Colònia industrial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una colònia industrial és un nucli de poblament industrial situat habitualment en zones rurals, creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial. Inclou els edificis i equipaments propis de l’activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres equipaments de serveis (escola, església, botigues...).[1] Les colònies són un dels fenòmens més característics del procés d’industrialització de Catalunya, tant pel model industrial com perquè han esdevingut un dels trets més singulars del paisatge de les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà i el Bages. El grup més important i conegut de colònies a Catalunya és el de les colònies tèxtils, (fins al punt que sovint s’utilitzen ambdós termes, colònia industrial i colònia tèxtil com a sinònims), però n’hi ha d’altres tipus: colònies mineres, metal·lúrgiques o agrícoles.

Origen i història[modifica | modifica el codi]

L'origen del sistema de colònies com a model d'assentament industrial el podem situar al Regne Unit a mitjan segle XVIII, i també es desenvolupà a Suècia i Finlàndia. Les referències d'altres iniciatives europees van influir en el desenvolupament a casa nostra del sistema de les colònies.[2]

Un factor que va influir en l'aparició de les colònies industrials van ser les lleis que donaven privilegis fiscals a les indústries que obtenien l'estatut de colònia. El 21 de novembre de 1855 es promulga una llei d'Establiment de colònies agrícoles per la qual es donaven privilegis fiscals a negocis privats que es constituïen de nou. Era una llei molt genèrica dirigida a desenvolupar el sector agrari i afavorir la colonització del territori, tot modernitzant terres amb baixa productivitat. No era cap llei pensada per a la indústria ni per a la industria tèxtil catalana en concret. En aquest sentit, més important va ser la Llei de colònies agrícoles i industrials aprovada el 1868 i enfocada cap a la promoció d'indústries agroalimentàries en zones rurals. Aquesta nova llei establia exempcions fiscals si s'emprava aigua i no carbó com a energia primària en les noves indústries, i va ser aprofitada per uns quants industrials catalans per crear les primeres colònies tèxtils que s'establiren en zones rurals i produïren energia amb l’aigua deis rius Llobregat i Ter.[2]

Aquest sistema oferia diversos avantatges a l’empresari, com assegurar-se la mà d’obra i la disminució de la conflictivitat laboral, a part de beneficiar-se, en el cas de les colònies tèxtils de la vora dels rius, de l’existència d’una font d’energia pràcticament gratuïta. Pel que fa als obrers, viure i treballar en una colònia representava certs avantatges que ho feien prou atractiu, en contrapartida a un major control i submissió. L'amo exercia una certa protecció sobre els treballadors, segons la doctrina del paternalisme, tot cercant la disminució de la conflictivitat laboral.[3]


Tot i haver desaparegut la indústria original, moltes de les antigues colònies són avui petits nuclis de població.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Colònies tèxtils[modifica | modifica el codi]

Article principal: Colònia tèxtil

Per la llista completa: Llista de colònies tèxtils de Catalunya

  • A Catalunya hi ha fins a 73 colònies tèxtils, repartides pels rius dels quals aprofiten la força motriu com a font d’energia. Els rius són:

el Llobregat (33 colònies), el Cardener (7 colònies), l’Anoia (1 colònia), el Calders (2 colònies), el Freser (7 colònies), el Ter (20 colònies), el Brugent (2 colònies) i el Segre (1 colònia).

Colònies mineres[modifica | modifica el codi]

  • A les mines de carbó de la conca de l’Alt Llobregat van néixer les colònies de Sant Corneli, Sant Josep, la Consolació (Cercs) i La Vall de Peguera (Fígols). També a les mines de Ogassa (Ripollès).[4]
  • A Bellmunt del Priorat es va construir una colònia al costat de les mines de plom.
  • Al Bages, on hi ha una important conca potàssica, es van construir més modernament colònies per a l’extracció de les mines de potassa als termes municipals de Cardona, Súria, Balsareny i Sallent.

Colònies de fabricació de ciment[modifica | modifica el codi]

Colònies metal·lúrgiques[modifica | modifica el codi]

  • Al Ripollès es troben les colònies de la Farga Casanova i la Farga Lacambra.

Colònies agrícoles[modifica | modifica el codi]

  • Graugés, al terme municipal d’Avià, al Berguedà
  • Al Prat de Llobregat, colònies agrícoles Casanova i Ricarda

Algunes colònies destacades[modifica | modifica el codi]

Entre les més importants es poden citar:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia industrial Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  2. 2,0 2,1 Sureda, Pere Joan. «Cent cinquanta anys de colònies industrials». Revista de Girona, 233, Desembre 2005, pàg. 44-51.
  3. Enrech, Carles. «Les colònies industrials i el projecte social paternalista». L'Erol, 86-87, 2005.
  4. 4,0 4,1 Serra, Rosa. «Industrial colonies in Catalonia» (en anglès). CATALAN HISTORICAL REVIEW, 4, 2011, pàg. 101-120 [Consulta: 11 novembre 2014].
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1.