Astorga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Astorga
Bandera d'Astorga Escut d'Astorga
(En detall) (En detall)
Municipi de Castella-Lleó
Vista de Astorga.jpg
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
• Subcomarca
Espanya
Castella i Lleó Castella i Lleó
Bandera de la província de LleóProvíncia de Lleó
Tierra de Astorga
Maragatería
Superfície 46,78 km²
Altitud 868 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
11.690 hab.
249,89 hab/km²
Coordenades 42° 27′ N, 6° 03′ O / 42.450°N,6.050°O / 42.450; -6.050Coord.: 42° 27′ N, 6° 03′ O / 42.450°N,6.050°O / 42.450; -6.050
Distàncies 45 km de Lleó
Dirigents:
• Alcalde:

Juan José Alonso Perandones (PSOE)
Codi postal 24700
Web

Astorga és un municipi[2] i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una alçada de 868m sobre el nivell del mar. És la capital i nucli més important de la comarca de la Maragatería, en el trànsit entre el Páramo i els montes de León. La ciutat és cap d'una de les diòcesis més extenses i antigues d'Espanya, la jurisdicció de la qual abasta la meitat de la província de Lleó i part de les d'Ourense i Zamora.[3] És, també, cap de partit judicial.[4]

Nascuda com a campament militar romà de la Legio X Gemina a les darreries del segle I aC, poc després es va transformar en un nucli civil. Capital del Conventus Asturum, Asturica Augusta va ser un important nus de comunicacions al nord-oest peninsular i va gaudir de certa prosperitat en els primers segles de la nostra era gràcies a la proximitat de diverses explotacions mineres, entre altres las Médulas. Després que es deixessin d'explotar les mines, i de les successives destruccions de la ciutat, Astorga va quedar sumida en un prolongat estat de letargia fins que al segle XI l'impuls del Camí de Santiago va suposar la revitalització del nucli urbà.

Creat el marquesat d'Astorga el 1465, en època Moderna la ciutat va romandre en una etapa d'estancament. Durant la Guerra del Francès, Astorga suportà el setge de les tropes franceses, fins que fou derrotada després de més de trenta dies.[5] Durant el període napoleònic, la ciutat fou proposada com a capital d'un dels departaments en què quedaria dividida l'Espanya de l'època. Al segle XIX, la implantació del ferrocarril provocà el declivi dels traginers però permeté una revitalització de la vella urbs en potenciar novament les possibilitats que donava com a nus de comunicacions.

El seu patrimoni històric i monumental, la seva situació com a cruïlla de la Via de la Plata i el Camí de Sant Jaume, així com diverses celebracions que hi tenen lloc al llarg de l'any, entre les quals destaquen els carnavals, la Setmana Santa i les festes d'asturs i romans, la converteixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional.[6] Entre els seus monuments més representatius hi ha la Catedral, el Palau Episcopal, l'Ajuntament i l'ergàstula romana, tots declarats Bé d'Interès Cultural.[7]

L'activitat econòmica de la ciutat maragata, en la qual el turisme és un pilar fonamental, se centra principalment en el sector serveis a causa del seu paper de centre comarcal. També té una destacada indústria alimentària.

Palau Episcopal d'Astorga

Toponimia[modifica | modifica el codi]

El topònim d'Astorga és una evolució natural i popular del topònim antic, Asturica. Sobre l'origen i el significat d'aquest darrer hi ha diverses teories:[8] Per alguns, com Gil González Dávila, prové del nom que duia Astyr o Astur, escuder de Memnó, arribat des de l'orient, mentre que per d'altres deriva d'Astiria, Astirica o Asturia, denominació amb la qual encara era coneguda durant les conquestes de Munuza.

El 1635, Pedro Junco, basant-se en altres textos com el Diccionari de Covarrubias, escrigué que derivava d’Astu i Orgia, dues paraules que unides formarien Astorgia, amb el significat de "ciutat per celebrar-hi el culte als déus", concretament de Bacus, i que llatinitzada es transformaria en Asturica. Va dir també que abans d'anomenar-se Asturica es deia Rhoma, sinònim de fort en grec.[9]

La ciutat és citada com a Astorica en documents del 878, com a Osturga i Austurga al Codex Calixtinus, i com a Astur, Asturius i Asturia al llarg de l'Edat Mitjana.[10] Al segle XIX, Víctor Gebhardt, a la seva "Història general d'Espanya", escrigué que Astorga, en èpoques anteriors, va tenir el nom d’Asturica Amak. Al diccionari d'Antonio de Nebrija, edició de 1734, rep el nom d’Asturia i Asturica: "Asturia, regió i ciutat propera a Portugal" i "Asturica Augusta, ciutat de la Hispània tarraconensis, vulgarment anomenada Roma".

En qualsevol cas, hom denominà Asturica l'antigua capital de les 22 tribus asturs, i va rebre més tard, de mans de l'emperador Cèsar August, el dictat d'Augusta alhora que elevava el seu rang a capital de convent jurídic.[11]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1991 1996 2001 2004
12500 12564 12242 12207

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Dirección General de Cooperación Local, Secretaría de Estado de Cooperación Territorial. «Municipios de la provincia de León» (Pdf). Registro de Entidades Locales. Ministerio de Política Territorial y Administración Pública, 06/08/2010. [Consulta: 16 de diciembre de 2011].
  3. «Descripció i dades generals» (en castellà). Diòcesi d’Astorga. [Consulta: 17 de juliol de 2009].
  4. «Astorga, partido judicial nº5 de León» (en castellà). Consejo General de Procuradores de España. [Consulta: 2 de novembre de 2011].
  5. Cabero Diéguez, Valentín; López Trigal, Lorenzo. La provincia de León y sus comarcas, pàg. 241. Diario de León, 1987. 
  6. «El número de turistas crece en el 2009 un 1% y frena la caída del año anterior» (en castellà). Diario de León. [Consulta: 6 de gener de 2010].
  7. «Base de datos de bienes inmuebles» (en castellà). Ministerio de Cultura de España. [Consulta: 17 de juliol de 2009]. Informació a la seva pàgina oficial.
  8. Rodríguez Díez, Matías. «Historia de Astorga». [León], I, 1981, pàg. 3-5.
  9. Junco, Pedro. «Fundación, nombres, y armas de la ciudad de Astorga». Google books, 1635.
  10. Alonso González, Joaquín. «Astorga. Ciudad bimilenaria». , 2000, pàg. 215.
  11. Xose Lluis García Arias. Editorial Prensa Asturiana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astorga