Reus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Reus (desambiguació)».
Reus
Escut de Reus
(En detall)
Localització

Reus situat respecte Catalunya
Reus situat respecte Catalunya

Localització de Reus respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Catalunya-Reus-Monument-Joan-Prim.JPG
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Reusenc, reusenca
Malnom Ganxets
Pressupost 94.238.000,00 €
Superfície 53,05 km²
Altitud 117 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
106.790 hab.
2.013,01 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 341350 4557850Coord.: 41° 9′ 23″ N, 1° 6′ 33″ E / 41.15639°N,1.10917°E / 41.15639; 1.10917
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Carles Pellicer Punyed (CiU)
Codi territorial 431233
Agermanament Astorga (Lleó)
Amgala (Sàhara Occidental)
Bahía Blanca (Argentina)
Boyeros (Cuba)
Hadzici (Bòsnia i Hercegovina)
Gandia (País Valencià)

Reus és un municipi de la província de Tarragona i del Camp de Tarragona, la capital de la comarca del Baix Camp. Dos antics termes formen part de l'actual terme de Reus: El Burgar i Mascalbó. Molt antigament també foren termes separats la Boella, Rubió, actualment territori de Tarragona i les Comes d'Ulldemolins. Als afores de la ciutat hi ha l'Aeroport de Reus.

La ciutat[modifica | modifica el codi]

Ubicacions dels llocs principals de Reus

El centre de la ciutat és la Plaça Prim. La Plaça de la Llibertat (en època franquista, dels Màrtirs), tot i que ha estat remodelada l'any 2003, no té la tirada de la primera. El nucli antic està entre els Ravals de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol i de Santa Anna, zona coneguda com a Tomb de Ravals. Un nucli més modern està dins del perímetre de Riera Miró, Avinguda Sant Jordi, Carrer Dr. Robert, Passeig Mata, Passeig Sunyer, Plaça les Oques, Passeig Prim, Plaça Pastoreta, Avinguda La Salle, Avinguda Pere el Cerimoniós i Riera Aragó. Més enllà d'aquests límits la ciutat està en expansió.

L'ajuntament està a la Plaça del Mercadal. La policia (Mossos d'Esquadra) està al carrer de l'Alfàbrega, a tocar de l'avinguda de Falset; els Jutjats se situen a l'Avinguda Marià Fortuny, tocant a la carretera de Montblanc, al costat de l'IES Gabriel Ferrater i Solé (també anomenat Reus III)i del centre comercial Carrefour, que comparteix edifici amb l'Hotel Ciutat de Reus, del grup NH Hotels (Hotel de 4 estrelles), i la Policia municipal es troba també a l'Avinguda Marià Fortuny. La Policia Nacional es troba al carrer General Moragues. L'estatua d'Anselm XVII de Loulogi es troba al carrer la Fàtima, prop de l'Avinguda Marià Fortuny.

Existeixen pàrquings municipals, gestionats per AMERSAM es poden trobar a la Plaça de Les Oques, Plaça de la Llibertat (després de l'ampliació compta amb 900 places), Passeig de Prim, Plaça de la Pastoreta, i Baluard. També hi ha diversos pàrquings gestionats per empreses privades com el de la Plaça de Prim, el de l'antic hotel Simonet i el del centre comercial del Pallol. La resta són privats.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Des de 1950 ha sofert un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser sobrepassat l'any 2004). Els immigrants, sobretot del Marroc, han fet créixer la població. Els estrangers ja representen el 8% del reusencs.

