Ramon Espadaler i Parcerisas
Ramon Espadaler i Parcerisas (Sant Quirze de Besora, 19 de setembre de 1963) és un polític català. És llicenciat en Història per la UB i ha cursat estudis en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB.[1] Ha estat tinent d'alcalde de Vic i Sant Quirze de Besora, així com conseller de Medi Ambient i Conseller d'interior de la Generalitat de Catalunya, diputat al Parlament per la demarcació de Barcelona. Ha estat Secretari General d'Unió Democràtica de Catalunya i Secretari General de Convergència i Unió. Actualment està al partit del PSC-PSOE.
És autor de diversos articles i va col·laborar en la redacció de l'obra Catalunya Romànica (Fundació Enciclopèdia Catalana). Va publicar el llibre El Castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana (Ed. L'Avenç) i Sant Hipòlit de Voltregà dins la història (Eumo Editorial). El novembre del 2017 es va fer públic que se sumaria a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, on fou elegit diputat.[2][3]
Biografia[modifica]
Va ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya des de 1989 fins a la seva extinció. Va ser secretari general del comitè de govern els anys 2001 i 2002. Des del 2003 és president del consell nacional.[4]
Va ser diputat al Parlament de Catalunya entre el 1992 i el 2000. També va ser tinent d'Alcalde de Vic, entre el 1999 i el 2001, i tinent d'Alcalde de Sant Quirze de Besora entre el 1991 i el 1999.
Durant la IX legislatura, va estar ponent de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres; la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica, i la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics.[4]
Entre el 2001 i el 2003, va ser Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. També va ser Director general d'Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, entre el 1999 i el 2001.[4]
Ha sigut membre de les Comissions d'Afers Institucionals, Comissió d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, Comissió d'Estudi del nou model de Finançament i Comissió d'Investigació sobre les entitats financeres.[4] També ha sigut membre de la Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CALPRE) / Cambra de les Regions en representació de Catalunya.[4]
Entre 2012 i 2015 fou conseller d'interior de la Generalitat de Catalunya. Durant aquest període, dos ciutadans van morir en ser detinguts pels Mossos d'Esquadra,[5][6]
Al juliol de 2014 va ser nomenat Secretari general de CiU en substitució de Josep Antoni Duran i Lleida[7] Al 17 de juny de 2015 degut a les tensions entre CDC i UDC sobre el procés independentista, Ramón Espadaler va anunciar la seva dimissió com a conseller d'interior.
Posteriorment fou un dels impulsors del col·lectiu Units per Avançar. El 8 de novembre de 2017 es va fer públic que aniria de número tres a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. El seu objectiu és atreure votants del catalanisme moderat. Fou elegit diputat en representació del PSC.[2]
Publicacions[modifica]
És autor de diverses monografies històriques i de diversos articles a la premsa nacional i comarcal, entre els quals destaquen el llibre El Castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana (Ed. L'Avenç) i Sant Hipòlit de Voltregà dins la història (Eumo Editorial).
Referències[modifica]
- ↑ Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada». [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Ramon Espadaler irá de número tres en la lista del PSC para las elecciones del 21D». La Vanguardia.
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Conseller d'Interior». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Dos hombres mueren en tres horas tras ser reducidos por los Mossos». El País, 03-03-2014.
- ↑ «Muere un hombre tras ser reducido por los Mossos d'Esquadra». El País, 07-10-2013.
- ↑ «Espadaler, un dels homes forts d'Unió, serà el relleu de Duran a CiU». 324.cat, 22-07-2014.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Espadaler i Parcerisas |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Felip Puig i Godes |
Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2001 - 2003 |
Succeït per: Salvador Milà i Solsona |
| Precedit per: Felip Puig i Godes |
Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya 27 de desembre de 2012 - 2015 |
Succeït per: Jordi Jané i Guasch |
| Precedit per: Josep Antoni Duran i Lleida |
Secretari General de Convergència i Unió 21 de juliol del 2014 - 16 de juny de 2015 |
Succeït per: es dissol la federació |
 | ||
*Del 2002 al 2003 la conselleria d'Interior es va unificar amb la Conselleria de Justícia sota el nom de Conselleria de Justícia i Interior **Del 2006 al 2010 s'anomenà Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació | ||
| ||
El 2010 aquest departament es va dissoldre. Les competències de Medi Ambient es varen integrar al Departament d'Agricultura que passa a denominar-se Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; i les d'Habitatge al de Política Territorial i Obres Públiques que passa a denominar-se Departament de Territori i Sostenibilitat | ||
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | |
| Consellers | Francesc Homs (Presidència) • Joana Ortega / Meritxell Borràs (Governació i Relacions Institucionals) • Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Ramon Espadaler / Jordi Jané (Interior) • Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) / Jordi Ciuraneta (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) • Neus Munté (Benestar Social i Família) • Felip Puig (Empresa i Ocupació) • Germà Gordó (Justícia) |
| Portaveu | |
| President | |
|---|---|
| Conseller en Cap | |
| Consellers | Xavier Trias / Joaquim Triadú (Presidència) • Josep Antoni Duran i Lleida / Núria de Gispert / Josep Maria Pelegrí (Governació i Relacions Institucionals) • Núria de Gispert / Josep Delfí Guàrdia (Justícia) • Xavier Pomés (Interior) • Núria de Gispert (Justícia i Interior) • Eduard Rius / Xavier Pomés (Sanitat i Seguretat Social) • Artur Mas / Francesc Homs (Economia i Finances) • Antoni Subirà (Indústria, Comerç, Turisme) • Lluís Franco (Treball) • Antoni Fernández (Treball, Indústria, Comerç, Turisme) • Carme Laura Gil (Ensenyament) • Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Jordi Vilajoana (Cultura) • Irene Rigau (Benestar Social) • Pere Macias / Felip Puig (Política Territorial i Obres Públiques) • Felip Puig / Ramon Espadaler (Medi Ambient) • Josep Grau (Agricultura, Ramaderia i Pesca) |
- Persones vives
- Diputats al Parlament de Catalunya per UDC
- Polítics vigatans
- Consellers dels governs de Jordi Pujol
- Consellers dels governs d'Artur Mas
- Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Militants d'Units per Avançar
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Santquirzencs
- Consellers d'Interior de la Generalitat de Catalunya
- Diputats de la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la desena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la novena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la vuitena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la setena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la quarta legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la tretzena legislatura del Parlament de Catalunya