Cornellà de Llobregat

De Viquipèdia

Cornellà de Llobregat

(En detall)
Localització
Municipi del Baix Llobregat
Torre de la Miranda, a Sant Ildefons
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat
Gentilici	Cornellanenc, cornellanenca
Superfície	6,96 km²
Altitud	27 m
Població (2008)   • Densitat	85.180 hab. 12.238,51 hab/km²
Coordenades	41° 21′ 50″ N, 2° 4′ 36″ E / 41.36389, 2.07667(i) 41° 21′ 50″ N, 2° 4′ 36″ E / 41.36389, 2.07667
Sistema polític Entitats de població • Alcalde:	5 Antonio Balmón Arévalo (PSC)
Agermanament	Jinotega, Nicaragua Mariel, Cuba

Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Està situat al marge esquerra del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.

[edita] Història

Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas - com tota la comarca del Baix Llobregat - de les vies de entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianus) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell.

També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l'actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle XVIII.

L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L'any 1819 té lloc un canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procés d'industrialització. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra).

A partir de 1950, es multiplica l'arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S'arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s'hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.

En els darrers vint-i-cinc anys, l'Ajuntament democràtic ha portat a terme un procés de lenta recuperació del municipi en tots els ordres. S'ha racionalitzat l'expansió urbanística i s'han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera. Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.

[edita] Patrimoni històric

• Columnes pre-romàniques (Segle X)

Les columnes que presideixen l’accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art pre-romànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928. Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de l’historia de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova

• El Castell de Cornellà (Segle XI-XVII)

La productivitat de les terres del pla del Delta i la proximitat de Barcelona per col·locar els productes als mercats, van fer de la producció agrícola el motor de desenvolupament de la ciutat, des de l'època medieval fins a les darreries del segle XIX. L'edifici característic de l'època és el mas, com a centre d'explotació agrària. Aquesta és la raó per la qual a Cornellà gran part dels edificis protegits són massos dispersos per tot el municipi.

• Can Manso (Segle XVI - XVIII)

Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop del creuament amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet. Aquesta masia, datada en el segle XVI, és la de més relleu de Cornellà donades les seves dimensions, majestuoses, i la seva configuració, amb un cos central de grans dimensions. Als laterals s'aixequen dos cosos més baixos i altres dos que formen les solanes, deixant una configuració de planta basilical de cinc naus. Els seus propietaris van ser la família Femades, llinatge de pagesos, i posteriorment va ser adquirida per la família barcelonina dels Sabater. L'escut d'armes de la façana recorda que a principis del segle XIX fou propietat del general Josep Manso (heroi de la guerra de la Independència de 1808-14), el qual passava llargues temporades a Cornellà.

• Can Serra (Segle XVI - XVIII)

Antigament Can femades. Masia que es troba a la carretera de l'Hospitalet, al final del terme municipal. L'edifici, d'aspecte senyorial amb planta quadrada i cobert a quatre aigües, data dels anys 1763-69 segons les inscripcions que hi ha al seu interior. Actualment és coneguda com Casa Serra per la instal·lació d'aquesta família de ceramistes.

• Can Vallhonrat (Segle XVII - XX)

Al carrer Mossèn Jacint Verdaguer, 1-13. En el segle XVII el propietari del Castell edifica Can Vallhonrat per a residència familiar. L'edifici, de planta quadrada i cobert a quatre aigües, posa de manifest el seu ús residencial amb la vistosa estructura de la façana i els acabats del seu interior. Les reformes i consolidació de l'edifici al 1986, amb la modificació de les golfes, va suposar la seva destinació com a edifici administratiu de l'Ajuntament.

• Rectoria de Santa Maria (Segle XVII - XX)

Al passatge Mossèn Jaume Rafanell, darrera l'església de Santa Maria trobem "La Rectoria", que neix com a masia i ja se la coneix al segle XVI. Al llarg del segle XVII es fan obres i s'instal×la la rectoria. L'edifici actual és fruit dels afegits i no te una tipologia definida.