El gentilici dels seus ciutadans és reusenc, tot i que popularment són coneguts com a ganxets.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
354 454 545 2.056 14.514 28.171 27.595 28.780 26.681 25.363
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
30.266 31.299 32.285 35.950 41.014 59.095 80.710 86.407 88.215 90.059
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
90.993 89.034 89.179 91.616 96.642 101.767 107.770 106.622 107.211 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Barris i urbanitzacions[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Mas Carpa 144
Pelai 531
Pinar, el 531
Reus 104.789
Sant Joan 258
Solivista 537
Font: Municat
  • Les Cases Barates, grup de cases de baix preu construïdes per l'Institut Nacional de la Vivenda, avui ja diluïdes dins el casc urbà, a l'est, en direcció a Salou. L'autèntica barriada va sorgir més tard poc més avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear les anomenades Colònies Cros, en terrenys del Sr. Cros, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, pel nom d'un antic restaurant. Actualment es desenvolupa urbanísticament la zona de Mas Iglesias, amb un gran parc.
  • Barri Fortuny, blocs també de l'Institut Nacional de la Vivenda, de construcció modesta, avui gestionat per ADIGSA. Al seu davant les Parcel·les Mercadé, desenvolupades només recentment, en terrenys que foren del Sr. Mercadé. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.
  • Barri Juroca, barri a tocar amb l'anterior format per la unió del grup Roca amb els Blocs Juncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El Sr. Juncosa fou un destacat jugador de l'Atlètic de Madrid i més tard entrenador entre altres equips del Còrdova. Destaca del barri l'edifici Santa Llúcia, el més alt del sud de Reus amb 11 plantes i amb molts habitatges en diferents portals dins d'aquest edifici. Al costat de la carretera de Reus a Salou.
  • Urbanització Massó, sorgida als terrenys del Sr. Massó i avui millorada per la construcció del Pavelló olímpic. Està prop del Barri Fortuny. Té al costat les parcel·les Pàmies.
  • Parcel·les Casas, també prop del Barri Fortuny, i a tocar amb Juroca. Sorgides en terrenys del Sr. Casas i ajuntades amb les parcel·les Muixí, en terrenys del Sr. Muixí. A l'altre costat de la carretera està la Urbanització Bellisens.
  • Parcel·les Montserrat (Barri Montserrat). Al seu davant el grup Gaudí Mar, a la carretera de Salou.
  • Arbolí-Siurana, grup de blocs a l'entrada de l'autovia Bellisens, avui ja en ple casc urbà, al costat del Tanatori i Parc de Bombers.
  • Barri Sant Josep Obrer, barri també titllat de "marginal" que estava tan degradat com el de Montserrat però que gràcies a la construcció per ADIGSA de blocs i unifamiliars, l'anomenat Mas Abelló, ha reduït la zona degradada a una mínima part. Allí mateix hi ha el tanatori municipal, el parc de bombers, i, enfront, les instal·lacions del Club Natació Reus Ploms. Està a tocar de la carretera de Reus a Tarragona. Continua a la zona de les parcel·les Sidós, el Polígon la Raureda i la urbanització Mas Pellicer amb sortida a l'autovia Bellisens.
  • Urbanització Mas del Carpa, conjunt urbanitzat de semiluxe a la carretera de Tarragona amb xalets de bon nivell.
  • Urbanització Dyna, que era principalment industrial sorgida a l'entorn de la fàbrica de rentadores Crolls, tancada fa anys. Avui té la mesquita de la ciutat. Està a la carretera de Reus a Constantí. Continua a l'altre costat de la carretera, al Polígon Bescós, de caràcter industrial. No massa lluny, seguint la carretera es troba el Polígon Nirsa.
  • Naus de les Illes Medes, lloc de naus industrials a la carretera de Montblanc, a passar del cementiri.
  • Xalets Quintana, entre la carretera de Montblanc i el centre comercial Carrefour; edificat des fa molts anys, a mesura que va anar quedant dins la ciutat va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d'un metre d'ample que creuava una barrancada, i per l'altre costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local.
  • La Munta i Baixa, zona avui dins completament de la ciutat, a l'entorn del qual hi ha l'hipermercat Carrefour i el Palau de Fires i Congressos. Té aquest nom perquè el tren feia antigament maniobres a l'entorn (on hi havia un pas a nivell), tirant endavant i endarrere. A la vora es troben les zones de Mas Llevat i Mas Briansó.
  • Barri Sant Joan, parcel·les abans anomenades Parcel·les Pàmies, nom de l'amo dels terrenys, per classe mitjana. Fins fa uns quatre anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l'accés per la barrera s'ha tancat i s'ha obert un nou accés que dóna al centre comercial Carrefour, passant per sota la via.
  • El Pinar, urbanització a la carretera de Castellvell del Camp, inicialment per a persones benestants però avui degradada per manca de manteniment dels llocs públics. Té uns 250 xalets.
  • Barri de la Mineta, edificacions (cases adossades i blocs de pisos) sorgides principalment als últims anys. Delimita, a l'oest, amb el camí de la Boca de la Mina (lloc típic local amb una font, al costat dels dipòsits d'aigua de la ciutat i de les basses Nova i del Bacallà), al nord amb la urbanització El Pinar, a l'est amb la urbanització Sant Joan i al sud amb la via del tren que va de Tarragona a l'estació de Reus. L'associació de veïns i veïnes va tenir gran protagonisme a final del segle XX en posicionar-se en contra de la construcció d'una mesquita la qual, finalment, no es va construir.
  • Barri Gaudí, barri de concepció postmodernista, dissenyat per Ricard Bofill amb blocs multicolors (cada bloc identificat pel nom del color en què està pintat), que havia entrat en degradació que ara sembla aturada per la urbanització de l'entorn més proper i la construcció de molts unifamiliars. Al costat del barri passa la via del tren. Al barri Gaudí està la zona de Mas Carandell amb l'escola taller d'aprenentatge d'oficis.
  • Parcel·les Sol i Vista (o Sol-i-vista), barriada sorgida a la carretera d'Alcolea del Pinar (el tram de Reus a les Borges del Camp) als anys seixanta per recollir l'emigració andalusa amb edificacions auto-construïdes, molt millorada els últims anys, sobretot després de la construcció de l'estadi de futbol del Reus Deportiu i de la urbanització d'unifamiliars Escola Artiga i la zona de la Granja Roig. Continua allunyant-se de la ciutat en el Polígon industrial Agro Reus, el principal de la ciutat a la partida Monterols.
  • Parcel·les Pelai, parcel·les a la mateixa carretera que l'anterior, amb edificacions senzilles, que rebé el nom de Pelai de les autoritats franquistes. Avui les edificacions s'han millorat i la zona ha pujat el seu nivell.
  • Barri Immaculada, barriada sorgida a la carretera de Riudoms als anys seixanta per recollir l'emigració andalusa i extremenya amb edificacions auto-construïdes, que ha quedat quasi integrada a la ciutat els darrers anys a l'expandir-se Reus cap aquesta zona i sobretot després de la construcció prop de les Piscines Municipals. Té com annexes les urbanitzacions Clarassó i Boleda.
  • Urbanització Pi, parcel·les amb edificacions de luxe i semiluxe al costat del santuari de Misericòrdia, a tocar de la carretera cap a Cambrils. Al costat del passeig que porta al Santuari han sorgit grups d'unifamiliars, entre ells el molt nombrós i extens de Mas Vilanova. Cap a la carretera de Cambrils es troba a poca distància una nova urbanització, les Palmeres, concebuda per la classe alta, al costat del club de Tennis Monterols i el camp de golf Aigüesverds.

