Ziran
| Temes sobre |
| Taoisme |
|---|
 |
|
Llocs sagrats |
|
Organitzacions |
Ziran (xinès: 自然; Pinyin: zìrán; Wade-Giles: tzù ján; sànscrit: Sahaja) és un concepte clau en el taoisme que literalment significa "per si mateix, a la seva manera" o també "naturalment, espontàniament, durant el curs dels esdeveniments".[1][2] Aquesta paraula en idioma xinès està composta pels dos caràcters, zi (自) "nas; jo; mateix; des de" i ran (然) "correcte; de manera que", on s'usa -ran com a sufix fent-ho un adjectiu o adverbi (el que es correspon llunyanament amb l'espanyol -ment). En la cultura xinesa, és comuna la metàfora de “nas” (o 'zi') com a punt de vista d'una persona.[3]
Origen[modifica]
La primera aparició de la paraula 'ziran' és produeix en el Daodejing (17, 23,25,51) i es refereix a l'estructura del tao la qual no pot rastrejar-se amb anterioritat. S'accepta generalment que el filòsof Laozi, autor del Daodejing, va encunyar el terme. Ziran és un concepte central de taoisme, lligat properament a la pràctica del Wu wei, o l'acció sense esforç Ziran pot veure's com el costat positiu del Tao, amb el wuwei oposant-se a ell, com el negatiu. Ziran es refereix a un estat de “per-si-mateix”,[4] una de les qualitats més importants per a qualsevol que segueixi les creences taoistes. Per estar més proper a l'estat de ziran, un ha de separar-se de les influències no naturals i retornar a l'enterament natural, un estat espontani. Ziran està relacionat amb desenvolupar un “sentit alterat de la naturalesa humana i de la naturalesa per se”.[5] Pel que fa a la sensibilitat del taoisme, el concepte moral pot trobar-se en el de ziran.
Reinterpretació recent[modifica]
Ziran ha estat interpretada i reinterpretada en un gran nombre de formes al llarg del temps. Més comunament ha estat vist com un model seguit pel tao, cel, terra i home i al seu torn, basat en la interpretació tradicional del capítol 25 del Daodejing. La més moderna traducció de Wang elimina l'error lògic que sorgeix quan es considera com a model a un mateix per darrere d'una altra entitat per ser menys natural, es perd l'estat de “per si mateix” al que es refereix ziran.[6] Wang reintrerpreta les paraules del capítol 25 perquè les instruccions seguides com a model per la terra siguin la pròpia terra, pel cel el propi cel i el tao, el propi tao, d'acord amb el concepte de ziran. Aquesta interpretació reafirma la base que el tao és la completa naturalitat.
Existència per ziran[modifica]
Ziran, enllaça amb una altra creença taoista, que especifica que totes les coses existeixen a causa de les qualitats que posseeixen, i no a causa que fossin creades per cap ésser per aconseguir un objectiu o una meta. L'única cosa que un ser ha de ser quan existeix de conformitat amb ziran és en última instància, natural, no afectat per influències artificials.
Informació addicional[modifica]
Ziran i tianran són conceptes relacionats. Tianran es refereix a coses creades pel Cel, que estan en la seva darrera instància, al marge de la influència humana, coses completament caracteritzades per ziran. Els dos termes són de vegades utilitzats indistintament.[7] Es pot dir que desenvolupant ziran, una persona s'acosta més a l'estat de tianran. Ziran també pot ser vist sota la influència budista, “no substancial”. Llavors es creu que significa “no tenir naturalesa pròpia”.[8] En aquest aspecte és vist com a sinònim de buit real.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Slingerland, Edward G. (2003). Effortless action: Wu-wei as conceptual metaphor and spiritual ideal in early Xina. Oxford: Oxford University Press. isbn=0-19-513899-6, p. 97
- ↑ * Lai, Karyn. Learning from Chinese Philosophies: Ethics of Interdependent And Contextualised Self. Ashgate World Philosophies Sèries. isbn=0-7546-3382-9, p. 96
- ↑ Callahan, W. A. (1989). "A Linguistic Interpretation of Discourse and Perspective in Daoism", Philosophy East and West 39(2), 171-189.
- ↑ * Fu, C. W. (2000). "Lao Tzu's Conception of Tao", in B. Gupta & J. N. Mohanty (Eds.) Philosophical Questions East and West (pàg. 46–62). Lanham: Rowman & Littlefield Publishers.
- ↑ Hall, David L. (1987). "On Seeking a Change of Environment: A Quasi-Taoist. Philosophy", Philosophy East and West 37(2), 160-171
- ↑ Wang, Q. J. (2003). ""It-self-sota-ing" and "Other-ing" in Lao Zi's Concept of Zi Ran". Confuchina.
- ↑ Chan, W. C. (2005). "On Heidegger's Interpretation of Aristotle: A Chinese Perspective", Journal of Chinese Philosophy 32(4), 539-557.
- ↑ * Pregadio, Fabrizio. ed. (2008). The Encyclopedia of Taoism M-Z Vol 2. Routledge, p. 1302.
Enllaços externs[modifica]
- «Lao Zi's Concept of Zi Ran». Arxivat de l'original el 2020-12-31. [Consulta: 9 març 2008].
- Suzuki, D. T. (1959). "Basic Thoughts Underlying Eastern Ethical and Social Practice." Philosophy East and West 9(1/2) Preliminary Report on the Third East-West Philosophers' Conference. (April-July, 1959)