Sima Qian
| Sima Qian | |
|---|---|
 Sima Qian |
|
| Naixement: | 145 aC |
| Mort: | 90 aC |
| Activitat: | Historiador, Astrònom |
| Nacionalitat: |  Xina |
| Període: | Dinastia Han |
| Gèneres: | Historiografia |
| Obres principals: | Shiji |
Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país, amb un paper que alguns han comparat al del grec Heròdot a Occident.[1] En la prosa de la dinastia Han cal destacar els Shiji ('Documents històrics', envers l'any 85 aC), de Sima Qian, la primera història general de la Xina.[2] També va ser un astrònom destacat.
Historiador dels dos darrers segles abans de la nostra era, Prefecte dels Grans Escribes a la Xina durant la Dinastia Han, tot i que les obligacions del càrrec es limitaven a l’astronomia i el calendari (tenien poc poder real) però tenien accés a molta font d’informació dels arxius del palau.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Sima Qian va néixer i créixer a Longman, prop de l'actual Hancheng, a Shaanxi, en el si d'una família d'historiadors. La seva vocació li prové de família ja que el seu pare, anomenat Sima Tan, va servir també com a Prefecte dels Grans Escribes de l'Emperador Wudi dels Han. En la seva formació fins al deu anys va estudiar amb els mestres confucianistes Kong Anguo i Dong Zhongshu. Sima Qian va ser molt precoç i ja llegia els antics llibres als deu anys d'edat.[3] A partir dels vint, per recomanació de Sima Tan, va recórrer el país recopilant informació de primera mà que li servís per a un treball sobre la història xinesa dels reis antics Yu i Shun a través del que seria la seva obra magna Shiji o les Memòries Històriques.
Després d’aquesta empresa va residir al palau en tasques en les que també viatjaria arreu del país. Amb trenta-cinc anys va ser enviat en una expedició militar contra algunes tribus bàrbares. Durant aquest període i motivat pel desig del seu pare que va morir, Sima Qian va decidir reprendre les tasques del Shiji. També en aquesta època, precisament per defensar el General Li Ling en la seva tasca militar enfront el Xiongnu, va ser condemnat a mort. Això ho va poder commutar per una castració i una pena de presó, després va continuar com a eunuc de palau per acabar la seva tasca del Shiji.
Finalment Sima Qian va morir als voltants del 85 aC amb forces mancances físiques (eunuc, mutilat i humiliat) però escrivint i acabant la seva gran obra literària fins a l’últim dels seus dies.
[modifica] Shiji
El Shiji va estar influenciat per la tradició històrica anterior (incorporant sovint textos anteriors a la seva obra). Ha estat definit però com a precursor i model de tots els escrits històrics xinesos en quan a model d’estil i qualitat. És important ja que no és limita a la descripció del poble xinés sinó que hi incorpora les regions i pobles dels que en tenien coneixement els xinesos. Dóna molta importància al clima, a la geografia, als factors econòmics, tradicions i institucions per sobre de fets històrics concrets en el temps. A més de la concepció didàctica de la història va incorporar el tracte més personals dels documents i sobretot una perspectiva crítica i personal. Va crear escola en la manera de presentar i ordenar la història i a més a més incorporar la profunditat i extensió de la pròpia història, presentant aquesta visió acadèmica de la història com ja hem comentat. Això influiria als historiadors posteriors com la família Ban (Biao, Gu, Zhao), els prosistes Tang i Han Yu .
En el seu contingut, el Shiji respon a un impuls d'aportar unió cultural a les elits xineses. Per exemple va intentar englobar en un sistema filosòfic únic, els mons humà, natural i sobrenatural, creant el confucianisme cosmològic Han Wudi. Aquesta obra presenta la Xina des de la seva mítica fundació fins a la formació de l’Imperi Han, contemporani a Sima Qian, passant per la unificació dels Regnes Combatents de la Xina pre-Qin, que incorporen els pobles i civilitzacions dels límits xinesos.
Tot i el component científic que impregna la metodologia historiogràfica del text de Sima Qian, aquest ha estat objecte de debat entre diferents acadèmics per les influencies que va mostrar a escriure el Shiji. La castració que va sofrir i la seva visió crítica de les polítiques expansionistes i el cúmul de supersticions i pràctiques màgiques de les que s’envoltava l’Emperador, el van portar a fer crítiques encobertes de l'Emperador Wu (141 aC – 87 aC). Alhora també queden reflectides en els texts les implicacions autobiogràfiques com la devoció cap al seu pare, la seva preocupació per la fama personal i la seva identificació amb Confuci. En aquest sentit, la biografia que tenim de Sima Qian prové del propi Shiji, en capítol cent trenta de les Memòries Històriques i en el nou de la Història dels Han, a més d’algunes altres fonts suplementàries.
