Yijing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El ba gua

El Yijing, Yi Jing o Yi Txing (en xinès tradicional: 易經; en xinès simplificat: 易经; en pinyin: yìjīng; en Wade-Giles: I Ching, també transcrit I King o Yi King) és un llibre filosòfic i oracular xinès els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC. El seu títol es tradueix sovint per Clàssic dels canvis o Llibre de les mutacions. La seva finalitat és de descriure i permetre de comprendre els estats del món i les seves evolucions.

Aquesta obra és una recerca especulativa i cosmogònica elaborada, que ha influït de manera fonamental el pensament xinès. Partint de l'oposició/complementarietat entre els principis Yin i Yang (solell i obaga, sol i lluna, mascle i femella, actiu i passiu, etc.) i subdividint aquesta dualitat de manera sistemàtica, s'arriba a una sèrie de 64 estats arquetípics, representats pels anomenats "hexagrames", símbols teòricament capaços d'explicar totes les situacions de l'existència.

La filosofia del Yijing descriu doncs un univers regit pel principi del canvi a causa de la relació dialèctica entre els oposats. Mai no presenta una situació en la qual no estigui inclòs el principi contrari al rector del signe, que conduirà a un nou estat. Els canvis se succeeixen de manera cíclica, com les estacions de l'any. El canvi es considera com l'única realitat existent, la matèria essent només una manifestació passatgera d'un principi més profund.

La seva estructura matemàtica va impressionar Leibniz, que hi va veure la primera formulació de l'aritmètica binària.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans que s'escriguessin els primers comentaris del Yijing durant la dinastia Zhou, fa més de 3.000 anys, era una pràctica freqüent en la cort i en la classe il·lustrada consultar el futur mitjançant tiges de milfulles (Achillea millefolium). Existien des dels temps de l'emperador Fu Xi imatges assignades al resultat de la consulta.

Quatre són les fonts reconegudes de les versions actuals del llibre: el text del mític Fu Xi, la ubicació del qual en el temps es remunta a almenys 2400 anys abans de la nostra era; els del rei Wen i el seu fill Zhou, cap al 1100 aC i, finalment, els de Confuci i els seus deixebles, 500 a 400 anys aC. A aquests texts es van addicionar comentaris de bruixots i de l'escola del Yin-Yang que van ser descartats pels estudiosos en èpoques recents.

Aquest llibre va arribar a Europa el segle XIX amb els seus consegüents intents de traducció (per exemple la de Charles de Harlez, publicada a Brussel·les el 1889). Tanmateix aquesta edició va suscitar poc entusiasme pel caràcter màgic que se li atribuïa.

Un dels majors especialistes occidentals en el Yijing va ser el missioner i sinòleg alemany Richard Wilhelm, que va publicar una versió del llibre l'any 1923. Una nova versió, publicada el 1948, portava un pròleg del psiquiatre suís Carl Jung, autor de la teoria de l'inconscient col·lectiu. La versió de Wilhelm presenta el llibre dividit en tres grans seccions, amb els texts més antics en la primera i reservant la segona i la tercera als comentaris de l'escola confuciana. Aquesta traducció alemanya va ser al seu torn traduïda el 1949 a l'anglès i el 1950 a l'italià.

Al marge de les nombroses llegendes que existeixen entorn de l'origen de l'obra, les úniques dades fiables el situen cap al segle XI aC, quan el rei Wen va desenvolupar un sistema d'idees basat en 64 hexagrames, al que va anomenar "Yi", que es tradueix per "llangardaix" i també per "fàcil", i que simbolitza la rapidesa i la facilitat del canvi.

Després de la mort del rei Wen, el seu fill Zhou va continuar el desenvolupament del sistema d'idees elaborat pel seu pare, i va introduir el concepte de relació entre els oposats i d'acció - reacció, definint les 6 línies de cadascun dels hexagrames.

Per tant, no és fins al segle VIII aC que definitivament sorgeix el Zhou Yi o Els canvis de Zhou, llibre compost pels 64 hexagrames i les seves corresponents línies. A partir d'aquest moment, el Zhou Yi comença a ser cada vegada més conegut i el seu ús s'estén tant amb finalitats endevinatòries com ètiques i filosòfiques.

Posteriorment, entorn del segle VI aC sorgeixen dos dels principals corrents de pensament de la cultura xinesa, representats per:

  • Laozi, autor del Daodejing, principal text de la filosofia daoista, i
  • Confuci, que proposava l'ètica i la moral com les vies més eficaces per assolir el benestar humà i social. Entre els segles V i segle III aC, el confucianisme comença a estendre's a tots els nivells socials i s'estableixen nombroses escoles de seguidors de les seves idees.

Durant els segles III i II aC, alguns membres de les escoles de Confuci van escriure una sèrie de texts, tractats o apèndixs que es coneixen com Les Deu Ales, i que contenen aportacions sobre la interpretació dels hexagrames del rei Wen, de les línies de Zhou, de la simbologia i les imatges, del concepte del canvi, dels trigrames, de la seqüència dels hexagrames i de la seva associació per parelles.

Finalment, de la unió del Zhou Yi amb els texts o tractats que formen Les Deu Ales, sorgeix el Yijing tal com se'l coneix en l'actualitat.

Usos[modifica | modifica el codi]

Experimentar el Yijing és intentar comprendre com es generen i es produeixen els canvis en les nostres circumstàncies i en nosaltres mateixos. Aquest mil·lenari tractat de lleis universals, l'origen de les quals es remunta a més de 3.000 anys d'antiguitat, ens indica la direcció natural o de menor resistència al canvi que presenta la situació en la qual ens trobem.

