Casserres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casserres
Bandera de Casserres Escut de Casserres
(En detall) (En detall)
Localització

Casserres situat respecte Catalunya
Casserres situat respecte Catalunya

Localització de Casserres respecte del Berguedà


Municipi del Berguedà
Casserres-Plaça Creu.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Berguedà
Gentilici Casserrenc, casserrenca
Superfície 29,45 km²
Altitud 611 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.594 hab.
54,13 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 404229 4652102Coord.: 42° 0′ 54″ N, 1° 50′ 36″ E / 42.01500,1.84333
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

3
Josep Colillas i Sabartés (ERC-AM)
Codi territorial 080497

Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat a 12Km. al sud de la capital de comarca, Berga.El terme municipal s'estén al Baix Berguedà, a l'esquerra del riu Llobregat. És format per àmplies zones de conreus i travessat per les rieres de Clarà i de Merola.

L'Espunyola i Montclar Avià Olvan
Montclar Rosa dels vents Gironella
Viver i Serrateix Puig-reig Puig-reig
Entitat de població Habitants
Ametlla de Casserres, l' 141
Casserres 1.323
Guixaró, el 131
Dades: 2011. Font: Idescat

Declaració d'independència[modifica | modifica el codi]

El dia 27 de setembre de 2012 Casserres es declara Territori Català Lliure. [2]

Història[modifica | modifica el codi]

El poble de Casserres, documentat des dels últims segles medievals com a «barri», es va formar a partir d'un llarg carrer que unia el castell amb l'església de l'àngel custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l'actual ajuntament, no en queda cap resta, però durant els segles medievals (VIII -XIII) fou una gran fortalesa i jugà un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori.

Aquest carrer o «barri de Casserres» era format per cases unifamiliars entremitgeres, les quals es reformaren durant els s. XVII i XVIII; avui és conegut amb el nom de Carrer Major i Plaça de la Creu, i encara conserva velles cases d'aquests segles i algun element gòtic (p. ex. la finestra gòtica de Cal Biel).

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Gener
  • 5: Fira de reis amb esmorzar popular
  • 6: Cavalcada de reis, acompanyats per la banda de cornetes i tambors de Casserres
Març
  • El segon diumenge, trobada de cotxes antics al Guixaró
  • Festa major d'hivern
Març-Abril
Abril-maig
  • 3 setmanes després de Pasqua, aplec de colles de caramelles i fira de mostres.
Juny
  • Festa Major de Sant Antoni a l'Ametlla de Casserres
Juliol
  • Cada cap de setmana: Balls d'estiu a la fresca a la plaça Santa Maria
  • Festa major del Guixaró
Agost
  • Festa Major d'estiu
Setembre
  • Caminada popular
Octubre
  • Festa de la gent gran

Política municipal[modifica | modifica el codi]

Resultats municipals 2011- Participació: 72,95%[3]
Candidatura Vots %Vots Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM) 481 50,79 5
Convergència i Unió (CiU) 343 36,22 3
Progrés Municipal (PM) 104 10,98 1
vot en blanc 19 1,94 -
vot nul 32 3,27 -


Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2011 [4]
Nom dels regidors Partit polític Regidories
Josep Colillas Sabartes (Alcalde)
ERC-AM (cap de llista)
Representació, presidència, serveis, comunicació i informació, personal, promoció econòmica i desenvolupament industrial i nuclis agregats (Ametlla de Casserres i El Guixaró).
Guillem Niubó i Solé (Primer tinent d'alcalde)
ERC-AM
Hisenda, ensenyament i cultura.
Josep M. Genescà i Soler (Segon tinent d'alcalde)
ERC-AM
Obres, urbanisme, medi ambient i món rural.
Xavier Parcerisa i Vilanova (Tercer tinent d'alcalde)
ERC-AM
Esports (Zona esportiva, pavelló), governació (cementiri) i festes.
Rosa Genovès i Sala
ERC-AM
Atenció a les persones (Serveis socials, gent gran, igualtat, joventut), sanitat i turisme.
Jordi Selga i Feixas (cap de llista)
CiU (cap de llista)
-
Montserrat Roset i Estivill
CiU
-
Ester Prat i Alsina
CiU
-
José Maria de la Fuente Muela
PSC-PM (cap de llista)
-

Llocs d'interès[5][modifica | modifica el codi]

Església de la Mare de Déu dels Àngels
Retaule barroc del 1704

Església de la Mare de Déu dels Àngels[modifica | modifica el codi]

La primera capella gòtica de l'Àngel Custodi va quedar petita i, a finals del s. XVII, es va emprendre l'obra de la nova parroquial, dedicada a la mare de Déu dels Àngels. És una gran església barroca formada per tres naus i capelles laterals, amb un transsepte marcat i el presbiteri quadrat. El campanar de torre quadrada s'alça a migdia, i la façana, orientada a ponent, té una porta amb Frontó (arquitectura) triangular.

