Tres Regnes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 BC
Dinastia Shang 1600–1046 BC
Dinastia Zhou 1045–256 BC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 BC–206 BC
Dinastia Han 206 BC–220 AD
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes

907–960
Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina

Des del 1949
República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945

L'època dels Tres Regnes és un període que, malgrat normalment rebre aquesta denominació els anys comprès entre la fundació de Wei, l'any 220, i la conquesta de Wu, l'any 280, per part de la dinastia Jin (265-420), els historiadors xinesos solen marcar-ne el seu inici amb la rebel·lió dels turbants grocs, el 184.

Els tres regnes foren Wèi (), Shǔ (), and (). Per tal de distingir aquests estats històrics d'altres estats xinesos amb el mateix nom, els historiadors afegiren un pertinent caràcter: Wei també és conegut com a Cáo Wèi (曹魏), Shu com Shǔ Hàn (蜀漢), i Wu com a Dōng Wú o Wu Oriental (東吳). El terme Tres Regnes en si mateix és un error de traducció, ja que cada estat fou encapçalat per un emperador que al·legà la legítima successió de la dinastia Han, no per reis. No obstant això, el terme s'ha convertit en estàndard entre els sinologistes.

La més primerenca, i "no oficial", part del període, aquella que abraça els anys que transcorren del 190 al 220, fou caracteritzada per les caòtiques lluites entre els senyors de la guerra que es succeïren en diverses parts de la Xina. Durant la part central del període, de 220 i 263, hi hagué un acord militar més estable entre tres Estats rivals, Cao Wei, Han Shu, i Wu Oriental. I en l'última part d'aquest període, la situació tripartida col·lapsà: en primer lloc, la destrucció de Shu Wei (263), a continuació, el derrocament de Wei, per part de la Dinastia Jin (265 ), i, per últim, la destrucció de Wu per part de Jin (280).

Tot i la seva relativa brevetat, aquest període històric s'ha vist molt representat en la cultura de la Xina, del Japó, de Corea, i del Vietnam. S'ha popularitzat i se'n fan òperes, contes populars, novel·les i, en temps més recents, pel·lícules, sèries de televisió i fins i tot videojocs. El més conegut d'ells és, sens dubte, el Romanç dels Tres Regnes, un conte fictici de l'època que es basa en gran mesura en la història. L'autoritat del registre històric de l'època és del Sanguo Zhi , de Chen Shou, juntament amb les posteriors anotacions de Pei Songzhi al text.

El període dels Tres Regnes és un dels més sagnants de la història xinesa. Un cens de població a finals de la Dinastia Oriental Han informava d'una població d'aproximadament 50 milions,[1] mentre que un cens de població a principis de la Dinastia Occidental Jin (després de la reunificació de Xina, duta per Jin) parlava d'una població d'uns, aproximadament, 16 milions.[1] Fins i tot tenint en compte les possibles inexactituds d'aquestos censos, un gran percentatge de la població fou aniquilada durant les constants guerres lliurades durant aquests anys.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 de Crespigny, Rafe. «The Three Kingdoms and Western Jin: A history of China in the Third Century AD». Australian National University, November 2003. [Consulta: 2007-10-29].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]