• Can Trabal (Segle XVII - XVIII)

En la carretera d'Esplugues en direcció a Sant Boi, tot just davant del nou centre comercial. Aquesta masia, abans coneguda com "Can Pato", apareix documentada al segle XIV encara que amb el nom de Mas Puig. La part posterior, més baixa, és la més antiga. Al segle XVIII s'hi afegí la part devantera amb un cos format per dues plantes, amb golfes a la part central, més elevada respecte als laterals. Els seus propietaris van ser la família Amat, llinatge de pagesos cornellanencs, poseïdors de les terres fins al límit amb el terme de Sant Joan Despí.

• Can Maragall (Segle XVII - XVIII)

Masia situada entre la carretera d'Esplugues i el carrer del General Prim, en el centre del nucli urbà. Es una de les més antigues, hi ha documentació que parla d'un primer edifici construit al 1330, i la seva figura actual respon al caràcter senyorial de les edificacions residencials del segle XVIII. L'edifici, cobert a dues aigües i sense golfes ni graners, te un cos central de dues plantes-pis i baixos al qual posteriorment se li afegiren dos cossos laterals porticats. El nom actual es deu a que la família del gran poeta Joan Maragall en va ser la propietària. Avui s'ha convertit en residència d'avis.

• Can Tirel (Segle XVII - XVIII)

Situada al costat de la via de la Renfe, en el barri Fatjó, entre el camí de la Destraleta i el ferrocarril. Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.

• Can Rissuenyo (Segle XVII - XVIII)

Al carrer dels Pins o Pius XII cantonada amb el carrer Lasarte. Els seus origens són del segle XVIII, amb una façana amb estucs color ocre quasi desapareguts, obertures ovals en les golfes, ceràmica en el marc del cos central i les balustrades, detalls que donen un caràcter senyorial i culte a l'edificació.

• Palau Can Mercader (Segle XIX)

Situat al parc del mateix nom, a la carretera de l'Hospitalet, davant del barri d'Almeda. Després d'entroncar l'antiga família Mercader amb la dels comtes de Bell·lloch, Joaquim de Mercader i Bell·lloch, va fer construir l'any 1865 aquest palau on hi havia l'antiga masia de Can Mercader. La construcció, de planta quadrangular amb torres octogonals als quatre costats, te l'aire dels palaus de l'època del romanticisme. La planta noble està formada per un conjunt de sales decorades amb estils molt diferenciats, però totes amb una recargada sumtuositat. Les seves col×leccions de pintures, ceràmiques, armes, porcellanes, aus dissecades, mobles, etc. atorguen a aquest edifici una importància especial. Des del 1995, després de sis fases de restauració, és museu públic de la ciutat. A més, a les seves sales, se celebren matrimonis civils.

• Torre de la Miranda (Segle XIX)

Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir Arnau de Mercader a finals del segle XIX com a mirador sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar els aus.

• Estació de la RENFE (Segle XIX)

Edifici construït arran de la inauguració, l'any 1855, de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei, perllongada dos anys després fins a Martorell.

• Can Gaya (Segle XIX)

Can Gaya (carrer ubió i Ors, 65) és un edifici senyorial construït el 1860, originàriament propietat de la familía Mas, la qual posseïa també la fàbrica situada just a l'altre costat del carrer i de la qual es conserva encara la façana.

• Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona (1903 - 1907)

Aquestes instal.lacions, de l'any 1907 i situades als Quatre Camins, són obra de l'arquitecte Josep Amargós. Comprenen l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35 metres d'alçada i els pous d'extracció d'aigua situats dins d'un extens parc que constitueix l'element integrador de les instal·lacions. L'edifici, construit en maó vist i segons els cànons modernistes, consta de tres naus completament lliures. Dins la sala principal es conseven, en perfecte estat, els primers models de les màquines a vapor que impulsaven l'aigua per al suministrament de Barcelona.

• La fàbrica Bagaria (1850 - 1920)

Situada a la carretera d'Esplugues, aquesta fàbrica textil fou construida per l'arquitecte Modest Feu i Estrada l'any 1920. Es molt interessant, dins de l'arquitectura industrial de la Catalunya modernista, el conjunt format per la torre-habitatge amb un acurat treball de maó vist.

• La fàbrica i la colònia Rosés (1850 - 1920)

Situada al sector Millars, al final del passatge Rius i Taulet, entre l'Escola de Formació Professional i el Reial Canal de la Infanta. El conjunt residencial va ser promogut per la societat tèxtil Rosés el 1851. Els habitatges, disposats en filera, tenen planta baixa, pis i petits patis. Són un exemple únic a Cornellà de les colònies obreres del segle XIX.

