Passeig de Gràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 23′ 34″ N, 02° 09′ 49″ E / 41.39278,2.16361

Passeig de Gràcia
Via Barcelona Casa Milà.JPG
El Passeig de Gràcia des de la Casa Milà
Geografia
Barri(s) Dreta de l'Eixample
Districte(s) Eixample
Municipi Barcelona
Inici Plaça de Catalunya
Fi Carrer Gran de Gràcia
El passeig cap al començament del segle XX, des del Portal de l'Àngel

El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants. A més, és aparador de destacats edificis de l'arquitectura modernista a la ciutat, amb obres de Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Enric Sagnier. La Casa Batlló i la Pedrera, situades al passeig, són Patrimoni de la Humanitat.

Es troba a la Dreta de l'Eixample, tot i que en una posició molt central, i connecta la plaça de Catalunya, a la banda de mar, amb el carrer Gran de Gràcia, a la banda de muntanya. Fa 1.6 km de llarg i travessa tot l'Eixample; a més, el Passeig de Gràcia és, de lluny, el carrer més ample de la ciutat, amb 42 metres d'amplitud.

Compta amb les parades de metro de Plaça Catalunya (línies 1, 3, 6 i 7), Passeig de Gràcia (línies 2, 3 i 4) i Diagonal (línies 3, 5, 6 i 7). També es troba proper a les parades del Metro del Vallès de FGC Plaça Catalunya i Provença. A la cantonada amb la plaça de Catalunya hi ha una estació de Rodalies de Catalunya. A la confluència amb el carrer d'Aragó hi ha una altra estació de Rodalies de Catalunya i d'ADIF (Passeig de Gràcia). Té diverses parades d'autobús: urbans diürns i nocturns, metropolitans diürns i nocturns, i regionals; així com estacions del Bicing i parades de taxi.

Història[modifica | modifica el codi]

Cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de la Diputació, amb l'edifici de La Unión y el Fénix i un dels bancs de trencadís blanc amb fanal

L'antic camí de Jesús, de tipus quasi rural, flanquejat per horts i cases rurals, era la via principal per anar de la vila de Gràcia (municipi independent fins al 1897) fins a Barcelona, per on s'entrava a través del portal de l'Àngel. El primer projecte d'urbanització, ideat per l'Ajuntament liberal de la ciutat, data de 1821 i fou obra de Ramon Plana, que va haver de parar les obres al cap de poc a causa d'una sèrie d'epidèmies que assolaven Barcelona en aquella època. Amb la caiguda del govern liberal arran de la tornada de l'absolutisme el 1824, el projecte fou reprès pel capità general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado. Es volia fer un camí espaiós amb una calçada ampla i plana que permetés una millor circulació de carruatges i cavalls. El nou passeig, inaugurat el 1827, feia 42 metres d'ample i va esdevenir el lloc favorit on l'aristocràcia va exhibir les seves habilitats en l'art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos al llarg del segle XIX. En aquesta època el passeig va esdevenir un dels llocs d'esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres d'estiu, com el Jardí de les Delícies, els Camps Elisis i el seu teatre, el Teatre Tívoli, el Jardí d'Euterpe, el Prado Catalán, el Teatre de la Sarsuela, el Teatre Varietats, el Jardí Espanyol, el Teatre Novedades, els jardins i el Teatre del Bon Retir, etc..[1] Fins i tot va disposar d'enllumenament a gas des de 1853.[2]

Aquesta avinguda havia de ser un eix determinant en el procés d'instauració del projecte d'Eixample de Cerdà i, entre els anys 1860-1890, entorn del passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. A la dècada dels noranta, de mica en mica tot aquest sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial que va anar atraient la burgesia i que va fer que s'anessin substituint les cases aïllades amb jardí per edificis de pisos.

Placa commemorativa de la presència de la seu del Govern Basc a la casa Olano, al número 60 del passeig de Gràcia

Finalment, entre 1900 i 1914 el passeig de Gràcia va consolidar-se com el principal centre residencial burgès amb l'aportació creativa dels arquitectes modernistes (Antoni Gaudí, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Vilaseca, etc.), que van dignificar les construccions existents i van edificar noves cases amb formes ben singulars, com la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló o la Casa Amatller, per citar-ne només les més conegudes.

El 1906 l'arquitecte Pere Falqués i Urpí va dissenyar els famosos bancs-fanals de trencadís distribuïts al llarg del passeig, i el 1909 va afegir sis fanals més a la cruïlla amb la Diagonal (aquests sis fanals es van retirar el febrer de 1957 perquè obstruïen el trànsit i ara són a l'avinguda de Gaudí).

Al número 60 hi va tenir la seu el Govern Basc durant la Guerra Civil, i al 132, a la Casa Fuster, hi va viure el poeta Salvador Espriu, que ha donat nom als jardins que hi ha a la part alta del passeig per damunt de la Diagonal, coneguts també com els Jardinets de Gràcia.

