Bitllet de banc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el bitllet de banc. Vegeu-ne altres significats a «Bitllet».
Bitllets de banc d'Ucraïna

El bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès generalment per un banc central, si bé històricament n'ha emès també la banca privada. Juntament amb les monedes, els bitllets conformen el diner en efectiu dels sistemes monetaris moderns. Les monedes s'acostumen a fer servir per als exemplars de menys valor, mentre que els bitllets són per als de més valor nominal; igualment, en la majoria de sistemes monetaris, la moneda de valor més alt val menys que el bitllet de valor nominal més baix. La tècnica típica d'elaboració i estampació dels bitllets de banc és la calcogràfica, especialment en la variant del gravat a l'acer.

Història[modifica | modifica el codi]

El paper moneda fou introduït pels comerciants de te xinesos durant la dinastia Tang (entre els anys 618 i 907),[1] que duien a terme les grans transaccions amb bitllets per tal d'evitar el transport de monedes metàl·liques. La seva utilització es va estendre durant el segle X, quan l'escassetat de coure va obligà a l'emperador de la dinastia Song a emetre els primers bitllets de curs legal.[1] L'administració xinesa va adoptar oficialment els bitllets de banc el 1024. Als bitllets de la dinastia Song s'hi representaven simbòlicament unes monedes.

La primera menció occidental d'una forma de bitllet de banc la va fer Marco Polo al començament del segle XIV. Quan els descobreix a la Xina, escriu: «El Gran Khan fa servir com a moneda escorces d'arbre que semblen cartes» (Llibre de les meravelles del món, capítol XCVI).

Els primers bitllets de banc apareguts a Europa daten de mitjan segle XVIII: en destaquen els de la banca de Law, si bé foren precedits molt abans per proto-bitllets com les lletres de canvi. El primer banc que va emetre bitllets fou, el 1661, el Banc d'Estocolm, el precedent del Riksbank o banc central suec. Fins al regnat de Lluís XIV de França, els bitllets eren emesos tan sols per petits creditors, tenien una circulació limitada i no comptaven amb l'autoritat de l'Estat. A partir d'aleshores va començar a ser habitual que els bancs centrals estatals fossin els emissors de moneda en cada país, tot i que els bitllets emesos per bancs privats encara són d'ús actualment a Escòcia, Irlanda del Nord i Hong Kong.

Bitllet emès per la Generalitat de Catalunya el 1936

Als Països Catalans, les autoritats franceses de Barcelona van emetre assignats imperials de 100 pessetes els anys 1813 i 1814. Més endavant, el Banc de Barcelona va posar en circulació bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868; altres bancs locals com el de Reus, el Balear i el de Tarragona també van fer emissions de rals en aquella època. Més endavant, un cop creat el Banc d'Espanya (1856), diverses societats de crèdit van emetre obligacions al portador, acceptades com a paper moneda. La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cèntims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936-1939), a causa de l'escassetat de monedes de poc valor nominal.

Material[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història s'han utilitzat diversos materials, a part del paper, per fabricar bitllets. Aquí s'hi inclouen diverses fibres tèxtils (fins i tot la seda) o bé el cuir, especialment en èpoques d'escassetat o hiperinflació; se'n van arribar a imprimir al damunt de fusta i de cartes de joc.

D'ençà del segle XIX, els bitllets de banc s'imprimeixen sobre un paper cuixé fi, molt resistent a l'envelliment i a les manipulacions, fet exclusivament de pasta de teixit de cotó que ha estat objecte d'un refinatge molt intens; aquest paper no està encolat sinó recobert de gelatina, i després es possa a assecar a l'aire, abans de passar pel procés del calandratge, mitjançant un sistema de corrons que allisen i abrillanten el paper.

Marca a l'aigua del bitllet de 50 euros

Els bitllets porten tradicionalment com a tret distintiu una filigrana o marca a l'aigua que es veu per transparència, aconseguida mitjançant una disminució de la quantitat de fibres en un indret determinat del paper. Aquest i altres mètodes (l'ús d'emblanquidors òptics, relleus o tinta òpticament variable, o fins i tot hologrames) s'utilitzen per dificultar-ne la falsificació.

Des de fa una trentena d'anys, les autoritats monetàries estan canviant la matèria primera dels bitllets i els fabriquen amb polímers (com ara el polipropilè), encara més resistents que el paper i més difícils de falsificar. El 2008, eren cinc els estats que tenien tots els seus bitllets fets de polímer: Austràlia, Brunei, Nova Zelanda, Romania i el Vietnam. Una desena més en tenen també alguns en circulació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Hvistendahl, Mara. «Sobre el origen del papel moneda». Investigación y Ciencia, octubre 2011, pàg. 7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bitllet de banc Modifica l'enllaç a Wikidata