• Església de Santa Maria (1940)

L'antiga església de Cornellà va ser destruïda en part en la guerra civil i acabada de dinamitar al 1939 per construir-hi la nova. Al 1940 es col·locava la primera pedra de la nova església, que fou beneida el maig de 1948, tot i que el campanar no va ser enllestit fins el 1953.

[edita] Símbols

L'escut de Cornellà:

"Escut caironat: d'or, 4 pals de gules; ressaltant sobre el tot un corn de caça d'atzur cordonat de sable. Per timbre una corona mural de ciutat." Aprovat el 12 de juliol del 1988

[edita] Barris

La ciutat de Cornellà de Llobregat es pot dividir en set barris, que es poden separar en dos blocs: els que es troben al sud de la línia fèrria de Rodalies Renfe (Centre, Riera, Almeda i Fontsanta-Fatjó), i els que es troben al nord d'aquesta (el Pedró, la Gavarra i Sant Ildefons).

Castell de Cornellà

Estadi de l'Espanyol a Cornellà

[edita] Part Sud

A la part sud trobem en primer terme el barri Centre que és on es troba el casc antic i gran part de les institucions de Cornellà, entre les que destaquen l'Ajuntament, el Castell de Cornellà, l'església de Santa Maria i l'antic cinema Titan, entre altres.

Al sud de l'anterior trobem el barri Riera, que se situa al sud del passeig dels Ferrocarrils Catalans, i tota la seva extensió transcorre per sobre de la zona deltaica del Delta del Llobregat. Al sud d'aquest barri s'han construït recentment nous equipaments esportius com el nou Estadi Municipal de Cornellà o el Parc Esportiu Llobregat, a més a la part sud-est del barri s'està construint el nou estadi del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

A l'est del barri Centre trobem el barri Almeda que és la zona de negocis e industrial de Cornellà, ja que hi ha el WTC Almeda Park, la Fira de Cornellà, el Corte Inglés i moltes més empreses e industries. A més el barri és un dels que ha crescut més els últims anys i en aquest es troba el Parc de Can Mercader.

A l'oest del barri Centre trobem el barri de Fontsanta-Fatjó que està format per dos barris, el de Fatjó i el de la Fontsanta, aquests dos es troben separats pel Parc de la Infanta. A prop de Fontsanta es troba el Citilab, a l'antiga fàbrica de Can Suris, que és un centre de noves tecnologies obert al públic.

[edita] Part Nord

El barri de Sant Ildefons, amb la torre de la Miranda, del segle XIX

A la part sud trobem en primer terme el barri de la Gavarra, que és el barri central de la part nord. En aquest podem trobar la Biblioteca Central de Cornellà, els metges especialistes a l'ABS Cornellà de Llobregat i el Mercat Marsans.

A l'est del barri de la Gavarra trobem el barri de Sant Ildefons que és un barri que es va crear als anys 60, amb el boom de la immigració. En aquest barri podem trobar el Mercat de sant Ildefons, l'EAP de Sant Ildefons on hi ha el servei d'urgències, la Comissaria dels Mossos i la de la Policia Nacional.

Per últim a l'oest del barri de la Gavarra trobem el barri del Pedró, que està limitat al nord i al sud per polígons industrial, i és on s'ubica el Cementiri Municipal.

[edita] Administració

Segons les darreres eleccions municipals (2007), el PSC va tornar a assolir la majoria absoluta que havia aconseguit en algunes legislatures anteriors i la composició de l'Ajuntament és la següent:

• PSC 16 regidors (17.382 vots, 56,63%)
• PP 3 regidors (3.742 vots, 12,19%)
• ICV-EUiA-EPM 3 regidors (3.521 vots, 11,47%)
• CiU 2 regidors (2.161 vots, 7,04%)
• ERC 1 regidor (1.778 vots, 4,54%)

Encara que el PSC tingui majoria absoluta, aquest governa en coalició amb ICV i CiU i l'alcalde és Antonio Balmón Arévalo, del PSC, des del 2004 quan va substituir a José Montilla i Aguilera.

