Museu Frederic Marès
| Museu Frederic Marès | |
 |
|
 Localització respecte Barcelona
|
|
| Fundat | 1948 |
|---|---|
| Localització | Plaça de Sant Iu, 5 Barcelona |
| Àmbit | Col·leccionisme |
| Director/a | Josep Maria Trullén |
| Transport públic | Estació de Jaume I (L4 de Metro) |
| Lloc web | www.museumares.bcn.cat |
El Museu Frederic Marès es troba al centre de la ciutat de Barcelona, a la Plaça de Sant Iu, 5. Allotja la col·lecció donada a la ciutat per l'escultor Frederic Marès (Portbou 1893 - Barcelona 1991).
Taula de continguts |
Història [modifica]
La idea del museu va néixer el 1944 quan Marès va realitzar una exposició de gran part de la seva col·lecció. La mostra incloïa diversos objectes com alguns llibres incunables o mostres d'escultures medievals. Marès va prometre llavors donar la seva col·lecció a la ciutat. El 1946 es va inaugurar la primera seu del museu, instal·lat en un primer pis d'un edifici del carrer Comtes de Barcelona.
El museu va ser inaugurat de forma oficial el 1948, inicialment constava només de quatre sales i estava situat en una part de l'antic Palau Reial dels comtes de Barcelona, al cor del Barri Gòtic. Marès no va abandonar mai la seva pasió pel col·leccionisme i l'edifici s'amplià amb noves sales fins al 1970, any en què el museu adquireix el seu volum actual. A partir del moment en què el museu ja no es pot engrandir més per manca d'espai, Marès decideix repartir la seva col·lecció. Així, poden trobar-se obres procedents d'aquesta col·lecció al Museu d'Història de Sabadell, al Museu de l'Empordà de Figueres o, a Madrid, al Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. També va crear nous centres museístics, com el Museu Frederic Marès de Montblanc, el Museu d'Arenys de Mar i el Museu del Llibre Frederic Marès a la Biblioteca de Catalunya.[1]
El 1997 s'inicia un projecte museogràfic, realitzat en tres fases, que afecta la secció d'escultura i que finalitza el 2011. [2]
Col·lecció [modifica]
Escultura [modifica]
Frederic Marès va convertir l'escultura en alguna cosa més que la seva vocació artística. Al llarg de la seva vida va reunir un extensa col·lecció d'escultures, composta per obres que van des de l'època antiga fins a finals del segle XIX, en la que predomina la talla policromada.
En l'actualitat la col·lecció escultòrica es troba dividida en set àmbits museístics repartits entre les plantes baixa, primera i soterrània del Museu: Món antic (segles V aC-IV dC); Romànic (segles XI-XIII); Gòtic (segles XIII-XIV); Gótic (segle XV); Renaixement (segle XVI); Barroc (segles XVII-XVIII) i Segle XIX. Catalunya. La secció d'escultura es complementa amb altres col·leccions: pintura, teixit i indumentària, orfebreria i moble.[3]
Món antic (segles V aC-IV dC) [modifica]
La primera sala del museu està dedicada al món antic. Es poden veure diferents treballs escultòrics: retrats, torsos, escultures de cos sencer i un grup format per dues figures femenines o nimfes, així com el frontal d'un sarcòfag romà tarda, conegut amb el nom de Sarcòfag de Layos. Una sèrie de col·leccions diverses ens permeten apropar-nos a les cultures de la Mediterrània entre el segle V aC i el IV dC: exvots ibèrics de bronze, terracotes hel·lenístiques i romanes, lluernes o llànties d'oli, figuretes de divinitats i objectes d'ús domèstic de bronze i fragments d'aplics d'os decorats. Finalment, en el mateix àmbit s'exposen peces que cronològicament no corresponen a l'antiguitat, es tracta de rèpliques d'obres conegudes i models fets a l'estil clàssic, que seguint la tradició dels col·leccionistes privats des del Renaixement, s'exposen conjuntament amb les obres antigues.
Romànic (segles XI-XII) [modifica]
L'art romànic s'exposa de les sales 2 a la 5 i és present tant en obres de talla com en treballs de pedra. La producció més coneguda i abundant dels tallers romànics és la imatgeria en fusta policromada, que se centra en dos temes iconogràfics: les marededéus i els crucifixs. De les primeres, la major part són obres de tallers locals i en destaquen un nodrit grup de catalanes. Dels crucifixs, es mostren obres procedents de Catalunya i Castella, de dimensions i funcions diverses. Dins l'escultura en pedra, pren importància l'escultura monumental vinculada a l'arquitectura, que en gran part s'exposa a la sala 12. L'obra més rellevant és el relleu de marbre Aparició de Jesús als seus deixebles al mar, obra cabdal del Mestre de Cabestany procedent de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes (Girona).
