Plaça del Rei
La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Situada al barri Gòtic, conserva la disposició rectangular derivada del projecte d'urbanització que es va dur a terme durant el regnat de Martí l'Humà, a la segona meitat del segle XIV, per tal de fer-hi una plaça allargada on poder celebrar-hi torneigs i eliminar-ne el mercat que s'hi feia tradicionalment.[1] Ha estat la seu històrica del poder comtal i reial a la ciutat.
Es tracta d'una plaça monumental, voltada d'edificis gòtics i renaixentistes, tancada per tots els costats excepte a l'extrem sud-oest, on es comunica amb la Catedral mitjançant la Baixada de Santa Clara i amb el carrer de la Llibreteria a través del carrer del Veguer. Al costat nord destaca la façana del Palau Reial Major, gòtic, amb la torre del Mirador del Rei Martí a l'extrem esquerre, des d'on s'obté una bona vista sobre la ciutat medieval, i, al cantó dret, l'escalinata que porta al Saló del Tinell i a la capella de Santa Àgata, la façana de la qual tanca la plaça pel costat est. El costat sud-est conté la casa Clariana-Padellàs, seu del Museu d'Història de Barcelona, un casal gòtic que fou traslladat aquí des del carrer dels Mercaders quan es va obrir la Via Laietana. La banda oest està ocupada pel renaixentista Palau del Lloctinent, del segle XVI.
A l'extrem sud-est de la plaça hi ha instal·lada l'escultura Topos V, d'Eduardo Chillida; en aquesta banda s'hi va aixecar durant molts anys una de les columnes del Temple d'August, que avui es pot visitar al pati del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís.
Per la seva estructura gairebé tancada i la seva sonoritat, és un lloc on es duen a terme tradicionalment concerts de música i altres espectacles.
Galeria d'imatges [modifica]
-
Lateral, absis i campanar de la capella de Santa Àgata, al costat est -
Costat sud-oest, amb la casa Clariana-Padellàs al fons i el Palau del Lloctinent a la dreta -
Escultura Topos V, d'Eduardo Chillida
Just a sota d'aquesta plaça hi podem trobar restes romanes.
Referències [modifica]
- ↑ Barral i Altet, Xavier (dir.): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic / Enciclopèdia Catalana, 2000, pàg. 84.
Coord.: 41° 23′ 03.15″ N, 2° 10′ 38.28″ E / 41.3842083,2.1773000