Dins mateix de la ciutat encara resten alguns vestigis de l'estructura de barri a la zona de Sant Roc, Santa Teresa i el Carme. Als anys cinquanta es va crear el grup anomenat Casa Bloc, que foren les primeres cases amb propietat horitzontal. Després, als seixanta, va sorgir no lluny el Barri Niloga, amb edificis de fins a 10 pisos. Algunes barriades sorgides els anys setanta són el Barri dels Poetes, el Barri del Carrilet i la zona d'Horts de Miró, i més moderna és la zona dels Capellans (amb el parc i les piscines), la del Velòdrom i la d'Hort del Ros.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Reus

Els inicis de Reus[modifica | modifica el codi]

Cap al 1150 el normand Robert d'Aguiló va repoblar la regió, essent la primera prova documental un esment a una partició de límits amb Siurana del 1151 i la donació de Robert d'Aguiló el 3 de juny de 1154 a favor de l'església de Sant Fructuós com alou perpetu. El 5 de juny de 1154 l'arquebisbe de Tarragona va donar dos terços de Reus en feu a Bertran de Castellet, com a castlà, amb l'encàrrec de construir una església depenent de l'Arquebisbat. El 29 de juny de 1159, en el repartiment de rendes de béns eclesiàstics, el terç de Reus amb la seva parròquia de Santa Maria fou atorgat al canonge cambrer, iniciant-se així la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrer tenia un terç i a més l'alta i baixa jurisdicció i el mer i mixt imperi. Llavors la ciutat s'esmentava com Redis o Reddis. El castlà Bernat de Bell-lloc va donar carta de població el 3 d'agost de 1183, donant la propietat de les cases i horts, establint un cens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justícia, reconeixent però el seu vassallatge envers l'arquebisbat de Tarragona. El 2 de juny de 1186 el cambrer Joan de Santboi va donar una carta de franquesa, confirmant la del castlà. El cambrer va rebre la senyoria directa el 25 d'abril de 1203 de mans de l'Arquebisbe.