Gòtic (segles XIII-XIV) [modifica]
La primera etapa del gòtic s'exhibeix de les sales 6 a la 13. L'escultura en talla millor representada al Museu és la vinculada a Castella i Lleó i La Rioja-Navarra, sobretot amb Marededéus que estilísticament mostren encara un caràcter retardari. Progressivament es van introduint fórmules gòtiques que s'aprecien en la manera de representar d'una manera més humanitzada, les marededéus, els crucifix i els calvaris. El museu conserva obres d'escultors catalans com Aloi de Montbrai, Jaume Cascalls o Pere Moragues. D'aquest mateix període destaquen dues tipologies escultòriques presents a la col·lecció: les marededéus d'alabastre i els retaules de pedra.
Gòtic (segle XV) [modifica]
Les obres gòtiques del segle XV es concentren a les sales 14, 15 i 17. Del panorama artístic hispànic d'aquest moment s'exhibeixen escultures hispanoflamenques, l'estil propi arrelat a Castella a partir de la influència directa de l'art flamenc. Destaca també el nombrós grup d'escultures atribuïdes a Alejo de Vahía, mestre forani afincat a la Península, i al seu taller.
Els temes iconogràfics s'amplien amb imatges de culte isolades o que formaven part de retaules, a grups escultòrics, -com les pietats o les Santes Generacions-, i a bustos reliquiaris, la cronologia dels quals sobrepassa la pròpiament gòtica. Completen aquest àmbit un conjunt d'obres adscrites a les escoles estrangeres, com els relleus d'alabastre anglesos, o les obres importades d'Alemanya o els Països Baixos.
Renaixement (segle XVI) [modifica]
L'escultura renaixentista, el període artístic més ben representat de la col·lecció, s'exposa des de la sala 18 a la 24. A banda d'unes primeres obres que es podrien definir com a goticorenaixentistes, s'exposen obres amb una nova estètica que arriba a la Península a través d'artistes italians o mestres espanyols formats a Itàlia, o obres importades d'aquell país. El Museu compta amb una bona representació dels principals centres hispànics del segle XVI i dels artistes més destacats: Burgos (Felipe Vigarny), Palència (Juan de Valmaseda, Manuel Álvarez), Lleó, Valladolid (Alonso Berruguete, Juan de Juni, Francisco Giralte, cercle de Gaspar Becerra, Esteban Jordán, Francisco Rincón), Toro (Juan de Montejo), La Rioja (Arnao de Brussel·les, Andrés de Araoz)i Navarra (Cercle de Juan de Beauves, cercle de Juan de Anchieta).
Barroc (segles XVII-XVIII) [modifica]
L'escultura barroca del museu es concentra de la sala 25 a la 27. A l'inici del segle XVII l'escultura hispànica, i en particular els centres artístics de Castella i Lleó, evolucionen a partir de les propostes manieristes i romanistes cap al realisme barroc. A Valladolid, hi destaca un artista excepcional: Gregorio Fernández i a Toro dos escultors de gran nivell: Sebastián Ducete i Esteban de Rueda. Del nord peninsular s'exposa obra de Luis Fernández de la Vega (Astúries), Lope de Larrea (Àlaba) i Juan Vazcardo (Navarra). Andalusia ofereix un conjunt d'obres de gran qualitat, de les quals sobresurten les de Pedro de Mena, un dels escultors més prestigiosos a Espanya i Amèrica. El barroc del segle XVIII troba al llarg de la costa mediterrànea els centres de producció més actius, com Múrcia (Francisco Salzillo), Alacant i Catalunya.
Segle XIX. Catalunya [modifica]
Frederic Marès, a l'hora de construir les col·lecions d'escultura vuitcenstista, se cenyí fonamentalment a Catalunya. A la sala 28 s'exposen, a mig camí entre els segles XVIII i XIX, imatges religioses de l'escultor i popular pessebrista Ramon Amadeu, juntament amb figures de pessebre napolitanes i catalanes. El neoclassicisme està ben representat amb obres dels escultors Damià Campeny i Antoni Solà. De mitjan segle XIX, s'exhibeixen models de terracota d'escultures públiques i monumentals, obra dels germans Venanci i Agapit Vallmitjana. Completa aquest àmbit una selecció de medallles commemoratives, fonamentalment franceses i catalanes.
Gabinet del col·leccionista [modifica]
Gabinet del Col·leccionista
Gabinet del Col·leccionista
A les sales que configuren l'anomenat Gabinet del col·leccionista s'exposen desenes de milers d'objectes de la vida quotidiana, fonamentalment del segle XIX. Testimoni d'unes formes de vida i costums del passat: joguines, pipes, pintes, autòmats, ventalls, fotografies, reliquiaris, rellotges, pessebres...que, presentats dins d'una atmosfera intimista, evoquen l'univers particular de Marès.
