Tres Regnes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 BC
Dinastia Shang 1600–1046 BC
Dinastia Zhou 1045–256 BC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 BC–206 BC
Dinastia Han 206 BC–220 AD
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes
907–960		 Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina
Des del 1949		 República de
la Xina (Taiwan)
Des del 1945
Aquesta plantilla: vegeu • discussió • modifica

L'època dels Tres Regnes és un període de la història de la Xina. Encara que usualment aquesta denominació només es dona al periode comprès entre la fundació de Wei al 220 i la conquesta de Wu al 280 per la dinastia Jin (265-420), els historiadors xinesos solen marcar el seu inici amb la rebel·lió dels turbants grocs al 184

Els tres regnes foren Wèi (魏), Shǔ (蜀), and Wú (吳). Per ajudar a distingir encara més aquests estats històrics d'altres estats xinesos de mateix nom, els historiadors afegiren un pertinent caràcter: Wei també conegut com Cáo Wèi (曹魏), Shu és també conegut com Shǔ Hàn (蜀漢), i Wu és també conegut com Dōng Wú o Wu Oriental (東吳). El terme Tres Regnes en si mateix és un error de traducció, ja que cada estat va ser encapçalat per un emperador que al·legà la legítima successió de la dinastia Han, no per reis. No obstant això, el terme s'ha convertit en estandar entre els sinologistes.

La més primerenca, "no oficial" part del període, de 190 a 220, va estar marcada per les caòtiques lluites entre els senyors de la guerra a diverses parts de la Xina. La part central del període, de 220 i 263, es va caracteritzar per un acord militar més estable entre tres Estats rivals, Cao Wei, Han Shu, i Wu Oriental. L'última part d'aquest període va estar marcada pel col·lapse de la situació tripartida: en primer lloc la destrucció de Shu Wei (263), a continuació, el derrocament de Wei per la Dinastia Jin (265 ), i per últim la destrucció de Wu per Jin (280).

Encara que relativament breu, aquest període històric s'ha vist molt representat a la cultura de Xina, Japó, Corea, i Vietnam. S'ha popularitzat i se fan òperes, contes populars, novel·les i en temps més recents, pel·lícules, sèries de televisió i fins i tot videojocs. El més conegut d'ells és, sens dubte, el Romanç dels Tres Regnes , un conte fictici de l'època que es basa en gran mesura en la història. L'autoritat del registre històric de l'època és del Sanguo Zhi de Chen Shou, juntament amb les posteriors anotacions de Pei Songzhi al text.

El període dels Tres Regnes és un dels més sagnants a la història xinesa. Un cens de població a finals de la Dinastia Oriental Han informava d'una població d'aproximadament 50 milions,[1] mentres que un cens de població a principis de la Dinastia Occidental Jin (després de la re-unificació de Xina per Jin) parlava d'una població d'aproximadament 16 milions.[1] Fins i tot després de prendre en compte les possibles inexactituds d'aquestos censos, un gran percentatge de la població fou aniquilada durant les constants guerres lliurades a aquest període.

Taula de continguts

Vegeu també [modifica]

Vegeu aquesta plantilla
Els Tres Regnes (184 a 280)

Notes [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 de Crespigny, Rafe. «The Three Kingdoms and Western Jin: A history of China in the Third Century AD». Australian National University, November 2003. [Consulta: 2007-10-29].

Bibliografia [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tres Regnes

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tres_Regnes&oldid=11280590»