Dinastia Song

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dinastia Song
Bandera
900 – 1279 Bandera
Ubicació de
Capital Hangzhou
Forma de govern No especificat
Història
 • Establiment 900
 • Dissolució 1279
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes

907–960
Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina

Des del 1949
República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945

La dinastia Song (en xinès ) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279. Aquesta dinastia fou fundada per Zho Kuangyin i durant el seu regnat el país va experimentar una etapa de bonança econòmica, comercial i cultural. Va ser aquest interès per la cultura, i un desencís per les qüestions militars el que va permetre als ruzhen (mongols) ocupar el país el 1279, la qual cosa portà a l'extermini d'aquesta dinastia.

Territoris de la dinastia Song.

Els Song xinesos van ajudar als mongols en la conquesta del territori de la dinastia Jin (jurchen) amb algun contingents de infanteria i en recompensa el gran khan Ogodei va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern Honan.[1] El 1234 el regne Jin va quedar totalment sotmès als mongols.[2]

Els Song van fer la imprudència d'atacar als mongols per incorporar tot el Honan[3] i es van apoderar de Kaifeng i Loyang (juliol i agost del 1234), però els mongols no van tardar a recuperar-les. En un kuriltai fet el 1235 l'emperador Ogodei va fer declarar la conquesta del regne Song i tres exèrcits mongols van envair Xina:

  • El primer dirigit per Qada'an fill d'Ogodai, que va entrar a Setchwan i va ocupar Tcheng-tu (octubre del 1236).
  • El segon dirigit per Kutchu, fill també d'Ogodai, i pel general Temutai, va ocupar Siang-yang al Hupei (març del 1236). Els song la van reconquerir el 1239.
  • I el tercer dirigit pel príncep Kun-buqa i el general Tchagan, va arribar fins a Huang tcheu (més avall de la moderna Hang Keu) al Yang tseu, però no s'hi va poder sostenir.

Els Song van oferir als mongols més resistència de l'esperada, El general xinès Meng Kong (mort 1246) va reconquerir la vila de Siang-yang que dominava el curs mitjà del Han (1239) i els va disputar durant temps el Setchwan central o Tch'eng-tu, que encara que fou ocupat dues vegades pels mongols no el van poder dominar fins al 1241.

El 1251 Mongke va nomenar al seu germà Kubilai com a governador de les parts conquerides de Xina i poc després li va donar com a feu el Honan.[4] Kubilai es va rodejar de funcionaris xinesos i especialment el conseller Yao Chu, que havia estat el seu mestre de xinès breument quan era jove. Va fer esforços per restaurar l'agricultura al Honan, arruïnada per la guerra, i va repartir llavors i eines als pagesos, transformant als soldats tanmateix en pagesos.

Abans d'atacar als Song de front, per orde de Mongke, Kubilai els va rodejar i amb la cooperació del general Quriyangqatai (en persa Ouriyanqadai) fill del general Subotai, va sortir de Shensi (octubre del 1252), va travessar el Setchwan i va entrar al Yunnan, que era un regne particular des del segle VIII, el Nan Chao o Ta-li en xinès, habitat per la raça lo-lo (tais) que fou conquerit.

El 1258 en un kuriltai celebrat a Mongòlia, Mongke va decidir agafar la direcció de la guerra contra els Song personalment. Amb el principal exèrcit mongol va avançar del Shensi al Setchwan (octubre del 1258) i va conquerir Pao-ning (vers desembre del 1258), però tot i grans esforços no va poder conquerir Ho-tcheu (moderna Ho-tsiuan) important per estar a la forca del Kian Ling i els seus dos afluents. Mongke va morir prop d'aquesta ciutat de disenteria, que havia agafat durant el setge (11 d'agost de 1259).

Entre 1258 i 1259 Kubilai va baixar de l'Hopei amb un altre exèrcit i va assetjar Wu-tcheu (moderna Wu-tchang) al Yang-tse mitjà, enfront de Han Keu al Hopei; al mateix temps el general Uriyangqatai, que a finals del 1257 havia retornat al Yunnan d'una expedicio al Tonquín, va passar al Kwangsi on va atacar Kuei-lin, i va seguir cap a Honan per assetjar Tchang-cha. Així els Song es veien atacats pel nord i el sud.

Només la mort de Mongka els va donar un breu respir, ja que Kubilai volia tenir les mans lliures per assolir la successió al tron genguiskhànida i va signar una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establí el Yang-tse de frontera, i llavors va tornar al Hopei amb el seu exèrcit.

En 1275, un exèrcit Song de 130.000 homes comandat pel canceller Jia Sidao va ser derrotat pel recent nomenat comandant en cap Bayan Chingsang.[5] En 1276, la major part del territori Song havia estat capturat per les forces de Yuan. En la batalla de Yamen al delta del riu Perla a 1279, l'exèrcit de Yuan, dirigit pel General Zhang Hongfan, aixafà finalment la resistència Song. L'últim emperador, Bing de Song, de 8 anys, es va suïcidar, juntament amb el seu primer ministre Lu Xiufu.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. el govern song i l'emperador Li-tsong (1225-1264) es van considerar mal recompensats i considerava que se'ls havia de donar tot l'Honan
  2. Gelber, Harry. The Dragon and the Foreign Devils: China and the World, 1100 BC to the Present (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2011, p.68. ISBN 1408821842. 
  3. Instruction d'un futur empereur de Chine en 1193', traducció de Chavannes a Mémoires concernant l'Asia orientale, I, 1913
  4. en aquell moment el Honan tenia una extensió superior a la moderna província i abraçava tot el territori entre el riu Groc i el Yang-tse i anava per l'oest fins als 110 graus est, i a més el districte de Kong-tc'ang al alt Wei, al actual Kansu
  5. Rossabi 1988, p. 88.
  6. Rossabi 1988, p. 94.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art de la dinastia Song