[modifica] Astrònom
Sima i el seu pare van ser ambdós astròlegs de la cort, els taishi (太史) de l'antiga Dinastia Han. En aquell moment, l'astròleg tenia un paper important; era el responsable d'interpretar i predir el curs de govern d'acord amb la influència del Sol, la Lluna i les estrelles, així com de fenòmens com els eclipsis solars o terratrèmols, entre d'altres fenòmens naturals.
Abans de compilar el Shiji, l'any 104 aC, Sima Qian va escriure el Taichuli –que es pot traduir com "El primer calendari"–, una obra basada en el calendari Qin. El Taichuli va ser un dels calendaris més avançats d'aquella època i la seva creació va ser considerada com una revolució pel que fa al calendari xinès tradicional, ja que Qian va afirmar que existeixen 365,25 dies en un any i 29,53 dies en un mes.
Sima adoptà un nou mètode de classificació de les dades històriques i un nou enfocament de l'escriptura d'arxius històrics. Analitzava els registres i els ordenava de manera que poguessin servir en l'elaboració del Shiji. Tenia la intenció d'esbrinar els patrons i els principis del desenvolupament de la història de la humanitat.
Sima va subratllar el paper que tenien els homes en l'evolució històrica de la Xina. Va ser la primera vegada en la història de la Xina que els homes es van posar en el punt de mira de l'anàlisi del desenvolupament històric. També va denunciar l'emperador Han Wudi, que era molt supersticiós, i resava als déus de manera extravagant. A més, també va proposar en la seva percepció dels procés històric que un país no pot escapar dels cicles d'auge i caiguda. Amb aquestes anàlisis, d'una gran profunditat i perspicàcia, Sima va servir d'exemple per a escriure articles periodístics de generacions posteriors.
A diferència del Hanshu, obra que va ser escrita sota la supervisió de la Dinastia Imperial, el Shiji va ser una iniciativa privada, més lliure de les pressions del poder. Encara que Sima fos el Prefecte dels grans escribes del govern Han, es va negar a escriure el Shiji com una historiografia oficial que només abastés als personatges d'alt rang. El treball també se centra en la gent de les classes baixes i per consegüent és considerat una "veritable memòria" de la part més fosca de la Xina de la dinastia Han.
El planeta menor 12620 Simaqian s'anomena així en el seu honor.
[modifica] Referències
- ↑ I. Sui-yuen Sun, T. R. Martin i M. Berti. «Sima Qian. Uomini e storie dell'antica Cina» (resum) (en italià), 2008. [Consulta: 06-12-2010].
- ↑ «literatura xinesa» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Enciclopèdia Catalana, SAU.
- ↑ Vegeu la pàgina xxxiii de Sima Qian. The First Emperor: Selections from the Historical Records, traducció de Raymond Dawson i K. E. Brashier. Oxford University Press, 2007
[modifica] Bibliografia
[modifica] Principal
- Folch, D. La construcció de Xina (en català). Barcelona: Editorial Empúries, 2001.
- Qian, S.; Folch, Dolors. La fundació de l'Imperi Xinès (en català). Barcelona: Editorial Empúries, 1991.
[modifica] Articles de referència
- Kroll, P. W.. «Revisió del treball: The Cloudy Mirror: Tension and Conflict in the Writings of Sima Qian (Stephen W. Durrant)» (en anglès). Journal of the American Oriental Society, 117, núm. 2 (Abril – Juny), pàg. 395-397.
- Schaberg, D.. «Revisió del treball: Worlds of Bronze and Bamboo: Sima Qian's Conquest of History (Grant Hardy)» (en anglès). Harvard Journal of Asiatic Studies (Harvard-Yenching Institute) [Boston], 61, núm. 1 (Juny) (2001), pàg. 249-259.
- Stuurman, S.. «Heròdotus and Sima Qian: History and the Anthropological Turn in Ancient Greece and Han China» (en anglès). Journal of World History (Erasmus University Rotterdam) [Rotterdam], 19, núm. 1 (Març) (2008), pàg. 249-259 [Consulta: 29 de juliol de 2009].
[modifica] Enllaços externs
- La significància del shiji a la literatura (anglès)
- Sima Qian i el seu shiji (anglès)
- Orígens familiars i vida de Sima Qian (anglès)
|
|||||
