Cases dels Canonges
Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7). Originàriament del segle XIV, han estat molt transformades amb el pas dels anys; l'aspecte que presenten actualment és degut a l'obra de restauració duta a terme durant la dècada de 1920 per Joan Rubió i Bellver, un dels elements que va contribuir a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic barceloní.
L'edifici del carrer del Bisbe és la residència oficial del President de la Generalitat de Catalunya.
Taula de continguts |
Història i tipologia [modifica]
El conjunt residencial de les Cases dels Canonges apareix al segle XIV, quan els canonges de la seu abandonen la clausura i s'instal·len en aquesta illa de cases. En un principi, es tractava de cases de dos o tres pisos al voltant d'un pati obert, on hi havia l'escala que duia a la planta noble de l'edifici. A la planta baixa podia haver-hi arcades on s'instal·laven tallers i botigues.
El pas del temps va modificar ostensiblement els edificis gòtics, fins que durant els anys 1921-1929 l'arquitecte Joan Rubió i Bellver va dur-hi a terme una reforma radical, que fou continuada per Jeroni Martorell. Aquesta obra de reconstrucció va esborrar l'estructura tipològica de les antigues cases, un fet molt polèmic en el seu moment. L'any 1921 es va refer l'edifici de la cantonada dels carrers del Bisbe i de la Pietat, al qual es va afegir una façana esgrafiada d'aire barroquitzant, amb dames camperoles, gerros i ornaments arquitectònics. De 1923 a 1928 es va bastir el pont neogòtic flamíger del carrer del Bisbe, que uneix aquests edificis amb el Palau de la Generalitat. A partir del 1924 es va ampliar una de les cases de la placeta que fa el carrer de la Pietat darrere la catedral, on hi havia instal·lat el FAD, per tal de millorar-ne les dependències. De tot plegat en va resultar un conjunt heterogeni d'edificis amb aspecte de grans palaus gòtics, amb escales solemnes i patis interiors,[1] però amb afegitons de tipus historicista plateresc i barroc que en desvirtuen l'origen.
Residència oficial del President de la Generalitat [modifica]
Francesc Macià, primer president de la Generalitat recuperada després de l'abolició de les institucions catalanes arran del Decret de Nova Planta, tria l'edifici del carrer del Bisbe com a residència oficial, on morirà el 25 de desembre de 1933. El seu successor Lluís Companys continua la tradició fins a la seva partença cap a l'exili, al final de la guerra civil, el gener de 1939. Amb la tornada de la democràcia, el fins llavors president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, ocuparà la residència des del 1977 fins a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. El successor en el càrrec, Jordi Pujol, primer president electe del nou període democràtic, va decidir refusar d'utilitzar la Casa dels Canonges com a residència privada, igual com han fet els presidents que l'han anat succeint fins ara, amb la qual cosa l'edifici ostenta tan sols funcions de representació.
Vegeu també [modifica]
- Afer de les Cases dels Canonges, ocorregut durant la presidència de Lluís Companys.
Referències [modifica]
- ↑ Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Pòrtic Guies, Barcelona, 2000. ISBN 84-7306-947-1
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases dels Canonges |
- La Casa dels Canonges del carrer del Bisbe, dins poblesdecatalunya.cat
- Pont del carrer del Bisbe, dins poblesdecatalunya.cat
- La Casa dels Canonges del carrer de la Pietat, dins poblesdecatalunya.cat
- La Casa dels Canonges de la plaça de la Pietat, dins poblesdecatalunya.cat
- La Casa dels Canonges del carrer del Paradís, dins poblesdecatalunya.cat
Coord.: 41° 23′ 0.33″ N, 2° 10′ 35.82″ E / 41.3834250,2.1766167