[edita] Comunicacions

[edita] Per carretera

Cornellà està molt ben comunicada per carretera amb Barcelona, el sud i l'est de Catalunya, ja que aquesta es troba límitada per la C-32 que la connecta amb Barcelona per una banda i Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i Tarragona per l'altra. També es troba limitada per l'A-2 que també la comunica amb Barcelona per una banda i per l'altra la connecta amb el centre i el nord del Baix Llobregat, Igualada i Lleida. A més les connexions d'aquestes dues autopistes amb d'altres permet una connexió ràpida entre Cornellà i molts més punts de Catalunya.

També té una ràpida connexió amb l'Aeroport de Barcelona gràcies a la seva proximitat.

[edita] Per ferrocarril

Estació de rodalies de Cornellà. Les naus del fons a mà esquerra pertanyen als tallers de manteniment de RENFE

En qüestió de transport ferroviari el municipi compta amb:

• Tres estacions de la L5 del Metro de Barcelona de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB): Cornellà Centre, Gavarra i Sant Ildefons.
• Dues estacions de les línies L8, S33, S4, S8, R5 i R6 de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): Cornellà-Riera i Almeda.
• Una estació de l'Adif : Cornellà (línies R1 i R4 de rodalies de Renfe Operadora). Fa uns anys hi havia hagut un baixador a Sant Ildefons, a la mateixa línia.
• Cinc estacions de les línies T1 i T2 del Trambaix (TRAM): Fontsanta-Fatjó, Les Aigües, Cornellà Centre, Ignasi Iglésias i El Pedró.

[edita] Per autobús

Per la població circulen diferents línies de bus que la comuniquen amb diferents parts de Barcelona i diferents municipis del Baix Llobregat, entre les que tenim:

• 13 línies diürnes:

- 57 Barcelona (Passeig Marítim) – Cornellà (Est. Autobusos)

- 67 Barcelona (Plaça Catalunya) – Cornellà (Est. Autobusos) (via Sant Ildefons i Avinguda Diagonal)

- 68 Barcelona (Plaça Catalunya) – Cornellà (Est. Autobusos) (via Pedralbes i Via Augusta)

- 95 Barri Almeda – Barri Fontsanta (Bus urbà de Cornellà)

- L10 El Prat (Sant Cosme) – Sant Just (Plaça Parador)

- L12: Barcelona (Plaça Reina Maria Cristina) - Cornella (Almeda, Avinguda Pablo Picasso)

- L46 Cornellà (Ambulatori) – Sant Just (Plaça Parador) (Bus urbà de Sant Joan Despí)

- L52 L'Hospitalet (Ciutat de la Justícia / Santa Eulàlia) – Sant Feliu (Plaça Pere Dot)

- L74 Cornellà (Sant Ildefons) – Sant Boi (Plaça Assemblea de Catalunya)

- L75 Cornellà (Sant Ildefons) – Sant Boi (Plaça Assemblea de Catalunya)

- L77 Sant Joan Despí (Centre) – Aeroport

- L82 L'Hospitalet (Ciutat de la Justícia / Santa Eulàlia) – Gavà (Avinguda l'Eramprunyà) (Per Almeda)

- L85 L'Hospitalet (Ciutat de la Justícia / Santa Eulàlia) – Gavà (Avinguda l'Eramprunyá) (Per Sant Ildefons)

• 3 línies nocturnes:

- N13 Barcelona (Plaça Catalunya) – San Boi (Ciutat Cooperativa)

- N14 Barcelona (Plaça Catalunya) – Castelldefels (Centre)

- N15 Barcelona (Plaça Portal de la Pau - Plaça Catalunya) – Sant Joan Despí (Torreblanca)

[edita] Clima

El clima és típicament mediterrani amb una mitjana anual d'uns 7 a 9 ºC a l'hivern i uns 28 a 30 ºC a l'estiu. Als mesos de juliol i agost correspon el període de mínims de pluja i màxims de temperatura. Els màxims en quant a precipitacions es registren en general a la tardor.

[edita] Demografia

[edita] Cornellanencs destacats

• Jaume Vilà i Mèlich Javimel, compositor de sardanes
• Estopa
• Jordi Évole
• Tony Aguilar
• José Montilla
• Ricardo Gabarre

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cornellà de Llobregat

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Cornellà de Llobregat