Cambrers, arquebisbes de Tarragona i Papes[modifica | modifica el codi]

L'administració del Cambrer, del que depenia el castlà, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importància). El 1305 Reus es va revoltar contra l'arquebisbe Rodrigo de Tello que volia fer pagar als ciutadans de Reus i altres pobles la reconstrucció de les muralles de Tarragona. Això fou l'embrió de la Comuna del Camp. El 1309 el rei li va donar el dret de fer mercat els dilluns, i la successora i actual gestora del tradicional Mercat del Dilluns és la Llotja de Reus, els locals actuals de la qual varen ser inaugurats el 1972. El 1327 es va extingir la dinastia de castlans dels Bell-lloc i va passar a Bernat de Cabrera que el 1335 la va vendre a Pere Mulet que la va perdre per deutes el 1345, embargant-la Joan Savall. Els hereus de Mulet van vendre els seus drets al tarragoní Bernat d'Olzinelles el 1349. El cambrer Pere Roger de Belfort va disputar el domini amb l'arquebisbe López de Ayerbe, el qual va enviar un exèrcit que va delmar la ciutat. Un segon atac va ser rebutjat i els atacants empaitats fins a La Selva del Camp on es van fer forts i els reusencs no van poder entrar. Un tercer atac portà a l'ocupació militar de la ciutat que fou saquejada. El cambrer Pere Roger de Belfort, nebot de Climent VI, que llavors vivia a Avinyó amb el seu oncle, va convèncer al Papa de cridar a l'arquebisbe, i el pontífex va obtenir un compromís de pau. Pere Roger va donar una de les roses del seu blasó a la ciutat com escut i més tard fou nomenat Papa amb el nom de Gregori XI, mantenint-se com a senyor de Reus, per la qual cosa l'escut va ser coronat amb la tiara pontifícia i adornat amb les claus de Sant Pere. El 1380 Reus i el cambrer Bernat Despujol van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represàlies però Reus va comprar el perdó reial el 1393. El castlà Joan d'Olzinelles va perdre el domini per deutes, que va sortir a subhasta el 1397 i el va comprar el cambrer Pere de Luna (Benet XIII d'Avinyó) unificant-se així ambdues senyories.

Guerra dels Segadors, i l'Arxiduc Carles[modifica | modifica el codi]

Al començament de la guerra dels Segadors Reus tenia 1200 cases habitades però es reduïren a 800 al final de la guerra. El 16 de desembre de 1640 fou declarada enemiga de la pàtria per les Corts i els béns dels seus habitants confiscats, com a resposta a la no participació activa en la guerra. El 1641 va ser ocupada pel francès La Mothe, i el banquer Pere Mancha va comprar el fet de no ser saquejada. Els soldats francesos es comportaren com a ocupants i Reus es va entregar als castellans el gener de 1642.

Reus va ser fidel a Felip V fins al 1705, però aquest any, sota la direcció de Joan Nebot, es va revoltar en favor de l'arxiduc Carles. El 3 de juliol de 1706 l'arxiduc va venir a la ciutat. El 1707 caigué en mans dels borbònics breument i el 1709 es va rendir als castellans i francesos. El 1710 va tornar al camp de l'arxiduc. El 5 de juny de 1712 la muller de l'arxiduc, Elisabet Cristina, va donar a Reus el títol de Ciutat imperial i atenta. El 1713 va ser ocupada pels borbònics, però el 1714, quan es van demanar voluntaris per al somatent filipista, no s'hi va presentar ni un sol ciutadà. El 1719 va entrar per dues vegades a la ciutat el guerriller de Capçanes Pere Joan Barceló, el Carrasclet, fidel a l'arxiduc.[2]

Creixement del segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Al segle XVIII Reus tingué un creixement espectacular i arriba a ser la segona ciutat del principat. Les muralles es van enderrocar abans del 1728 i l'enderroc es va completar el 1766. Es desenvolupa el comerç tèxtil i el de l'aiguardent. D'aquest darrer era el primer centre de cotització, essent els altres París i Londres, d'on la dita de "Reus, París i Londres". La construcció d'un canal entre Reus i Salou, proposada per Pere Sunyer va ser concedida el 1805, però ja no es va portar a bon terme a causa de l'esclat de la Guerra del Francès i la confiscació per la Junta del Principat dels fons recollits per l'obra (per destinar-los a la guerra). En aquest temps Reus tenia consolats dels Estats Units, Ligúria, Anglaterra, Holanda, Suècia, Ragusa, Dinamarca, Sicília, Estats Pontificis, França, Portugal, Nàpols i Prússia.

