Convergència i Unió
| Convergència i Unió | |
|---|---|
| President | Artur Mas i Gavarró |
| Secretari general | Josep Antoni Duran i Lleida |
| Fundació | 19 de setembre de 1978 (coalició) 2 de desembre de 2001 (federació) |
| Seu | C/Còrsega, 331-333 08037 Barcelona |
| Publicació oficial | Butlletí electrònic e-ciu.cat |
| Joventuts | JNC (Convergència) UJ (Unió) |
| Ideologia | liberalisme, democràcia cristiana, nacionalisme |
| Afiliació internacional | Internacional Liberal (Convergència) Internacional Demòcrata Centrista (Unió) |
| Afiliació europea | Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus (CDC), Partit Popular Europeu (UDC) |
| Grup al Parlament Europeu | Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa |
| Colors oficials | Blau, taronja i blanc |
| Diputats al Parlament |
![]() |
| Diputats al Congrés |
![]() |
| Senadors al Senat |
![]() |
| Eurodiputats al Parlament Europeu |
![]() |
| Lloc web | |
| http://www.ciu.cat | |
Convergència i Unió (CiU) és una federació de dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana o socialcristiana.
És una federació de partits polítics, que reconeixen la federació com a única eina electoral. El català és la llengua pròpia de la federació, juntament amb l'aranès a la Vall d'Aran.
Taula de continguts |
[modifica] Història
La Federació de CiU neix el 2 de desembre de 2001, quan Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l'acord que dóna solidesa i estabilitat al projecte col·lectiu que compartien des de feia més de 20 anys.
Ambdós partits s'han presentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergència Democràtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions -19 de setembre de 1978-. La federació ha governat a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003, i des de finals de 2010 fins l'actualitat.
L'any 2003, l'històric president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions, sinó que el candidat va ser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contrapronòstic no va aconseguir ser president de la Generalitat de Catalunya a causa de no tenir la majoria parlamentària necessària vers l'autoanomenat pacte de govern d'entesa (més conegut com tripartit) format per: PSC-PSOE + ERC + ICV.
A les eleccions generals espanyoles del 2008, Convergència i Unió obtingué un total de 10 escons al Congrés dels Diputats. Josep Antoni Duran i Lleida és el president del Grup Parlamentari Català i en Xavier Trias és l'alcalde de Barcelona.
L'1 de novembre de 2006 es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Per segona vegada consecutiva Artur Mas encapçala la candidatura de CiU. La federació es presenta amb l'eslògan de campanya "Estimar Catalunya, governar bé!". La federació guanya les eleccions per vuitena vegada consecutiva, en vots i escons a les 4 demarcacions catalanes, i obté 48 diputats. La reedició del pacte tripartit, a l'obtenir un altre cop la majoria parlamentària necessària, impedeix que la federació torni a la Generalitat, però el 28 de novembre de 2010, a les eleccions al Parlament de Catalunya, obté una majoria relativa, doblant en escons al PSC-PSOE (el segon partit del Parlament).[1]
El 23 de desembre de 2010, el candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per la federació, Artur Mas, fou escollit President en segona volta gràcies a l'abstenció del PSC-PSOE al segon debat d'investidura del Parlament de Catalunya.
Després d'aquestes eleccions, CiU pacta amb el PPC els primers pressupostos de la legislatura, que s'han caracteritzat per la seva austeritat i estalvi de la despesa pública, donada la delicada situació econòmica de la Generalitat.
A les Eleccions generals espanyoles de 2011 Convergència i Unió obtingué 16 diputats al Congrés dels Diputats aconseguint, per primer cop a la història, ser la força catalana amb més diputats i amb més vots passant per davant al PSC que fins aleshores no havia perdut mai a les eleccions generals.
[modifica] Representació
CiU ostenta, a hores d'ara, la majoria d'alcaldies de Catalunya ja que en té un total de 516, entre els quals les ciutats de Barcelona, Girona, Reus, Sant Cugat del Vallès, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès, Igualada, Tortosa, Berga, Lloret de Mar, El Vendrell, Premià de Mar, Martorell, Valls, Amposta, Tortosa, Vielha, Olot, Mataró, Balaguer, Tàrrega, La Seu d'Urgell entre d'altres.
Convergència i Unió governa a la Diputació de Tarragona, a la Diputació de Lleida, a la Diputació de Girona i per primera vegada a la història també governa la Diputació de Barcelona.
Amb 62 diputats al Parlament de Catalunya, 16 diputats al Congrés dels Diputats, 13 senadors al Senat i 1 eurodiputat al Parlament europeu, Convergència i Unió és la major força política de Catalunya.
[modifica] Líders destacats
- Jordi Pujol i Soley
- Artur Mas i Gavarró
- Josep Antoni Duran i Lleida
- Oriol Pujol i Ferrusola
- Xavier Trias
- Ramon Tremosa
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Avui, CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya 28/11/2010
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina oficial de CiU
- Xarxa de blocs de CiU
- Pròxim Eurodiputat de CiU Ramon Tremosa
- Material electoral de Convergència i Unió
|
|||||||