La possibilitat de descobrir i desemmascarar les contradiccions que s'amaguen després de les aparences i arribar a comprendre els canvis que es produeixen en la nostra vida, és principalment el que ens ofereix el Yijing a través de l'estructura d'idees representades en els diferents símbols i hexagrames i de les relacions que s'estableixen entre les mateixes.

Si s'aconsegueix comprendre per endavant les possibles conseqüències d'una determinada idea, paraula, fet o actitud, alguns podrien creure que estan endevinant el futur, encara que realment, es tractaria d'una simple previsió, resultat de la comprensió de la relació que existeix entre els esdeveniments.

Mitjans de consulta[modifica | modifica el codi]

Tijes de milfulles[modifica | modifica el codi]

Jing Fang (77-37 aC), després d'anys d'investigació del Yijing les seves teories, va establir una correspondència entre les línies dels 64 hexagrames amb els cicles del sistema sexagesimal, és a dir que a cada línia de cada hexagrama li va assignar un valor expressat en un tronc celeste i una branca terrestre. Posteriorment va sorgir una nova forma d'endevinació en la qual la interpretació de l'hexagrama es realitzava en funció dels troncs celestes i branques terrestres de les seves línies, procés a què es va denominar "acoblament" de l'hexagrama. S'utilitzen 50 barnilles de milfulles, deixant-ne una a part se'n van dividint d'una manera determinada en grups les altres. És un sistema que assegura l'atzar dels resultats, en el qual només intervindrà l'energia de qui consulta sobre les barnilles.

Monedes[modifica | modifica el codi]

A causa que el mètode de les barnilles perllongava el temps de la consulta, les tiges de milfulles van ser reemplaçades per tres monedes, a les cares de les quals se'ls atorga un número parell i un altre de senar. La suma dels números de cada tirada dóna una xifra, que si és parell representa una línia trencada, i si és senar una línia sencera, amb les que finalment es dibuixen els trigrames que conformen els hexagrames. Posteriorment hi va haver també practicants del Yijing que van adaptar aquesta forma de consulta per utilitzar-la amb la interpretació original d'hexagrames i línies pròpia de l'oracle de Zhou.

Aquest sistema presenta un joc de probabilitats més senzill que amb el mètode de les tiges d'aquilea: hi ha iguals probabilitats amb les monedes de treure línies trencades o senceres en moviment, cosa més complicada que amb les branques.

Estructura d'interpretació[modifica | modifica el codi]

En el Yijing s'adverteix un sistema de numeració binari, alhora geomètric i aritmètic, en el que una línia contínua és alhora tots els números senars, i un congost, els parells. Els traços dels hexagrames es construeixen de a baix cap a dalt, al contrari de l'escriptura xinesa posterior, que es construeix de dalt a baix.

Línies simples[modifica | modifica el codi]

La divisió a l'atzar i el recompte de les tiges era una complexa operació que es reduïa a números, els que al seu torn representaven línies trencades o línies senceres, segons fossin parelles o senars.

Amb cada tirada de monedes s'aconsegueix una línia trencada o contínua. S'han d'apuntar d'una en una de baix cap a dalt.

Trigrames[modifica | modifica el codi]

Tres línies traçades sobre paper constitueixen un trigrama. El trigrama té associats tota una varietat de significats. Hem de continuar amb els branquillons de milfulles o tirant les monedes fins a aconseguir dos trigrames, un sobre l'altre. Aquests dos trigrames constitueixen un hexagrama.

Hexagrames[modifica | modifica el codi]

Combinant els vuit trigrames bàsics es formen els 64 hexagrames. Una vegada es tenen els dos trigrames, es busca el número que resulta de la combinació d'ambdós en l'ordre correcte (la columna de la dreta és el trigrama primer, el de baix; la de dalt és el trigrama segon). Aquest número ens porta a un hexagrama concret, i a partir d'ell es pot començar la interpretació de la resposta de l'oracle.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Edició en castellà[modifica | modifica el codi]

Font primària[modifica | modifica el codi]

Versió directa[modifica | modifica el codi]

  • Vila, Jordi& Galvany, Albery. Yijing. El llibre dels canvis. Amb el comentari de Wang Bi. primera versió directa del xinès que es tradueix al castellà. Segona edició. Girona: Edicions Atalanta, 2006. ISBN 9788493462598. 

Altres versions[modifica | modifica el codi]

  • Costanza Caraglio, Maria. I Ching. Barcelona: Editorial De Vecchi, 2006. ISBN 8431535180. 
  • Jacoby de Hoffman, Hel·lena. I Ching. El llibre dels canvis. traducció del primer tom de Richard Wilhelm. Editorial Gaia, 2006 per a l'edició en castellà. ISBN 848445164 X. 
  • Serra, Esteve. Yi King. Llibre de les mutacions. versió castellana del text anotat i presentat per Raymond de Becker, al seu torn traduït per Charles de Harlez. Barcelona: José J. d'Olañeta, 2007 per a l'edició en castellà. ISBN 8497164504. 

Sobre el Yijing[modifica | modifica el codi]

  • Jung, Carl Gustav. Pròleg al Yijing. capítol 16 del Volum 11 de l'Obra completa: 'Sobre la Psicologia de la Religió Occidental i de la Religió Oriental'. Madrid: Editorial Trotta, 1950/2008. ISBN 9788481649024/ ISBN9788481649079. 
  • En memòria de Richard Wilhelm. capítol 5 del Volum 15 de l'Obra completa: 'Sobre el Fenomen de l'Esperit en l'Art i en la Ciència'. Tercera edició. Madrid: Editorial Trotta, 1930/1999/2007. ISBN 9788481643008/ ISBN9788481643428. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yijing