Casserres

Casserres

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Berguedà
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Berguedà
Gentilici	Casserrenc, casserrenca
Superfície	29,45 km²
Altitud	611 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.595 hab. 54,16 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 404229 4652102
Organització Entitats de població • Alcalde:	3 Josep Colillas i Sabartés (ERC-AM)
Codi territorial	080497

Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat a 12Km. al sud de la capital de comarca, Berga.El terme municipal s'estén al Baix Berguedà, a l'esquerra del riu Llobregat. És format per àmplies zones de conreus i travessat per les rieres de Clarà i de Merola.

L'Espunyola i Montclar	Avià	Olvan
Montclar		Gironella
Viver i Serrateix	Puig-reig	Puig-reig

Entitat de població	Habitants
Ametlla de Casserres, l'	154
Casserres	1.309
Guixaró, el	127
Dades: 2009. Font: Idescat

Història

El poble de Casserres, documentat des dels últims segles medievals com a «barri», es va formar a partir d'un llarg carrer que unia el castell amb l'església de l'àngel custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l'actual ajuntament, no en queda cap resta, però durant els segles medievals (VIII -XIII) fou una gran fortalesa i jugà un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori.

Aquest carrer o «barri de Casserres» era format per cases unifamiliars entremitgeres, les quals es reformaren durant els s. XVII i XVIII; avui és conegut amb el nom de Carrer Major i Plaça de la Creu, i encara conserva velles cases d'aquests segles i algun element gòtic (p. ex. la finestra gòtica de Cal Biel).

Festivitats

Gener

• 5: Fira de reis amb esmorzar popular
• 6: Cavalcada de reis, acompanyats per la banda de cornetes i tambors de Casserres

Març

• El segon diumenge, trobada de cotxes antics al Guixaró
• Festa Major d'hivern

Juny

• Festa Major de Sant Antoni a l'Ametlla de Casserres

Juliol

• Cada cap de setmana: Balls d'estiu a la fresca a la plaça Santa Maria
• Festa major del Guixaró

Agost

• Festa Major d'estiu

Setembre

• Caminada popular

Octubre

• Festa de la gent gran

Política municipal

Resultats municipals 2007- Participació: 76,63%

Candidatura		Vots	%Vots	Regidors
	Convergència i Unió (CiU)	581	54,97	6
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM)	355	33,59	3
	Progrés Municipal (PM)	92	8,70	0
	Partit Popular (PP)	4	0,38	-
	vot en blanc	25	2,34	-
	vot nul	12	1,12	-

Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2007

Nom dels regidors		Partit polític	Regidories
	Serafí Costa i Barniol (Alcalde)	CIU (cap de llista)	Representació, Presidència, Serveis Comunicació i informació i Personal
	Mª Carme Santeulària Armengou (Primera tinent d'alcalde)	CIU	Hisenda, Cultura, Joventut, Festes, Zona esportiva (piscines municipals)
	M. Dolors Bonsfills Rovira (Segona tinent d'alcalde)	CIU	Ensenyament, Sanitat, Benestar Social, i Polítiques de la Dona
	Ramon Comellas Casas (Tercer tinent d'alcalde)	CIU	Esports, Turisme, Medi Ambient i Promoció Econòmica i Industrial
	Manel Pérez Galdrán	CIU	Urbanisme, Obres i Nuclis Agregats (Colònia Ametlla de Casserres i El Guixaró)
	Josep Mª Postils Melgosa	CIU	Governació, Agricultura i Cementiri
	Josep Colillas Sabartés	ERC-AM (cap de llista)	-
	Ramon Feixas Casals	ERC-AM	-
	Montserrat Feixas Boixader	ERC-AM	-

Llocs d'interès

Església de la Mare de Déu dels Àngels

Retaule barroc del 1704

Església de la Mare de Déu dels Àngels

La primera capella gòtica de l'Àngel Custodi va quedar petita i, a finals del s. XVII, es va emprendre l'obra de la nova parroquial, dedicada a la mare de Déu dels Àngels. És una gran església barroca formada per tres naus i capelles laterals, amb un transsepte marcat i el presbiteri quadrat. El campanar de torre quadrada s'alça a migdia, i la façana, orientada a ponent, té una porta amb Frontó (arquitectura) triangular.

