L'Ametlla de Casserres
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Entitat singular de població, assentament humà i conjunt d'edificis  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Casserres (Berguedà) | |||
| Localització | L'Ametlla de Casserres, Casserres Sortida Gironella Nord de la C-16 | |||
| ||||
L'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil, situada entre Gironella i Cal Rosal i entre Gironella i la Plana, limita amb els municipis d'Olvan, d'Avià i de Gironella. Es troba a la dreta del Llobregat a 457 m d'altitud, i amb una població de 111 habitants. Tot i que pertany al terme municipal de Casserres, el nucli més proper és el poble de Gironella, amb el qual els habitants de l'Ametlla han establert tradicionalment més lligams.[1]
Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d'habitatges per als treballadors, la torre de l'amo, i l'església. Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l'església de la Mercè, edifici d'estil neogòtic dissenyat probablement per Alexandre Soler i March; la torre de l'amo, edifici destinat a fer palès el poder social i econòmic de l'amo, d'estil neogòtic -segurament dissenyat, també, per Alexandre Soler i March- en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica; i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de "La Maquinista Terrestre y Marítima", que s'inaugurà l'any 1896 i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.[1][2]
La colònia es pot dividir en tres parts o nivells. En el nivell inferior, la part principal de la colònia, hi trobem la resclosa, el canal, la fàbrica amb els magatzems i les naus, i els habitatges d'encarregats i director, així com els dels treballadors, al voltant del carrer principal, el pont i la font de la Quera i les portes de tancament de la colònia. Un pont de ferro construït per "La Maquinista terrestre y Marítima" substituí una antiga passarel·la de fusta. Aquest pont actualment ja ha desaparegut a causa d'una de les crescudes del Llobregat. L'eix del nivell mitjà és el carrer de dalt, on també hi ha l'església, el convent, l'antiga casa del capellà, un safareig públic i un dipòsit d'aigua. Finalment, en el nivell més elevat hi trobem l'antiga masia de l'Ametlla, amb la font al costat, la nova torre dels amos i els pisos Santa Rosa.[3]
Història[modifica]
Els orígens de L'Ametlla de Casserres es troben en l'existència d'un antic molí fariner. Josep Comas i Ametlla, de la masia de l'Ametlla de Casserres, es va instal·lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l'Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig. Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l'autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l'Ametlla de Casserres. Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l'edifici amb dues moles i l'escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel·la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d'aprofitar l'aigua sobrant; i el 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d'instal·lar màquines de cardar a l'interior del molí.[4][2]
Aquesta fàbrica constava de baixos, tres pisos i les golfes, amb un total de 729 m². A les golfes es van habilitar habitacions per als treballadors. El 1851 la fàbrica-molí va ser venuda a Lluís Rosal, de Berga, Miquel Roca, de Casserres, i Esteve Monegal, de Barcelona però originari de Sant Llorenç de Morunys. Aquests tres socis van formar societat fins al 1893, quan els dos primers van vendre les seves accions a la família Monegal.[4]
El 1875 es van fer obres per construir una nova resclosa, instal·lar una turbina de més potència i ampliar el canal, després d'haver demanat una ampliació de la concessió hidràulica. Esteve Monegal va morir el 1879. El seu hereu, Josep Monegal i Nogués, va liderar una nova etapa i va ser l'artífex de les millores a la fàbrica i de la formació de la colònia. Va adquirir més maquinària i va augmentar la producció i el nombre de treballadors, que van arribar a 300. Josep Monegal, a més de ser empresari tèxtil i comerciant de cotó a l'engròs, fou alcalde de Barcelona, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i senador del Partit Conservador per la província de Barcelona. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions.[3] Amb Josep Monegal es van construir els habitatges plurifamiliars per als treballadors (i, per tant, van deixar de viure a les golfes de la fàbrica), i la colònia disposava d'escola, convent de monges i botiga de queviures.[4]
L'any 1915 la societat integra els fills de Josep Monegal, Manuel Maria, Rosa Maria i Josefa Maria, i també el gendre, Ignasi Calonge i Costa, i passa a anomenar-se J. Monegal Nogués e Hijos. Uns anys més tard, el 1925, l'empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A.[4]
La crisi va arrossegar l'empresa al tancament, que es va produir el 1966. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. La colònia continua habitada i amb certa vitalitat, gràcies a la proximitat amb Gironella.[1]
La Colònia de l'Ametlla de Casserres està regulada pel "Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat".[3]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Església de la Mare de Déu del Roser de l'Ametlla de Casserres -
Torre de l'Ametlla de Casserres
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «L'Ametlla de Casserres». Consorci del Parc Fluvial del Llobregat. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «L'Ametlla de Casserres». Ajuntament de Casserres. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «L'Ametlla de Casserres; Colònia Monegal». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 setembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Ametlla de Casserres |
