Estació de França
| Estació de França | ||
|---|---|---|
 Estació des de l'Avinguda del Marquès de l'Argentera |
||
| Zona ATM: | 1 | |
| Municipi: | Barcelona (Ciutat Vella) | |
| Serveis: |      |
|
| Informació general: | ||
| Adreça: | Av. del Marquès de l'Argentera | |
| Coordenades: | 41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 12″ E / 41.383996,2.186688Coord.: 41° 23′ 02″ N, 2° 11′ 12″ E / 41.383996,2.186688 | |
| Circulacions: | Arribades i sortides | |
| Transports: | ||
| Rodalies Renfe: |  |
|
| Regionals: |      |
|
| Llarga Distància: | Trenhotel | |
| Bus TMB: | 14 39 51 | |
| Altres transports: | bicing ; Metro ( ) |
|
L'Estació de França és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Barcelona. Aquesta estació terminal de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona, diversos serveis regionals i Llarga Distància, operats per Renfe Operadora.
Aquesta estació de la línia de Granollers, Girona o França va entrar en servei l'any 1929 substituint l'anomenada estació de Granollers o Barcelona Término construida el 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona i Granollers Centre.[1] [2]
És la segona estació més important de Barcelona després de Barcelona-Sants per ser capçalera dels trens de Llarga Distància que es dirigeixen cap a França i ser capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya.
Taula de continguts |
Situació [modifica]
Es troba a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, el qual era Eduard Maristany, que fou l'impulsor de l'actual estació monumental.[3] És al districte de Ciutat Vella, aprop de la Barceloneta i del Parc de la Ciutadella i no gaire lluny de la La Vila Olímpica del Poblenou. A menys de 500 m hi ha l'estació de Barceloneta de Metro de Barcelona, on es pot agafar la línia 4.
Història [modifica]
| Barcelona Estació de França | |
 |
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Estació |
| Arquitectes | Pedro Muguruza Raimon Duran i Reynals |
| Cronologia | 1929 |
| Localització | Ciutat Vella, (Barcelona) |
| Estil | Modernisme català |
| Materials utilitzats | Ferro, vidre |
El nom d'Estació de França era usat anteriorment a la construcció de l'actual edifici de 1929. L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França.
L'actual Estació de França fou dissenyada per l'arquitecte Pedro Muguruza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 en motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.
Antigament l'Estació de França disposava d'un segon edifici anomenat Estació de les Rodalies on hi paraven trens de la línia 1 de la línia de Mataró que connectaven amb les antigues estacions de Bogatell i Poblenou i amb l'estació de Sant Adrià via ramal Marina, l'antic ramal originari que fou destruït per adequar la zona de Poblenou per als Jocs Olímpics de 1992, al destruir aquest ramal es connectà l'estació de Sant Adrià amb Clot-Aragó deixant de circular els trens de Rodalies per l'Estació de França i no fou fins la creació de la línia 10 que tornaren a parar trens de Rodalies en aquesta estació.
Actualment l'Estació de França ha recuperat en gran part el seu antic esplendor i hi surten trens de mitjana distància que van cap al sud i l'oest de Catalunya, el Trenhotel a París i els trens de rodalies a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders.
Oferta de serveis ferroviaris [modifica]
És capçalera dels trens de la línia R2 Sud de Rodalies Barcelona que es dirigeixen cap a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders. A més de rodalies també hi tenen capçalera part dels trens de les línies R13 R14, R15, R16 i Ca6 de Mitjana Distància Renfe de Catalunya. Finalment, també és capçalera del Trenhotel Joan Miró que es dirigeix cap a la capital de França, París.
Renfe Rodalies i Mitjana Distància Renfe [modifica]
| Línia | > | Procedència/Destinació | ||
|---|---|---|---|---|
 Rodalies Barcelona de Renfe |
||||
 |
Passeig de Gràcia | Vilanova i la Geltrú Sant Vicenç de Calders |
||
  |
Passeig de Gràcia | Aeroport | ||
| Mitjana Distància de Renfe | ||||
  |
Barcelona-Passeig de Gràcia | Lleida-Pirineus | ||
 |
Reus Móra la Nova Flix Riba-roja d'Ebre |
|||
 |
Cambrils Tortosa Vinaròs València-Nord |
|||
 |
Casp Saragossa-Delicias |
|||
- Aquest recorregut de la R2 es provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10.
Llarga Distància [modifica]
A l'Estació de França acaba el Trenhotel Joan Miró procedent de Paris.
| Tipus de Tren | Destí | Parades Intermitges | Observacions |
|---|---|---|---|
| Trenhotel Joan Miró |
París-Austerlitz | Girona · Figueres · les Aubrais-Orléans | Aquest Trenhotel està gestionat per Elipsos. |
Galeria [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de França  |
-
Edifici central de l'estació des de l'interior
-
Estació de França en època d'explotació per part de RENFE
-
Andanes de l'estació
-
Maqueta de l'estació, a Catalunya en Miniatura
Referències [modifica]
- ↑ «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 de gener de 2012].
- ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 1 agost 2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
- ↑ Nomenclàtor [[Ajuntament de Barcelona]]. Data de Consulta: 22 de maig de 2008 [1] (català)