La Guerra del Francès, el segle XIX i el General Prim[modifica | modifica el codi]

Després de la batalla de Valls, el 26 de febrer de 1809 les tropes franceses entraren a Reus,[3] que formà part del departament de Boques de l'Ebre, com a part de França a la que Catalunya havia estat annexionada. Els francesos van sortir de Reus el 1814. El 1817 Reus va donar suport a l'aixecament liberal del general Lacy i el 1820 al pronunciament de Riego. El 7 de novembre de 1823 torna a ser ocupada pels francesos, els Cent Mil Fills de Sant Lluís. El 1837 la milícia reusenca es va revoltar i va proclamar la constitució Espanyola de 1812. El 1843 es van pronunciar a Reus Joan Prim i Milans del Bosch i la ciutat fou bombardejada pel general Zurbano fins que va parar a precs de Maria Rosa Molas Vallvé. Al triomfar el moviment, en el qual el poble no estava d'acord, Reus va rebre el títol de ciutat i Prim el de comte de Reus. El 1854 va donar suport a la Vicalvarada i el 1856 va intentar resistir a la caiguda del govern sorgit d'aquells fets. El 1868 Reus va adherir amb entusiasme a la Revolució de setembre de Prim. A les eleccions van passar a ser molt majoritaris els federals. El 1872 el general carlí Joan Francesch i Serret va entrar a Reus per poc temps i va morir a la lluita. El 1873 la República va ser rebuda amb entusiasme. Amb la restauració, els autonomistes i republicans comencen a dominar a les eleccions. El 1884 es va crear l'associació Catalanista de Reus a la seu de la qual es va celebrar el 1893 l'assemblea de la Unió Catalanista. Pau Font de Rubinat va fundar el 1886 el diari catalanista Lo Somatent. El 1856 es va inaugurar el ferrocarril de Reus a Tarragona, impulsat per Josep Parellada. El 1854 es crea una companyia reusenca de Gas i el 1863 el Banc de Reus. El 1895 va aparèixer al terme la fil·loxera que va matar les vinyes i va donar pas al cultiu majoritari de l'avellana. El 1897 es funda una companyia elèctrica (Electra Reusenca).

La república i la dictadura de Franco[modifica | modifica el codi]

Visita de Franco a Reus el 1940

El 1931 va votar per la República, i Evarist Fàbregas la proclamà des del balcó de l'Ajuntament. Els anys 1937 i 1938 fou bombardejada pel bàndol franquista. Els rebels varen ocupar la ciutat el 15 de gener de 1939. La ciutat va romandre controlada pel règim franquista. El darrer batlle fou Francisco Llevat, fins al 1977 quan va arribar a l'alcaldia Miquel Colàs Piquer, un industrial independent proper al règim però obert als nous corrents.

Anys recents[modifica | modifica el codi]

El primer alcalde democràtic fou el socialista Carles Martí Massagué, advocat de Reus. El va seguir el 1983 Anton Borrell Marcó que va morir tràgicament en accident de cotxe a la Carretera de Cambrils; el seu successor fou Juan Maria Roig però discrepàncies amb el partit van fer que fos apartat l'endemà essent nomenat Josep Abelló Padró. Va retirar-se el 1999 i va ocupar el càrrec alcalde Lluís Miquel Pérez Segura, fins que aquest fou substituït per Carles Pellicer. El 2011 es va destapar el Cas Innova de presumpta corrupció política, amb epicentre al holding municipal de l'Ajuntament de Reus, Innova.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen del nom de la ciutat és discutit. Per a alguns es tracta d'una derivació de la paraula llatina que designava els presoners, i doncs es tractaria, a l'origen, d'un establiment penitenciari romà. Actualment la tesi més acceptada és que el seu nom té origen celta, amb l'arrel red que originà el nom redis (o reddis), que seria equivalent a un lloc "en els camins", és a dir, un punt habitat a un encreuament de camins, cosa que encara és avui dia.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Els principals barrancs són el de l'Abeurada, Cinc Ponts, Roquís, la Boella, Escòrial i Pedret i les Rieres de la Quadra (que ve del terme d'Almoster), de la Selva, de Maspujols i del Pi del Burgar.

Festes[modifica | modifica el codi]

La tronada de Reus, durant la Festa Major de Reus

La Festa Major de Reus es divideix en dos dates principals dels patrons de la ciutat:

