Neoconfucianisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El neoconfucianisme o daoxuejia (en xinès tradicional 道學, en pinyin dàoxué, "escola de l'estudi del Tao") designa un corrent del pensament xinès que es va desenvolupar principalment durant la dinastia Song (960-1279).

El neoconfucianisme era essencialment una resposta dels confucianistes al domini dels taoistes i dels budistes. Els neoconfucianistes com Zhu Xi reconeixien que el sistema confucianista no incloïa un veritable sistema metafísic i el varen crear. Nombroses visions coexistien al si de la comunitat neoconfucianista però un sistema global acaba emergint, assemblant-se a la vegada al budisme i al daoisme. El neoconfucianisme ensenya que un principi presideix totes les coses de l'univers i afirma que el seu coneixement uneix l'home amb l'univers i el guia en les seves relacions personals, socials i polítiques.

A part de la Xina, on va dominar fins a inicis del segle XX, aquest corrent va influir de manera molt important tot el pensament de l'Àsia Oriental, especialment a Corea, al Japó i al Vietnam.

Escoles neoconfucianes[modifica | modifica el codi]

Corrents fundacionals[modifica | modifica el codi]

Tot i que el neoconfucianisme s'inicii realment sota els Song per convertir-se en un corrent important gràcies a Zhu Xi, els seus filòsofs citen a vegades com a precursors dues personalitats de la dinastia Tang, Han Yu (768-824) i Li Ao (772-841).

Branques principals (s XII)[modifica | modifica el codi]

Escoles tardanes[modifica | modifica el codi]

  • Yangmingxue (vers 1500)
  • Hanxue (vers 1700)
  • Xin Lixue (1895)

Principals pensadors[modifica | modifica el codi]

Xinesos[modifica | modifica el codi]

Japonesos[modifica | modifica el codi]

Coreans[modifica | modifica el codi]

Vietnamites[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Yi Hwang, Etudes de la sagesse en dix diagramme, trad. i presentat per Tcho Hye-young amb el concurs de Jean Golfin. París, Éditions du Cerf, 2005.
  • Sasoon Yun, trad. Michael C. Kalton, Critical Issues in Neo-Confucian Thought: The Philosophy of Yi T'Oegye, Korea Univ Press, 1992.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]