Les 17 sales del Gabinet del col·leccionista estan situades a la segona i tercera planta del Museu i tal com indiquen els seus noms, alguns posats per Frederic Marès, són temàtiques, igual formen un conjunt en funció d'un tema, un fet o un costum.
Les sales dels treballs de forja mostren més de 1.400 peces de forja i treballs en metall: picaportes, claus, panys, tisores, claus de pany, treballs de passantia dels aspirants a mestres serrallers.
La sala de Montserrat, dedicada a la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya, exhibeix pintures, escultures, relleus, plafons de marqueteria, goigs, medalles, que permeten veure l'evolució iconogràfica de la imatge.
La sala de les armes presenta una selecció de les que Frederic Marès va donar l'any 1962 a l'Ajuntament de Barcelona, arran de la creació del Museu Militar de Montjuïc, tancat des del 2009: ballestes, espingardes, arcabussos, pistoles, polvoreres, cascs, escuts, espases i dagues dels segles XVI al XIX.
La sala femenina, un dels espais més singulars del Gabinet, és un exponent de la dona burgesa del segle XIX. S'hi exhibeixen complements femenins com: ventalls, bosses de mà, pintes i diademes, flascons de perfums, polseres, penjolls, arracades, porta-bouquets, labors de cabell, guants, mocadors de puntes...però també elements decoratius com ara gerros, litofanies, figuretes de porcellana, mesas revueltas, així com amulets, tisores d'escrivà o esmocadores.
A la sala del fumador, destaca una nombrosa col·lecció de pipes, cigarreres, caixes de rapè i tabac en brut, anells de cigars, llibrets de paper de fumar i capsetes de llumins.
A la sala de les floreres de closca s'hi exposa una curiosa col·lecció d'aquests objectes decoratius formats per una campana o globus de vidre a l'interior dels quals s'hi presentava una composició decorativa feta amb closques de petxines, cargols i potes i banyes de crustacis.
La sala de fotografia reuneix un conjunt de retrats en tècniques antigues: daguerreotips, ambrotips i ferrotips, imatges d'artistes catalans i vistes de Barcelona, targetes de visita i un conjunt de càmeres i d'accessoris fotogràfics.
La sala dels rellotges mostra exemplars domèstics de paret i de sobretaula: predominen els coneguts amb el nom de ratera, o els comtoise. També s'exposen rellotges singulars barcelonins: com el que presidia el Cafè de les Set Portes o la maquinària del rellotge de campanar de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Les sales de la ceràmica i el vidre, en total cinc, presenten una gran diversitat de tipologies: aiguabeneiteres, pots de farmàcia, rajoles heràldiques o d'oficis, plafons devocionals, plats, pots de mel, escudelles, bols, etc. Les peces de ceràmica estan fetes de pisa policromada decorada en reflex metàl·lic, monòcrom, en verd o blau. Els principals centres productors són Manises, Paterna, Talavera de la Reina, Puente del Arzobispo, Barcelona, Muel i l'Alcora.
La sala de la fe acull una nombrosa col·lecció d'objectes litúrgics i devocionals: reliquiaris, escapularis, agnus dei, creus, objectes souvenir de Terra Santa, encensers, navetes, hisops, missals, floreres d'altar de llauna, veneres i plaquetes de confraries i congregacions, capses almoineres i capelletes d'aplegador, exvots pintats i de plata, ornaments d'imatgeria religiosa, com corones, diademes i nimbes, entre molts d'altres
La sala masculina té com a protagonista diverses col·leccions de complements d'indumentària masculina imprescindibles en certes classes socials, des de sivelles de sabata, chatelaines i claus de rellotges, botons, bastons, portamonedes i bosses d'avar, capsetes de rapè, així com lents, impertinents, monocles i binocles de teatre, entre d'altres.