El 1974 es va construir un aparcament subterrani tot al llarg del passeig i se'n va modificar la urbanització, fent les voreres més amples a costa de reduir els passejos, que van quedar convertits en lloc per aparcar, amb què els bancs-fanals van quedar aïllats del pas. A la vegada, es van construir a les cantonades uns bancs-jardinera circulars de trencadís, imitant els bancs-fanals, i es van pavimentar les voreres amb lloses hexagonals inspirades en les que havia fet Gaudí per a les cuines de la Pedrera. Aquestes lloses s'han estat substituint recentment per unes altres de més petites que reprodueixen més fidelment el disseny de les originals. Aquests panots van ser dissenyats per Gaudí, i produïts per l'empresa Escofet. És un paviment hidràulic dissenyat pel terra de la Casa Batlló, i que finalment van posar-se al terra de les cuines dels apartaments de La Pedrera. Són hexagonals, monocroms i de temàtica marina.[3] En un conjunt de sis s'hi poden observar un pop, un cargol marí i una estrella de mar.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Edificis[modifica | modifica el codi]

Monument Protecció Estil/època Ubicació Coordenades Codi? Imatge
Casa Garriga BCIL Eclèctic afrancesat
Enric Sagnier i Villavecchia
1909-11
Barcelona
Pg. Gràcia, 112 - c/ Còrsega, 321 - pl. Joan Carles I
41° 23′ 49″ N, 2° 09′ 34″ E / 41.396943,2.159568 (Casa Garriga (Barcelona) - 08019/2579) 08019/2579
(info)
Casa Garriga
Casa Bonaventura Ferrer BCIL Pere Falqués
1905-06
Barcelona
Pg. Gràcia, 113 - c/ Riera Sant Miquel, 6
41° 23′ 49″ N, 2° 09′ 30″ E / 41.397049,2.158443 (Casa Bonaventura Ferrer (Barcelona) - 08019/2580) 08019/2580
(info)
Casa Bonaventura Ferrer
Casa Fuster BCIL Modernista
Lluís Domènech i Montaner
1908-11
Barcelona
Pg. Gràcia, 132 - c/ Gràcia, 2-6 - c/ Gran de Gràcia, 2-4
41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 29″ E / 41.397982,2.158147 (Casa Fuster (Barcelona) - 08019/2581) 08019/2581
(info)
Casa Fuster
Casa Milà, o La Pedrera BCIN
73-MH
Modernisme
Antoni Gaudí
XX
Barcelona
pg. de Gràcia, 92 - c. de Provença, 261-265
41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 42″ E / 41.39528,2.16167 (Casa Milà (Barcelona) - RI-51-0003814) RI-51-0003814
(info)
Casa Milà, o La Pedrera
Casa Batlló BCIN
60-MH
Modernisme
Antoni Gaudí
XX
Barcelona
pg. de Gràcia, 43
41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.391667,2.165 (Casa Batlló (Barcelona) - RI-51-0003815) RI-51-0003815
(info)
Casa Batlló
Casa Amatller BCIN
38-MH
Modernisme
Josep Puig i Cadafalch
XIX Final
Barcelona
pg. de Gràcia, 41
41° 23′ 30″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.391578,2.165060 (Casa Amatller (Barcelona) - RI-51-0004199) RI-51-0004199
(info)
Casa Amatller
Casa Ramon Casas BCIL Modernista amb arrels medievalistes
Antoni Rovira i Rabassa, Josep Pascó Mensa
1894; reforma: 1902
Barcelona
Pg. Gràcia, 96
41° 23′ 44″ N, 2° 09′ 41″ E / 41.395446,2.161375 (Casa Casas-Carbó (Barcelona) - 08019/1529) 08019/1529
(info)
Casa Ramon Casas
Palau Robert (inclou també la Torre Muñoz i els Jardins) BCIL Monumentalista; classicista de postguerra
Henry Grandpierre; Joan Martorell i Montells; Raimon Duran Reynals; Carles Solsona i Piña
1898; 1949; 1982-1984; 1987; 1994
Barcelona
Pg. Gràcia, 107
41° 23′ 46″ N, 2° 09′ 34″ E / 41.396185,2.15937 (Palau Robert (Barcelona) - 08019/1532) 08019/1532
(info)
Palau Robert (inclou també la Torre Muñoz i els Jardins)
Casa Pascual i Pons BCIL Neogòtic
Enric Sagnier i Villavecchia
1890-91; reforma: 1984
Barcelona
Pg. Gràcia, 2-4 - rda. Sant Pere, 1 - c. Casp, 2-4
41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.388375,2.170279 (Casa Pascual i Pons (Barcelona) - 08019/1506) 08019/1506