  • Sant Pere 29 de juny: Les festes comencen amb el pregó el día de Sant Joan, el 24 de juny on es realitzen des del 1999 les Barraques de Reus, actualment ubicades al Parc de la Festa. Aquestes són quatre dies de música en directe i gratuïta. Els actes principals de la festa són el 28 i 29 de Juny. El dia 28 al vespre se celebren les completes, on tots els grups acompanyen al consistori, des de l'Ajuntament fins a la Prioral de Sant Pere. Posteriorment retornen i fan l'encessa de la tronada. El día 29 al matí, a la Plaça del Mercadal els grups festius fan una exhibició dels seus balls. Al vespre es fa la processó, en que participen els grups festius i la imatge del Sant. En arribar la imatge a la porta de l'Ajuntament, s'encén la darrera tronada de la festa. Un cop acabada la processó, els grups tornen a la plaça per fer els últims balls. Altres actes de la festa són: el sopar del Bou amb arròs, les cercaviles, la Ruta del Masclet, altres concerts gratuïts o el canó de les festes. Per acabar la festa i a principis de juliol es realitza el festival Reggus, un festival de música reggae i ska iniciat el 1993.
  • Misericòrdia 25 de setembre: Els actes principals de la festa es centren en la vigília en que se celebra la baixada de torxes fins al Santuari. El dia 25 al matí es fa la baixada al Santuari dels grups festius al mateix temps que l'arquebisbe fa una missa a l'exterior del Santuari. A la tarda hi ha la tradicional baixada del ball de diables, on després de la solemne ballada de l'Àliga a l'interior del Santuari fan la carretillada final de festa. Un cop cada 25 anys es fan les festes de la coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, moment en què la imatge surt en processó fins a la Prioral de Sant Pere acompanyada dels grups festius. Aquell día es llença excepcionalment una tronada. El mateix passa unes dues setmanes més tard, quan la imatge torna al seu Santuari.

Altres festes destacades són:

Festival de Circ Trapezi a la ciutat de Reus
  • Carnaval (febrer): Cercavila durant el cap de setmana pels carrers de la ciutat, actualment pel Passeig Prim.
  • Diada de Sant Jordi (23 d'abril)
  • Trapezi (La segona quinzena de maig): festival internacional de cir en diferents espais de Reus, des de places, carrers, teatres, etc. activitats públiques, i algunes pagant.
  • La Revetlla de Sant Joan (23 de juny)
  • La Festa de l'anada a l'antiga a Salou
  • La Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre).
  • Les Tres Gràcies de Reus és el nom que rep la processó de Setmana Santa, que forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

A més, molts barris de la ciutat tenen la seva pròpia petita festa.

Cuina i productes típics[modifica | modifica el codi]

Menjablanc de Reus

Un dels productes agrícoles més importants de la ciutat és l'Avellana de Reus. Aquesta avellana es produeix en els camps de la ciutat i els pobles veïns sota les normes de la denominació d'origen amb seu a la ciutat de Reus.

Un altre producte destacat de la zona és l'oli de la denominació d'origen Oli de Siurana que comprèn les comarques del Baix Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Penedès i la Conca de Barberà, tenint la seu del consell regulador a la ciutat de Reus.

Els vins produïts al terme de Reus es troben sota la denominació d'origen Tarragona.

Coca amb cireres

Les begudes típiques de la ciutat són:

La menja tradicional de Festa Major és el bou i arròs, documentat dels del segle XIV.

Les postres típiques de la ciutat són:

Comerç[modifica | modifica el codi]

La ciutat és un gran centre comercial. Hi ha botigues per arreu però els carrers més comercials són el de LLovera, el de Monterols, Sant Joan, Galanes, Jesús i del Vent.

Els dies de Sant Jaume se celebra fira, abans dedicada al bestiar però avui dia amb presència de molts sectors. La Fira de Mostres se celebrava al Pavelló de Fires, construït quasi específicament per a l'esdeveniment fa uns trenta anys, als terrenys de l'antiga estació de Renfe, pero que fou enderrocat el 2008, i fins a la construcció d'una seu nova, es va fer en una ubicació provisional a l'Avinguda del Comerç, també a antics terrenys de la Renfe. Actualment, construït el nou espai La Fira de Reus és a l'Avinguda de Bellissens

El mercat se celebra dilluns i dissabte al Mercat Central, reformat fa uns anys.

Els dissabtes als matins, des del Mercat Central fins a la meitat del Passeig de Prim, se celebra el Mercat d'Antiquaris i brocanters, on es reuneixen venedors de tot tipus d'objectes antics.

La llotja de contractació dels fruits secs a la Plaça del Prim, a un edifici de la Caixa d'estalvis de Tarragona, va ser tancada el 2004.

Centre del Pallol

Galeria comercial al centre de la ciutat que consta de 21 botigues que completen l'oferta comercial tradicional de Reus i revitalitzen una àrea clau tant per a la ciutat com per als seus habitants. Aquests establiments estan dedicats a l'oci, bellesa, tecnologia, complements, moda i restauració. Obre de dilluns a dissabte de 9.30 h a 21.30 h El Centre Comercial el Pallol, però, té encara 14 establiments buits, on les seves botigues han anat tancant els últims mesos.