En la sala de les diversions s'exposen les col·leccions relacionades amb l'oci i la diversió barcelonins del segle XIX i principis del XX. El món de la joguina hi és present amb els soldadets de plom, els teatres de paper, els cavallets de cartró, els retallables, els cromos, les nines, els accessoris per a les cases de nines, les baldufes, les joguines de llauna i els autòmats, els jocs de taula i els jocs d'enginy. Del món de l'espectacle i la festa s'hi exhibeixen llibrets de drames musicals i òperes, fotografies i documents d'artistes, invitacions de balls populars, programes de Carnaval, entrades, programes i fotografies de toreig i circ. Vinculats al món de la música, cal destacar els gramòfons i les caixes de música mecànica, i al món de la imatge, les fotografies i visors estereoscòpics i objectes com el poliorama panòptic, el praxinoscopi, el zoòtrop o les llanternes màgiques.[4]
Estudi Biblioteca Frederic Marès [modifica]
El recorregut cronològic per les col·leccions d’escultura del museu es completa amb la visita a l’Estudi-biblioteca de Frederic Marès, un espai situat a la segona planta que combina l’obra pròpia de l’escultor i col·leccionista amb els seus records personals, i que, dotat d’una atmosfera singular, convida a una visita atenta i tranquil·la. Durant molts anys Frederic Marès hi va rebre els seus amics i els visitants distingits, envoltat de les seves obres, la seva biblioteca i les seves pertinences. L'any 1988 Marès també va donar part de la seva pròpia obra escultòrica i l’any 1996 el museu decidí obrir l’espai per poder oferir al públic la possibilitat de conèixer de més a prop la personalitat del fundador.[5]
Obres destacades. Escultura [modifica]
Aparició de Jesús als seus deixebles al Mar [modifica]
Aquest relleu és l'escultura romànica més important del museu. Pertany a la desapareguda portalada occidental de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes i és l'obra d'un mestre ignot, de la segona meitat del segle XII, anomenat Mestre de Cabestany. Aquesta obra començà a formar part de la col·lecció del museu a partir d'una donació dels Amics dels Museus de Catalunya el 1960.[6]
Mare de Déu amb el Nen. [modifica]
"Mare de Déu amb Nen" és una talla policromada obra probablement d'un taller de l'illa de França datada de la segona meitat del segle XII. Mare i fill vesteixen túnica i mantell i porten corona, evocació de la idea de la seva reialesa. Hi domina un eix vertical al voltant del qual s'organitza l'escultura, de manera simètrica, des del vel i els cabells de Maria fins a tot el plegat del mantell. Fins a la dècada del 1920, la peça es conservava a l'ermita del barri de San Millán de Puentedura (Burgos), si bé abans havia estat a l'ermita de Santa Marina, situada al camí de Covarrubias.[7]
Sant Roc. Alonso Berruguete [modifica]
La imatge representa sant Roc recollint-se el vestit per ensenyar la nafra. Als peus hi ha representat el gos que li ofereix pa, sostenint-lo amb la boca. En aquesta escultura, de gran qualitat, es manifesta el llenguatge artístic de Berruguete, tan personal i particular. La figura, de cànon allargat, gira sobre si mateixa eliminant qualsevol indici de frontalitat. L'anatomia és nerviosa, i el cos està carregat de tensions i moviment. L'obra s'ha relacionat amb les escultures del retaule major del monestir de San Benito de Valladolid, ara al Museo Nacional de Escultura de la mateixa ciutat.[8]
Pietat [modifica]
Dins de les obres renaixentistes del museu, destaca especialment aquesta Pietat de Juan de Juni, perquè és l'únic museu català en què es pot admirar una obra de l'autor. Aquesta Pietat o Crist mort en braços de la seva mare, de petit format, és una imatge d'oratori, que representa, però, el mateix tema que Juni plasmà en diversos relleus. D'una gran força i sentiment tràgic, és un bon testimoni del domini que l'artista, bon coneixedor de l'anatomia, assolí en la plasmació del moviment i el ritme del cos.[9]
Sant Pere d'Alcántara. Pedro de Mena [modifica]
Sant Pere d'Alcántara, sant franciscà reformador de l'orde, va ser canonitzat l'any 1629 i, al tombant de la segona meitat del segle, va gaudir d'una gran difusió. Pedro de Mena, un dels millors escultors barrocs de l'escola andalusa, va crear aquest encertat model iconogràfic, que va generar una sèrie de la qual han sobreviscut un bon nombre d'escultures, entre les quals es pot situar aquesta obra.[10]
Referències [modifica]
- ↑ Catàleg d'escultura i pintura medievals. Fons del Museu Frederic Marès/1, 1991, pàg. 14-28. ISBN 84-7609-408-06.
- ↑ Vélez, Pilar. «El Nou Frederic Marès». Bonart (Girona), 139, 2011. ISSN: 1885-4389.
- ↑ Guia. Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 12-13. ISBN 978-84-9850-335-7.
- ↑ Guia. Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 152-153. ISBN 978-84-9850-335-7.
- ↑ Guia. Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 229. ISBN 978-84-9850-335-7.
- ↑ Guia.Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 30-31. ISBN 978-84-9850-335-7
- ↑ Guia. Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 32-33. ISBN 978-84-9850-335-7
- ↑ Guia. Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 76-77. ISBN 978-84-9850-335-7
- ↑ Guia. Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 78-79. ISBN 978-84-9850-335-7
- ↑ Guia. Museu Frederic Marès, 2011, pàg. 100-101. ISBN 978-84-9850-335-7
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Frederic Marès  |