L'església encara conserva un magnífic retaule barroc advocat a la patrona, construït l'any 1704 per Segimon Pujol, l'avi de Josep Pujol i Juhí (1734-1809), el cap de brot de la nissaga dels Pujol, escultors, i autor del magnífic retaule-capella de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys; i una creu processional de plata, del s. XVII.

Masia de Bernadàs

Situada dins el nucli urbà de Casserres, és una construcció clàssica del s. XVIII, que degué substituir una edificació, documentada des del s. XIV.

Santa Maria de l'Antiguitat

Se'n tenen notícies des del s. XI, però l'actual edifici és una construcció neoclàssica de l'any 1848, formada per una sola nau amb transsepte marcat i dues capelles. A l'interior de l'església es conserven dos sarcòfags gòtics, un d'un cavaller i l'altre d'un eclesiàstic, de finals del s. XIII o començaments del XIV.

Sant Miquel de Fonogedell

L'any 1003 consta com a església depenent de St. Pau de Casserres, tot i que formava part dels dominis del monestir de St. Sadurní de Tavèrnoles. És una petita església romànica del s. XII, amb una sola nau amb absis semicircular a llevant, que fou modificada al s. XVIII amb la construcció d'un petit porxo que aixopluga la nova porta de ponent. Prop de l'església hi ha les masies de cal Blai i de cal Cierea, construccions del s. XVIII, d'estructura clàssica. Al peu de la riera de Fonogedell s'hi van construir, en els s. XVII i XVIII, tres molins fariners: el molí de Dalt, el molí del Mig i el molí de Baix.

Masies

Prop de l'església de Sant Pau hi ha un conjunt de masies de gran interès històric i arquitectònic, d'entre les quals destaquen El Soler de l'Espluga, del que es tenen notícies des del s. XVI, tot i que l'edifici actual es va construir al s. XVIII seguint els models de la masia clàssica; Bernades, documentada des del s. XVI, que és una masia d'estructura clàssica amb la façana orientada a migdia, on s'obre una gran eixida d'arcs de mig punt;Barbats, que és construïda al s. XVI i ampliada en diferents etapes fins al s. XVIII; i Canudes, de planta rectangular i amb el carener paral·lel a la façana, construïda el s. XVIII, aprofitant velles estructures del XVI. També és destacable la masia de la Sala de Fonollet.

Colònies industrials

Pel que fa a l'arquitectura industrial, el terme municipal de Casserres compta amb dues interessants colònies industrials: el Guixaró i l'Ametlla de Casserres.

El Guixaró: Construïda l'any 1890 per la família Comelles de Berga en el terreny de la masia que li va donar el nom, consta d'una gran fàbrica de pisos i d'un característic carrer format per un bloc d'habitatges plurifamiliars amb l'escala exterior.

L'Ametlla de Casserres: Coneguda anteriorment com l'Ametlla de Monegal, fou fundada a finals del s. XIX per la família Monegal de Barcelona. La fàbrica és un exemplar de pisos i s'orienta paral·lelament al riu, de la mateixa manera que els habitatges, que es construïren en èpoques diferents però que mantenen les característiques de l'arquitectura obrera. Destaquen especialment l'església de la Mercè, una interessant construcció historicista de l'arquitecte moodernista Alexandre Soler i March, i la torre, que reprodueix l'esquema d'un castell gòtic seguint les pautes de l'historicisme, tan comú en aquest tipus de construccions.

Fills il·lustres

• Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 1861-Solsona, 1945), eclesiàstic, bisbe de Solsona
• Josep Graner i Prat (Casserres, 1844-1930), mestres d'obres.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 15 14 31 523 378 1.268 1.053 1.002 1.457 1.618

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.691 1.734 1.734 1.746 1.985 1.981 1.793 1.798 1.659 1.621

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.612 1.628 1.634 1.562 1.524 1.586 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Serrat dels Lladres (Avià).
• Serrat Roig (Casserres).

Enllaços externs

• Pàgina web de l'ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya