Jordi Pujol i Soley
126è President de la Generalitat de Catalunya |
|
|---|---|
| 24 d'abril del 1980 - 16 de desembre del 2003 | |
| Nascut | 9 de juny de 1930 Barcelona |
| Signatura | |
| Partit (en càrrec) | CDC (CiU) |
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny del 1930) és un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins al 2003, i President de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut a Barcelona el 9 de juny del 1930.
És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956. Té 7 fills.
Estudià al Col·legi Alemany de Barcelona, i posteriorment, la carrera de Medicina. Des dels 16 anys actuà a la resistència contra el règim del general Franco, a través d'identitats catòliques, polítiques o culturals, en defensa de la democràcia, de la identitat de Catalunya i sobretot de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. En una d'aquestes associacions, el Grup Torras i Bages, hi coincidí amb l'activista Pere Figuera i Serra.
Pujol va ser arrestat el 1960 per les seves activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de presó degut als Fets del Palau, al Palau de la Música Catalana, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa i un de confinament a la ciutat de Girona.
Liderà les campanyes contra el director de la Vanguardia Luis de Galinsoga (coneguda com l'Afer Galinsoga), la dels Fets del Palau o la de "Volem bisbes catalans". Un cop en llibertat, va tornar a l'activitat política, amb l'objectiu d'organitzar un moviment nacionalista català. Presidí l'entitat financera Banca Catalana la qual fou un centre de finançament d'activitats culturals catalanes, com el grup Enciclopèdia Catalana, Òmnium Cultural o la Llibreria Ona.
El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va ésser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas.
Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya del 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC.
L'any 2003 féu donació a la Biblioteca de Catalunya del fons bibliogràfic recollit durant l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat, format per més de 16.000 documents.
Pensament polític [modifica]
| Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
En nombroses ocasions, el propi Pujol ha relatat que quan tenia onze anys va contemplar un paisatge desfet per la Guerra Civil, i el seu oncle i un amic van comentar: "caldran molts anys per refer tot això". A partir d'aquí Pujol pensa per primera vegada en una fita del seu futur: reconstruir Catalunya.
L'ambient familiar que viu és marcadament catalanista. Aquest catalanisme queda palès des de molt petit. Quan només tenia dotze o tretze anys, un estiu a Premià demana al seu oncle que li busqui un llibre per aprendre a llegir i escriure en català. Aquesta serà una de les seves constants: l'autoformació.
Quan finalitza el batxillerat no té clar quina carrera estudiar. Al final es decideix per medicina. Sense una especial dedicació compleix els seus deures i té un bon expedient. Durant l'època universitària es relacionarà amb noms que recordarà tota la vida com Jaume Vicens Vives, Josep Benet, Joan Triadú i Raimon Galí, a qui considerarà com a un dels seus mestres.
El 25 de gener de 2011, a l'edat de 80 anys, publica l'article Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec[1], on aposta per la independència de Catalunya si és que la integració de Catalunya amb Espanya no té un format similar al del Quebec amb el Canadà. Aquesta opció hauria perdut força, però no desaparegut, a causa de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Diplomes [modifica]
- Diploma Für Verdienst (Medalla al Mèrit) Land Baden Württemberg.
- Diploma de Fill Il·lustre de Macul (Xile).
- Diploma de l'Ordre de la Boisson.
- Diploma de la medalla atorgada per The Catholic University of America.
- Pergamí de la Rotary Foundation of Rotary International.
- Diploma nomenament de Grau de Gran Cruz atorgat pel president de la República de Bolívia.
- Diploma acreditatiu i collar d'Ermini Blanc concedit per l'Institut Cultural Bretó.
- Diploma de concessió de l'Ordre Nacional del Govern del Québec.
- Diploma de concessió de la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona atorgat per l'Excm.Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona.
- Diploma de concessió de la Creu de la República Portuguesa.
- Diploma de concessió del títol d'Il·lustre Visitante de la Municipalidad de Guatemala.
- Diploma de concessió del títol de Maestro Emérito del Colegió de Jalisco (Mèxic).
- Diploma de concessió de la condecoració al Mèrit en el grau de Gran Creu. Govern de la República Argentina.
- Diploma de concessió de Gran Creu de la Casa Reial Britànica.
Medalles d'Or [modifica]
- Medalla d'Or de la Unesco.
- Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona.
- Medalla d'Or de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.
- Medalla d'Or de la Universitat Bocconi.
- Medalla d'Or del Cercle del Liceu
- Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Condecoracions [modifica]
- Medalla de l'Ordre Quetzal. Govern de Guatemala.
- Legió d'Honor. Govern de la República Francesa.
- Condecoració al Mèrit. Land Baden-Württemberg.
- Gran Creu de Plata. Govern de la República de Mèxic.
- Gran Creu del Govern de la República Portuguesa.
- Medalla d'Or màxima condecoració de turisme atorgat pel Govern de la República Argentina.
- Gran Creu de la Casa Reial de Bèlgica.
- Ordre Nacional del Govern de Quebec.
- Condecoració al Mèrit Constitucional. Govern de l'Estat espanyol.
- Medalla de la República Oriental de l'Uruguai.
- Gran Cordó Wissam Alauita, distinció del Govern del Marroc
- "Orden del Sol del Perú" en Grau de Gran Cruz
- Medalla de la ciutat de Guayaquil (Equador)
- Creu del Comanador amb Estel de l'Ordre del Mèrit de la República de Polònia
- Guardó especial XXV aniversari restabliment autonomia de Catalunya de la Fundació Sabino Arana
- Insígnia d'Or de la UGT
- Ordre d'Or del Mèrit en diplomacia internacional del Govern d'Eslovènia
Títols [modifica]
- Títol de membre de l'Orde del Mèrit Constitucional. Govern d'Espanya.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Rosarió (Argentina).
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Toulouse.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Catòlica de Brussel·les.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lleida.
- Premi Emperador Maximilià, concedit pel Govern del Tirol.
- Gran Creu de Cavaller, concedida pel Govern de Tailàndia.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Lumière Lyon II.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Eötvös Lórànt de Budapest.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Swon (Corea).
- Distinció de Fill Adoptiu de l'Alguer.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Gal·les.
- Premi Europeu "Herbert Batliner al Mèrit pel Petit Estat" Concedit per l'Institut Europeu Herbert Batliner de Salzburg.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat Ramon Llull.
- Premi de la Concòrdia concedit per la Fundació Fernando Abril Martorell.
- Distinció de Doctor Honoris Causa de la Universitat París 8.
- Distinció de Doctor Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya
Enllaços externs [modifica]
- Web oficial del Centre d'Estudis Jordi Pujol
- Jordi Pujol (de passada), per Josep Pla (de les Notes del capvesprol)
- Biografia personal de Jordi Pujol
- Vídeo-entrevista de Jordi Pujol per l'ACPG
- El noi orgullós de les seves arrels, des de Memoro - El Banc de la Memòria
- Els records de la Guerra Civil, des de Memoro - El Banc de la Memòria
- Biblioteca President Pujol, de la Biblioteca de Catalunya
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Tarradellas i Joan |
President de la Generalitat de Catalunya 1980–2003 |
Succeït per: Pasqual Maragall i Mira |
| Càrrecs en partits polítics | ||
| Precedit per: Ramon Trias Fargas |
President de CDC 1989–2012 |
Succeït per: Artur Mas i Gavarró |
| Precedit per: - |
Secretari General de CDC 1976–1989 |
Succeït per: Miquel Roca |
| Càrrecs en organitzacions sense ànim de lucre | ||
| Precedit per: - |
President de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol 2005–actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
Referències [modifica]
- ↑ «Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec», web del Centre d'Estudis Jordi Pujol
|
|||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- Persones vives
- Cassolencs
- Presidents de la Generalitat de Catalunya contemporanis
- Secretaris Generals de CDC
- Presidents de CDC
- Militants barcelonins de CDC
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Estudiants de medicina de la UB
- Consellers dels governs de Josep Tarradellas
- Diputats al Parlament de Catalunya per CiU
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Cavallers de la Legió d'Honor catalans
- Doctors honoris causa per la UOC