Sima Qian
De Viquipèdia
Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser, probablement, l'historiador xinès més influent d'aquest país.
Historiador dels dos darrers segles abans de la nostra era, Prefecte dels Grans Escribes a la Xina durant la Dinastia Han, tot i que les obligacions del càrrec es limitaven a l’astronomia i el calendari (tenien poc poder reial) però tenien accés a molta font d’informació dels arxius del palau.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
La seva vocació li prové de família ja que el seu pare, Sima Tan, va servir també com a Prefecte dels Grans Escribes de l'Emperador Wudi dels Han. En la seva formació fins al deu anys va estudiar amb els mestres confucianistes Kong Anguo i Dong Zhongshu. A partir dels vint, per recomanació de Sima Tan, va recórrer el país recopilant informació de primera mà que li servís per a un treball sobre la història xinesa dels reis antics Yu i Shun a través del que seria la seva obra magna Shiji o les Memòries Històriques.
Després d’aquesta empresa va residir al palau en tasques en les que també viatjaria arreu del país. Amb trenta-cinc anys va ser enviat en una expedició militar contra algunes tribus bàrbares. Durant aquest període i motivat pel desig del seu pare que va morir, Sima Qian va decidir reprendre les tasques del Shiji. També en aquesta època, precisament per defensar el General Li Ling en la seva tasca militar enfront el Xiongnu, va ser condemnat a mort. Això ho va poder commutar per una castració i una pena de presó, després va continuar com a eunuc de palau per acabar la seva tasca del Shiji.
Finalment Sima Qian va morir als voltants del 85 aC amb forces mancances físiques (eunuc, mutilat i humiliat) però escrivint i acabant la seva gran obra literària fins a l’últim dels seus dies.
[edita] Shiji
Va estar influenciat per la tradició històrica anterior (incorporant sovint textos anteriors a la seva obra). El Shiji ha estat definit com a precursor i model de tots els escrits històrics xinesos en quan a model d’estil i qualitat. És important ja que no és limita a la descripció del poble xinés sinó que hi incorpora les regions i pobles dels que en tenien coneixement els xinesos. Dóna molta importància al clima, a la geografia, als factors econòmics, tradicions i institucions per sobre de fets històrics concrets en el temps. A més de la concepció didàctica de la història va incorporar el tracte més personals dels documents i sobretot una perspectiva crítica i personal. Va crear escola en la manera de presentar i ordenar la història i a més a més incorporar la profunditat i extensió de la pròpia història, presentant aquesta visió acadèmica de la història com ja hem comentat. Això influiria als historiadors posteriors com la família Ban (Biao, Gu, Zhao), els prosistes Tang i Han Yu .
En el seu contingut, el Shiji respon a un impuls d'aportar unió cultural a les elits xineses. Per exemple va intentar englobar en un sistema filosòfic únic els móns humà, natural i sobrenatural, creant el confucianisme cosmològic Han Wudi. Aquesta obra presenta la Xina des de la seva mítica fundació fins a la formació de l’Imperi Han, contemporani a Sima Qian, passant per la unificació dels Regnes Combatents de la Xina pre-Qin, que incorporen els pobles i civilitzacions dels límits xinesos.
Tot i el component científic que impregna la metodologia historiogràfica del text de Sima Qian, aquest ha estat objecte de debat entre diferents acadèmics per les influencies que va mostrar a escriure el Shiji. La castració que va sofrir i la seva visió crítica de les polítiques expansionistes i el cúmul de supersticions i pràctiques màgiques de les que s’envoltava l’Emperador, el van portar a fer crítiques encobertes de l’Emperador Wu (141 aC – 87 aC). Alhora també queden reflectides en els texts les implicacions autobiogràfiques com la devoció cap al seu pare, la seva preocupació per la fama personal i la seva identificació amb Confuci. En aquest sentit, la biografia que tenim de Sima Qian prové del propi Shiji, en capítol cent trenta de les Memòries Històriques i en el nou de la Història dels Han, a més d’algunes altres fonts suplementàries.
[edita] Bibliografia
[edita] Principal
- FOLCH, D. (2001) La Construcció de Xina. Editorial Empúries Barcelona.
- QIAN, S. (1991) La fundació de l’Imperi Xinès. Pròleg de Dolors Folch. Editorial Empúries. Barcelona.
[edita] Articles de referència
- KROLL, P.W. (1997) Revisió del treball: The Cloudy Mirror: Tension and Conflict in the Writings of Sima Qian (Stephen W. Durrant). Font: Journal of the American Oriental Society, Vol. 117, No. 2 (Abril – Juny), pg. 395-397. Publicat per: American Oriental Society.
- SCHABERG, D. (2001), Revisió del treball: Worlds of Bronze and Bamboo: Sima Qian's Conquest of History (Grant Hardy). Font: Harvard Journal of Asiatic Studies, Vol. 61, No. 1 (Juny), pg. 249-259. Publicat per: Harvard-Yenching Institute.
- STUURMAN, S. (2008) Heròdotus and Sima Qian: History and the Anthropological Turn in Ancient Greece and Han China. Font: Journal of World History, Volum 19, Numero 1, Març. Publicat per: Erasmus University Rotterdam. http://muse.jhu.edu/journals/journal_of_world_history/v019/19.1.stuurman.html