L'església encara conserva un magnífic retaule barroc advocat a la patrona, construït l'any 1704 per Segimon Pujol, l'avi de Josep Pujol i Juhí (1734-1809), el cap de brot de la nissaga dels Pujol, escultors, i autor del magnífic retaule-capella de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys; i una creu processional de plata, del s. XVII.

Masia de Bernadàs[modifica | modifica el codi]

Situada dins el nucli urbà de Casserres, és una construcció clàssica del s. XVIII, que degué substituir una edificació, documentada des del s. XIV.

Santa Maria de l'Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Se'n tenen notícies des del s. XI, però l'actual edifici és una construcció neoclàssica de l'any 1848, formada per una sola nau amb transsepte marcat i dues capelles. A l'interior de l'església es conserven dos sarcòfags gòtics, un d'un cavaller i l'altre d'un eclesiàstic, de finals del s. XIII o començaments del XIV.

Sant Pau de Casserres[modifica | modifica el codi]

Sant Miquel de Fonogedell[modifica | modifica el codi]

L'any 1003 consta com a església depenent de Sant Pau de Casserres, tot i que formava part dels dominis del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. És una petita església romànica del segle XII, amb una sola nau amb absis semicircular a llevant, que fou modificada al segle XVIII amb la construcció d'un petit porxo que aixopluga la nova porta de ponent. Prop de l'església hi ha les masies de cal Blasi i de cal Cirera, construccions del segle XVIII, d'estructura clàssica. Al peu de la riera de Fonogedell s'hi van construir, en els segles XVII i XVIII, tres molins fariners: el molí de Dalt, el molí del Mig i el molí de Baix.

Masies[modifica | modifica el codi]

Prop de l'església de Sant Pau hi ha un conjunt de masies de gran interès històric i arquitectònic, d'entre les quals destaquen El Soler de l'Espluga, del que es tenen notícies des del s. XVI, tot i que l'edifici actual es va construir al s. XVIII seguint els models de la masia clàssica; Bernades, documentada des del s. XVI, que és una masia d'estructura clàssica amb la façana orientada a migdia, on s'obre una gran eixida d'arcs de mig punt;Barbats, que és construïda al s. XVI i ampliada en diferents etapes fins al s. XVIII; i Canudes, de planta rectangular i amb el carener paral·lel a la façana, construïda el s. XVIII, aprofitant velles estructures del XVI. També és destacable la masia de la Sala de Fonollet.

Poblat ibèric del Serrat dels Tres Hereus[modifica | modifica el codi]

Colònies industrials[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'arquitectura industrial, el terme municipal de Casserres compta amb dues interessants colònies industrials: el Guixaró i l'Ametlla de Casserres.

El Guixaró: Construïda l'any 1890 per la família Comelles de Berga en el terreny de la masia que li va donar el nom, consta d'una gran fàbrica de pisos i d'un característic carrer format per un bloc d'habitatges plurifamiliars amb l'escala exterior.

L'Ametlla de Casserres: Coneguda anteriorment com l'Ametlla de Monegal, fou fundada a finals del s. XIX per la família Monegal de Barcelona. La fàbrica és un exemplar de pisos i s'orienta paral·lelament al riu, de la mateixa manera que els habitatges, que es construïren en èpoques diferents però que mantenen les característiques de l'arquitectura obrera. Destaquen especialment l'església de la Mercè, una interessant construcció historicista de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March, i la torre, que reprodueix l'esquema d'un castell gòtic seguint les pautes de l'historicisme, tan comú en aquest tipus de construccions.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
15 14 31 523 378 1.268 1.053 1.002 1.457 1.618
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.691 1.734 1.734 1.746 1.985 1.981 1.793 1.798 1.659 1.621
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.612 1.628 1.634 1.562 1.524 1.586 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casserres