Laozi
De Viquipèdia
Laozi (en xinès
El nom Laozi és un títol honorífic: Lao (老) significa "venerable" o "vell"; Zi (子) es tradueix literalment com "noi", però també designa una jerarquia nobiliària i és un terme de respecte agregat als noms dels mestres reverenciats. Així, el nom es pot traduir per "Vell Mestre". El seu nom personal pot haver estat Li Er (李耳, Lǐ er o Li Ehr), el seu nom de cortesia Boyang (伯阳), i el seu nom pòstum va ser Dan, (聃) que significa "Misteriós".
Se li atribueix haver escrit el Daodejing (道德经), obra essencial del daoisme. D'acord amb aquest llibre, el Dao o Tao ( "el Camí") és el canvi permanent i aquest fet que tot canvia en permanència seria l'única veritat universal.
Segons la tradició, Laozi era contemporani de Confuci i treballà com a arxiver a la Llibreria Imperial de la cort de la Dinastia Zhou. Degut a la dimissió de les autoritats de la cort de Zhou, hauria estat cessat del seu càrrec i per això va partir amb el seu brufol d'aigua cap a l'estat de Qin, on desaparegué en el desert. Laozi hauria compartit el seu pensament filosòfic només de paraula, la qual cosa el fa semblant a Sòcrates, Jesús, Buda i Confuci.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Poc se sap sobre la vida de Laozi. Tant la seva existència històrica, com la seva autoria del Daodejing, són objecte de controvèrsia. Tanmateix, es va convertir en un important heroi cultural per moltes generacions del poble xinès. La tradició assegura que va néixer sota un prunera en un petit poble de la Prefectura de Ku (苦县Kǔ Xian) de l'estat de Chǔ (楚), actualment districte de Lùyì (鹿邑) de la província de Henan, durant els darrers anys del Període de Primaveres i Tardors, i va tenir com a primer nom Li-Er (orelles de prunera), encara que altres versions sostenen que ell era Po Yang-Li, provinent d'una família de pescadors.[1][2] Algunes llegendes sostenen que la gestació de Laozi va durar 81 anys, la quantitat de capítols que té el Daodejing, i quan finalment va néixer ja tenia el cabell blanc, les arrugues en el rostre pròpies d'un ancià, i orelles bastant més grans del que és normal.
D'acord amb la tradició, ja una biografia inclosa en l'obra de Sima Qian, Laozi va ser contemporani de Confuci (Kongzi), encara que era més gran que ell, i va treballar com a arxiver a la Biblioteca Imperial de la cort de la dinastia Zhou. De manera intencionada o per accident, quan Confuci es dirigia a llegir els rotllos de la biblioteca el va trobar a Zhou, prop de la moderna Luoyang. Confuci i Laozi van discutir durant mesos sobre els rituals i sobre el que era el més apropiat, que són els fonaments del confucianisme. Laozi s'oposava al que considerava que eren pràctiques buides, i la llegenda taoista sosté que aquestes discussions van ser més profitoses per a Confuci que pel contingut de la biblioteca.
Laozi va renunciar després al seu lloc, potser per la decreixent autoritat de la cort Zhou. Alguns relats sostenen que va viatjar cap a l'oest muntant un búfal d'aigua, a través de l'estat de Qin. Quan va arribar al pas de Shanggu, el guardià, al que una font anomena Yinji i una altra Luanyin, va reconèixer l'il·lustre filòsof. Li va suplicar que es quedés un any a casa seva, abans de marxar al desterrament i escrigués un llibre exposant la seva doctrina. El mestre es va deixar convèncer, escrivint el Daodejing, i després va anar més a l'Oest, endinsant-se en el país dels bàrbars, on el seu rastre es perd per sempre. Fins llavors, Laozi només havia propagat la seva filosofia de manera oral.
Algunes de les controvèrsies modernes sobre la seva vida inclouen:
- La discussió amb Confuci, que podia haver estat inventada pels taoistes per fer que la seva escola filosòfica aparegués com superior al confucianisme.
