlej. El riu també dóna suport a moltes indústries pesades i proporciona el subministrament principal d'aigua potable al Pakistan.
La darrera font de l'Indus és al Tibet; comença al conflent dels rius de Sengge i Gar que drenen el Nganglong Kangri i les serralades Gangdise Shan. L'Indus llavors transcorre cap al nord-oest a través de Ladakh i Baltistan a Gilgit, just cap al sud de la serralada Karakoram. El riu Shyok, Shigar i Gilgit transmeten aigües glacials al riu principal. Gradualment gira al sud, sortint dels turons entre Peshawar i Rawalpindi. L'Indus passa per gorges gegantins de 4.500-5.200 metres prop del massís Nanga Parbat. Flueix ràpidament a través d'Hazara fins a la presa de Tarbela. El riu Kabul s'hi uneix a prop d'Attock. La resta de la seva ruta al mar és en planes del Punjab i el Sind on flueix lentament. S'uneix al riu Panjnad a Mithankot. Més enllà d'aquesta confluència, el riu, antigament, era anomenat Satnad (Sat = set, nadi = rius), ja que el riu portava des d'aquest punt les aigües del riu de Kabul, el riu Indus i els cinc rius de Punjab. Passant per Jamshoro, acaba en un gran delta a l'est de Thatta.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La longitud total de riu oscil·la entre els 2.900 i els 3.180 quilòmetres. El cabal mitjà és de 6.700 m³/s i l'àrea total ocupada per la seua conca és d'1.081.700 km². A la seua desembocadura a la mar d'Oman, l'Indus forma un extens i fèrtil delta, amb una superfície de 7.770 km² que s'estén a través de 200 km de costa.
El delta de l'Indus és considerat una de les regions ecològiques més importants del planeta. En aquest riu es troba una espècie única de dofí, el dofí de l'Indus, molt semblant a l'espècie de dofí que habita al Ganges. Segons un cens elaborat el 2001, hi havia un total de 1.100 exemplars vius d'aquest animal.
[edita] Història
Antigament els perses i altres pobles de llengua irànica anomenaven Sindhu a aquest riu, estenent aquest nom als habitants de tot el subcontinent Indi, amb el nom de Sindhustán (país [del] Sindhu).
A la vall d'aquest riu es va desenvolupar entre 2300 i 1750 aC la cultura de la vall de l'Indus, una cultura que aparentment no va conèixer la cultura dels aris, i de la qual s'han descobert les ruïnes de dues ciutats: Mohenjo-Daro i Harappa.
Els primers europeus que se sap van reconèixer aquest riu van ser els de les hosts greco-macedònies al comandament de Alexandre Magne que en l'Indus pràcticament van trobar el límit oriental del seu imperi; a partir de les dades aportades pels autors grecs que van començar a esmentar la paraul'Índia en referència a tot el subcontinent Indi, després els autors llatins parlarien d'una "Índia Cisgangetica" i una "Índia Transgangetica".
El riu Indus, pels hinduistes, està considerat un dels set rius sagrats de l'Índia.
El nom Indus deriva del nom sànscrit del riu, que era i és Sindhu. En antic persa era Hendu, en hebreu Hoddu. Els grecs ometeren l'h i van convertir Hendu en Indu, però algunes narracions (com el Periplus Maris Erythraei) fan esment al seu antic nom "Sindus".
[edita] Principals afluents
Els principals afluents del riu Indo, en direcció de l'aigua, són els següents:
- Zanskar;
- Shyok (550 km.);
- Gilgit (450 km.), amb els seus afluents, el Ghizar i el Hunza;
- Kabul (700 km.), amb els seus afluents, el Kunar i el Swat;
- Sohan;
- Tochi;
- Gumal (400 km.), amb els seus afluents, el Kundar i el Zhob;
- Panijnad (només 71 km.), amb els seus llargs afluents:
[edita] Hidrologia
[edita] Cabals mensuals de l'Indus a Sukkur
El cabal de l'Indus ha estat observat durant 34 anys (de 1937 a 1970 inclòs) a Sukkur, port fluvial pakistanès situat a escassos 200 quilòmetres al sud-oest (més avall) de la confluència amb el Sutlej, el seu últim afluent important. És a la regió de Sukkur que el cabal del riu és màxima; en efecte més avall, nombroses obres d'irrigació extrauran quantitats importants d'aigua del riu, fent així abaixar progressivament el seu cabal. A més a més, cap més afluent ni que sigui poc notable no contribuirà a alimentar-lo.
A Sukkur, el cabal anual mitjà observat sobre aquest període, era de 4.072 m³/segon per a una superfície tinguda en compte de més o menys 900.000 km².
Cabals mensuals mitjans de de l'Indus (en m³/segon) mesurats a l'estació hidrològica de Sukkur
Dades calculades sobre 34 anys