Universitat Rovira i Virgili[modifica | modifica el codi]

Article principal: Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Es va crear el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona dependents de la Universitat de Barcelona. Les instal·lacions de la universitat a Reus es troben disperses en dos zones: el Campus Bellissens, (a la carretera Bellissens, al costat del Barri Sant Josep Obrer) i hi ha un segon recinte universitari al costat de l'Hospital Sant Joan de Reus, a la Plaça la Patacada. Els estudis que hi ha actualment a Reus són la Medicina i Ciències de la Salut al Campus Vapor Nou, les Ciències Econòmiques i Empresarials al Campus Bellissens i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA).

Edificis històrics[modifica | modifica el codi]

La plaça Mercadal amb l'ajuntament al fons

Els edificis històrics de la ciutat són:

Edificis modernistes[modifica | modifica el codi]

Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner a Reus

La ciutat de Reus destaca pels seus edificis modernistes, entre els quals figuren obres dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Pere Caselles i Tarrats i Pere Domènech Roura.

  • Casa Navàs, Lluís Domènech i Montaner, 1901 - 1908, situat a la Plaça Mercadal.
  • Casa Rull, Lluís Domènech i Montaner, 1901, situat al carrer de Sant Joan 27.
  • Casa Gasull, Lluís Domènech i Montaner, 1910 - 1912, situat al carrer de Sant Joan 27.
  • Institut Pere Mata, Lluís Domènech i Montaner, 1899 - 1919, situat als afores de Reus.
  • Casa Pinyol, Pere Caselles i Tarrats, 1910, situat a la Plaça Mercadal.
  • Escoles Prat de la Riba, Pere Caselles i Tarrats, 1911, situat a l'avinguda Prat de la Riba 36.
  • Escorxador, Pere Caselles i Tarrats, 1899, situat al Carrer de l'Escorxador.
  • Estació Enològica, Pere Caselles i Tarrats, 1906 - 1910, situat al passeig Sunyer 4 - 6.
  • Casa Munné, Pere Caselles i Tarrats, 1904, situat al raval Martí Folguera 2.
  • Casa Sardà, Pere Caselles i Tarrats,, 1896, situat a l'avinguda Prat de la Riba, 41.
  • Casa Marco, Pere Domènech Roura, 1926, situat a la raval Santa Anna 23 - 25.
  • Xalet Serra, Joan Rubió i Bellver, 1911, situat a la carretera de Castellvell.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Estàtua del general Prim a Reus

Resten molt poques fonts: la de la Plaça de la Sang (de 1779), la de Neptú a la Plaça del Víctor (de 1789), i la d'Hèrcules a la plaça del mateix nom (Datada el 1857)

Fonts ornamentals són les del Nen de les Oques (Plaça de les Oques) i Triptòlem (Plaça Joan Rebull).

Hi ha també fonts a les estàtues de la Pastoreta (plaça de la Pastoreta) i de Marià Fortuny (Plaça de la Llibertat).

Altres estàtues sense fonts són la de Prim (a la Plaça de Prim) i la del Condesito (a la Plaça de Marià Fortuny, al costat de l'edifici de La Caixa).

Hi ha també alguns monuments moderns (a la dona treballadora, a la indústria tèxtil, etc.), més aviat de caràcter simbòlic.

Esglésies catòliques[modifica | modifica el codi]

Masos[modifica | modifica el codi]

Els més destacats són els de Bofarull, Mas de la Barberana, Mas de la Comtessa, Mas de Les Animes, Mas de Larrard, Mas del Tallapedra, Mas del Sunyer, Mas del Nicolau, Mas del Puig, Mas de Valls, Mas del Sedó (avui propietat del constructor Manzano del Amo) i d'altres.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de reusencs

Són dotzenes les persones il·lustres de Reus. La llista que segueix és incompleta i només esmenta els principals i els que no s'inclouen a l'apartat d'història de Reus.