- L'autor real del Daodejing podria haver creat un personatge fictici perquè l'origen del text semblés més misteriós, fent llavors més fàcil de popularitzar.
- S'ha discutit que Laozi podria ser un pseudònim de Dan, el Prefecte dels Grans Escribes (Tai Shǐ Dàn,太史儋). O podria també ser d'un ancià de Lai, una prefectura de l'estat de Qi (齐), o alguna altra persona d'existència històrica.
[edita] Obra
La seva famosa obra, el Daodejing, ha tingut una gran influència a la Xina. És un tractat místic que cobreix moltes àrees de la filosofia, des de l'espiritualitat individual fins les tècniques del bon govern.
Laozi emfatitza en la qüestió del "Dao" (Tao), traduït normalment com "el Camí", i expandeix el seu significat per abastar l'ordre innombrable, immanent, l'Univers. Destaca el concepte de wei-wu-wei, "acció a través de la no acció", que no significa romandre immòbil sense fer res, sinó evitar les intencions explícites i la voluntat que obstaculitza la fluïdesa harmònica de la natura. Els objectius poden assolir-se respectant les formes en què les coses creixen i decreixen de manera natural. D'aquesta manera, les accions realitzades d'acord amb el Tao són més fàcils i més productives que aquelles que pretenen el contrari. Laozi creia que la violència ha de ser evitada i que la victòria militar és una ocasió de dol a causa de la necessitat d'usar la força contra altres éssers vivents. Sostenia també que l'excés de lleis i regles fan més difícil el maneig de la societat, ja que oprimeixen les llibertats dels pobles.
Com molts altres pensadors xinesos antics, les seves explicacions utilitzen amb freqüència paradoxes, analogies, apropiació de cites antigues, repetició, simetria, rima i ritme. Els escrits que se li atribueixen són poètics, densos i sovint críptics, i serveixen com a punt d'inici per a la meditació sobre el Cosmos o sobre un mateix. Moltes de les teories estètiques de l'art xinès es basen en les seves idees i en les del seu més famós continuador, Zhuang Zi.
[edita] Ensenyaments
Els ensenyaments de Laozi, i conseqüentment les de la filosofia taoista, estan basades en l'anàlisi de la natura en el sentit més ampli del terme, amb la finalitat d'obtenir l'enfocament sobre el funcionament natural de l'existència, per determinar quin és l'ordre natural de les coses. Aquesta visió universalista és la que Laozi pren com a punt de partida per a la seva tesi filosòfica. Analitza el funcionament dual de la naturalesa universal existent (Yin-Yang) per després aprofundir en conceptes més amplis sobre l'origen cosmològic de l'Univers i, d'aquesta manera, poder determinar el funcionament fluid o ordre natural amb el qual les diferents formes han anat mutant per perpetuar la continuïtat de l'existència. En base a això, Laozi determina quin és l'ordre natural que els éssers vius, i principalment l'ésser humà, ha de dur a terme per millorar la seva existència i avançar cap al canvi a favor de la superació. En aquest sentit, explica com és que, en no seguir aquestes normes naturals, l'home s'ha desviat de la seva veritable harmonia còsmica. Com a conseqüència, per haver contradit el ritme natural, ha generat les seves pròpies calamitats i ha substituït aquest ritme per ordenances i actituds absolutistes, superficials i dogmàtiques que finalment han acabat per desequilibrar la humanitat, afavorint que les classes dominants exerceixen el control a costa de l'infortuni de les classes inferiors.
Laozi utilitza simbolismes i al·legories on compara aspectes de la natura per mostrar paral·lelismes amb el comportament humà, quelcom característic de la filosofia taoista i d'altres corrents de pensament oriental. Arran d'aquestes observacions cosmològiques i naturals, Laozi desenvolupa diferents conceptes filosòfics que pretenen explicar els aspectes més transcendents de la vida de la humanitat, abastant així tota mena de camps d'estudi, des de la cosmologia i les seves explicacions sobre l'origen de l'Univers, fins als aspectes de la vida diària de la societat humana, com la sociologia, la política, l'economia i la religió.
