Dinastia Shang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes

907–960
Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina

Des del 1949
República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945

La dinastia Shang (anomenada a la seva segona part dinastia Yin) fou la segona dinastia històrica xinesa.

La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall de Henan, a Huang He. La dinastia Shang va seguir a la llegendària dinastia Xia i va precedir a la dinastia Zhou (1122-256 aEC). Fins al segle XX no existien proves de la seva existència real, ja que totes les mencions als reis Shang apareixen en obres xineses escrites molts segles després, durant l'època Zhou. Tot i així, nombrosos descobriments arqueològics realitzats durant el segle XX van confirmar l'existència d'aquesta dinastia i la fiabilitat dels textos de l'època Zhou. Les principals troballes arqueològiques de la vall del Riu Groc han confirmat l'existència dels reis Shang són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Els resultats del Projecte de Cronologia Xia Shang Zhou la situa entre el 1600 aC i el 1046 aC. Segons la tradició històrica, la dinastia Shang va seguir a la (possiblement mítica) dinastia Xia i va precedir a la dinastia Zhou.

Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat, d'escriptura xinesa i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dóna una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina.

Sima Qian diu en les seves memòries històriques que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet a aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. Els treballs arqueològics realitzats van treure a la llum 11 tombes reials sense descobrir dels Yin i els fonaments del palau, a més d'altres llocs de culte. Cal destacar que tots aquests centres tenien armes de guerra. Es van trobar milers d'objectes de bronze, jade, pedra, os i ceràmica. El treball del bronze mostra l'alt nivell d'aquesta civilització. També van ser trobats més de 20.000 ossos oraculars.

Es suposa fundada per un líder rebel (un vassall rebel), Tai Yi o Txing o Txeng Tang (Tang el perfecte) que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La civilització Shan encara estava basada a l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Huang Ho (a Shantung i a la província moderna de Shang existien territoris independents). En aquest període es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats.

La dinastia va regir sobre el nord de Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns.

La capital fou la moderna Anyang. S'han trobat algunes tombes reials, den las que els suposats reis eren enterrats amb objectes valuosos. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin i per això la dinastia va agafar aquest nom.

Vers el 1175 aC el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, es va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang) nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat i Wu proclamat sobirà, fundant la dinastia Zhou (Chou) amb capital a Hao.

Llista d'emperadors[modifica | modifica el codi]

  • Tai Yi, vers 1600 aC
  • Bu Bing
  • Zi Tang
  • Zi Wai Bing
  • Zi Zhong Ren
  • Zi Tai Jia
  • Zi Wo Ding
  • Zi Tai Geng, vers 1500 aC ?
  • Zi Xiao Jia
  • Zi Yong Ji
  • Zi Tai Wu
  • Zi Zhong Ding, vers 1400 aC ?
  • Zi Wai Ren
  • Zi Hedan Jia
  • Zi Zu Yi
  • Zi Zu Xin
  • Zi Wo Jia
  • Zi Zu Ding
  • Zi Nan Geng
  • Zi Yang Jia
  • Zi Pan Geng, vers 1325 aC ?
  • Yin:
    • Zi Xiao Xin
    • Zi Xiao Yi, fins vers el 1230 aC
    • Zi Wu Ding, ver 1230-1171 aC
    • Zi Zu Geng, vers 1171-1164 aC
    • Zi Zu Jia, vers 1164-1131 aC
    • Zi Lin Xin, vers 1131-1127 aC
    • Zi Geng Ding, vers 1127-1123 aC
    • Zi Wu Yi, vers 1123-1088 aC
    • Zi Tai Ding, vers 1088-1077 aC
    • Zi Di Yi, vers 1077-1070 aC
    • Di Xin (Zi Zhou) vers 1070-1025 aC

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Shang Modifica l'enllaç a Wikidata