Polítics i militars[modifica | modifica el codi]

Arquitectes[modifica | modifica el codi]

Pintors[modifica | modifica el codi]

Antropòlegs[modifica | modifica el codi]

Geògrafs[modifica | modifica el codi]

Escultors[modifica | modifica el codi]

Historiadors[modifica | modifica el codi]

Poetes[modifica | modifica el codi]

Dramaturgs[modifica | modifica el codi]

Literats[modifica | modifica el codi]

Escriptors[modifica | modifica el codi]

Periodistes[modifica | modifica el codi]

Juristes[modifica | modifica el codi]

Folkloristes[modifica | modifica el codi]

Metges[modifica | modifica el codi]

Compositors i musics[modifica | modifica el codi]

Artistes[modifica | modifica el codi]

Religiosos[modifica | modifica el codi]

Filantrops[modifica | modifica el codi]

Esportistes[modifica | modifica el codi]

Economistes[modifica | modifica el codi]

Ensenyants[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

També cal esmentar algunes persones no nascudes a la ciutat però molt vinculades a Reus:

Serveis a la ciutat[modifica | modifica el codi]

La ciutat compta amb vuit jutjats, Registre Civil, vuit notaries, i tres registres de la Propietat (un d'ells pels termes de Mont-roig i Cambrils)

Té quatre llars d'infants o parvularis públics, vint centres de primària públics, vuit de secundària públics, a més dels centres concertats i privats, dues facultats (Econòmiques i Empresarials, Medicina i Ciències de la Salut) i 1 escola superior (Arquitectura) dependents de la Universitat Rovira i Virgili i un centre adscrit a la URV (Aviació). Hi ha també una escola d'art i disseny, una escola oficial d'idiomes, el Conservatori de música de la Diputació de Tarragona i l'escola d'adults Mas Pellicer, ubicada al barri Sant Josep Obrer.

Teatre Fortuny de Reus

La ciutat té quatre teatres (Teatre Fortuny, Teatre Bartrina, Estable del Baix Camp i La Salle) i els auditoris del Bravium i La Vitxeta. Té dos cinemes multisala i el cine club del Centre de Lectura.

Hi ha dos Museus (el Salvador Vilaseca i el d'Art i Història) i l'arxiu comarcal.[4] Hi ha també sis sales d'art. La biblioteca principal és la Biblioteca Central Xavier Amorós, construïda a l'antic escorxador. Addicionalment hi ha una biblioteca al Centre de Lectura, però només és per a socis; hi ha quatre petites biblioteques als centres cívics de districte.

També hi ha dues dotzenes de bandes de música, cobles i gralles, i la mateixa quantitat de colles de festa major i Carnaval. Al seu torn hi ha deu esplais.

En el camp de l'esport hi ha el Camp Municipal Mas Iglesias, l'estadi Municipal al Polígon Agro-Reus i el Camp de la Pastoreta. El 1992 es va inaugurar el Pavelló Olímpic, i fa pocs anys les Piscines Municipals.

Hi ha tres mercats, el Central, el del Carrilet i el de la Mancomunitat, aquest últim, al límit entre Reus i Tarragona, és per a majoristes.

Hi ha 4 esglésies protestants o evangèliques:

  • Església Evangèlica Baptista (FIEIDE) c/Pau Font de Rubinat, 24
  • Església Evangèlica Baptista (UEBC) c/Güell i Mercader, 1
  • Església Evangèlica de Catalunya (EEC-IEE) c/Vidal, 9-11
  • Església Evangèlica Rios de vida c/vilanova i geltrú S/N

Hi ha també una mesquita musulmana.

Dins de la premsa escrita cal esmentar tres publicacions gratuïtes: el Mercadal, de l'Ajuntament; Més Reus (del grup 100% Comunicació); Espais 7; Lo Nunci i Reus Directe. Hi ha delegacions del Diari de Tarragona i El Punt.

Finalment set partits tenen seu a Reus: CDC, UDC, ERC, ICV, PSC, CORI, PRIM-FIC i la CUP; tot i que n'hi ha d'altres d'actius però sense seu local (PSAN, Maulets, EUiA, PSUC viu, PCC, etc.). Els sindicats representats són cinc: CONC, CGT, UGT, USO i Unió de Pagesos.

Esdeveniments esportius[modifica | modifica el codi]

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.

Un Club local, el Reus Deportiu, competeix en futbol generalment a la tercera divisió (tot i que ara a 2a divisió B. En hoquei patins el club va arribar a ser sis vegades campió d'Europa i un cop del món, de la mà de l'excepcional jugador Joan Sabater i Escudé, i recentment (2009) altre cop campió d'Europa. Altres entitats esportives: Club de Futbol Reddis, Club Natació Reus Ploms i el Club Esportiu Despertaferro.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Reus manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Billet del Consell Municipal de Reus, de 1937.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  3. Muñoz i Maldonado, Josep. Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814, escrita sobre los documentos auténticos del gobierno (en castellà). Impr. de D. José Palacios, 1833, p.190. 
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98-99. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. [1], al web de l'Ajuntament.

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Història general de Reus; dirigida per Pere Anguera. Reus: l'Ajuntament, 2003. 5 volums

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]