La base del pensament cosmològic i filosòfic de Laozi és el Tao, un concepte abstracte generalment poc comprensible i fàcilment mal interpretable pels occidentals, i també pels orientals que desconeixen els conceptes del pensament taoista. La incomprensió superficial i religiosa fa creure que el Tao és un déu o algun altre tipus de "entitat espiritual o suprema", però en realitat Laozi descriu al Tao com l'origen de tot, la font primordial de tot el que hi ha, tant el físic com ho abstracte,[3] per la qual cosa defineix el Tao com un concepte molt profund d'unitat primordial que escapa a la idea rígida i mítica d'un déu, un ésser, o qualsevol altra personificació.[4] Contràriament, Laozi descriu al Tao com quelcom abstracte, amorf, intangible, inaudible i intangible, per la qual cosa les posteriors formes de la natura han sorgit del Tao, i així també allò que no té forma,[5] per la qual cosa el Tao no es descriu com una de aquestes dues coses, sinó com la primordial neutra de la qual tota la resta sorgeix, sent així l'origen cosmològic i essència de tot el que hi ha.[6][7]
Sobre l'origen del Tao, Laozi planteja que al ser aquest l'essència primordial de tot, és aleshores el Tao l'origen de les coses i no el Tao la creació d'alguna cosa o quelcom més, ja que són les coses definides que existeixen a l'univers les que han fluït a través de les mutacions constants i conseqüents del Tao; per l'aquest motiu aquestes són les coses que l'home aconsegueix conèixer i catalogar sota diverses nomenclatures.[8] Però el Tao en si no és una cosa, sinó que és la cosa en si; no de la manera absolutista de imperativitat jeràrquica,[9] sinó com a essència infinita i generadora dels posteriors canvis que van prendre forma a través de les diferents manifestacions.[10] Per això, tant els éssers vius, com els objectes inanimats, la Terra mateixa i el Cel, tots ells, han de ser formes que van sorgir de canvis anteriors de la pròpia naturalesa,[11][12] sent així la Natura la Mare de totes les coses.[13][14] En el seu punt ancestral neutral la natura no havia adoptat formes però existia en si mateixa, i per si mateixa va fluir i va adoptar formes a través de les quals es manifestà, i és això al que Laozi anomena Tao, explicant que Tao és només un dels noms possibles qie se li pot donar, però no el nom original en si,[15] ja que són els homes els qui necessiten anomenar les coses per reconèixer-les,[16] però la Natura en si mateixa no té noms ja que no els necessita.
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Bibliografia
- Laozi: Daodejing. El llibre del "Dao" i del "De". Edicions Proa, Barcelona. ISBN 8484370364. Traducció de Sean Golden i Marisa Presas, feta directament del xinès al català.
- Lao Zi. Tao Te Ching: Los libros del Tao. Traducción directa del chino por Iñaki Preciado Idoeta. Madrid: Editorial Trotta, 2006. ISBN 978-84-8164-835-5.
- —. Tao Te King. Edició de Richard Wilhelm. Barcelona: Editorial Sirio, 2009. ISBN 978-84-7808-625-2.
- –. Libro del curso y de la virtud. Traducció del xinès i edició d'Anne-Hélène Suárez Girard. Col·lecció: El Árbol del Paraíso 15. Madrid: Ediciones Siruela, 1998. ISBN 978-84-7844-427-4.
- –. El libro del Tao. Traducció directa del xinès per Iñaki Preciado Idoeta, Premi Nacional a la millor traducció 1979. Madrid: Alfaguara, 1978. ISBN 978-84-204-5302-6.
[edita] Enllaços externs
- Frases i ensenyaments de Laozi (castellà)
- 老子 Lǎozĭ 道德經 Dàodéjīng (xinès)(anglès)(alemany)