(info)
Casa Pascual i Pons
Cases Rocamora BCIL Modernista
Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó
1914-20
Barcelona
Pg. de Gràcia, 6-14 - Casp, 1
41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.388880,2.169518 (Cases Rocamora (Barcelona) - 08019/1507) 08019/1507
(info)
Cases Rocamora
Palau Marcet (Cinema Comèdia) BCIL Eclèctic
Tiberi Sabater i Carner; reforma: Pere Domènech i Roure
1887; reforma: 1934
Barcelona
Pg. Gràcia, 13 - Gran Via Corts Catalanes, 609
41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.389397,2.167697 (Palau Marcet (Barcelona) - 08019/1508) 08019/1508
(info)
Palau Marcet (Cinema Comèdia)
Joieria Roca BCIL Racionalista
Josep Lluís Sert; reforma i ampliació: Marcelo Leonori
1933; reforma: 1964
Barcelona
Pg. Gràcia, 18 - Gran Via Corts Catalanes, 611
41° 23′ 24″ N, 2° 10′ 06″ E / 41.389905,2.168263 (Joieria Roca (Barcelona) - 08019/1509) 08019/1509
(info)
Joieria Roca
Edifici de La Unión y El Fénix Español BCIL Monumentalista amb influència francesa
Eusebi Bona i Puig; Saint Marceau i Frederic Marés
1927-31
Barcelona
Pg. Gràcia, 21 - c. Diputació, 265-267
41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.390313,2.166589 (Edifici de La Unión y El Fénix Español (Barcelona) - 08019/1510) 08019/1510
(info)
Edifici de La Unión y El Fénix Español
Casa Pere Llibre BCIL Neomudèjar
Domènec Balet i Nadal; Pere Bassegoda i Mateu
1872; darrera dècada del segle XIX; 1950-62; 1993-94
Barcelona
Pg. Gràcia, 24
41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.390178,2.167902 (Casa Pere Llibre (Barcelona) - 08019/1511) 08019/1511
(info)
Casa Pere Llibre
Casa Malagrida BCIL Modernista
Joaquim Codina i Matalí
1905-08
Barcelona
Pg. Gràcia, 27
41° 23′ 26″ N, 2° 09′ 58″ E / 41.390669,2.166168 (Casa Malagrida (Barcelona) - 08019/1513) 08019/1513
(info)
Casa Malagrida
Edifici de la Union des Assurances de París (abans de la Sociedad La Educación Femenina) BCIL Eclèctic
Enric Sagnier i Villavecchia
1913
Barcelona
Pg. Gràcia, 33 - c. Consell de Cent, 310
41° 23′ 27″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.390920,2.165749 (Edifici de la Union des Assurances de París (Barcelona) - 08019/1514) 08019/1514
(info)
Edifici de la Union des Assurances de París (abans de la Sociedad La Educación Femenina)
Casa Lleó Morera BCIL Modernista
Lluís Domènech i Montaner; Òscar Tusquets; Carles Diaz
1905; 1943; 1988-89
Barcelona
Pg. Gràcia, 35
41° 23′ 29″ N, 2° 09′ 56″ E / 41.391253,2.165462 (Casa Lleó Morera (Barcelona) - 08019/1515) 08019/1515
(info)
Casa Lleó Morera
Casa Mulleras BCIL Modernista
Enric Sagnier i Villavecchia
1906
Barcelona
Pg. Gràcia, 37
41° 23′ 29″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.391381,2.165301 (Casa Mulleras (Barcelona) - 08019/1516) 08019/1516
(info)
Casa Mulleras
Casa Bonet BCIL Clàssic
Marcel·lià Coquillat i Llofriu, arquitecte; Jaume Brossa i Mascaró, mestre d'obres
1871; 1901; 1915
Barcelona
Pg. Gràcia, 39
41° 23′ 29″ N, 2° 09′ 55″ E / 41.391482,2.165186 (Casa Bonet (Barcelona) - 08019/1517) 08019/1517
(info)
Casa Bonet
Bar Torino (abans Farmàcia Martí Lledó) BCIL Modernista
1915, aprox.
Barcelona
Pg. Gràcia, 59 - c. València, 272
41° 23′ 34″ N, 2° 09′ 49″ E / 41.392719,2.163569 (Bar Torino (Barcelona) - 08019/1520) 08019/1520
(info)
Bar Torino (abans Farmàcia Martí Lledó)
Casa Olano BCIL Eclèctic
Tiberi Sabater i Carner
1880-85
Barcelona
Pg. Gràcia, 60
41° 23′ 34″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.392838,2.164682 (Casa Olano (Barcelona) - 08019/1521) 08019/1521
(info)
Casa Olano
Casa Vídua Marfà BCIL Modernista
Manuel Comas i Thos
1901-05
Barcelona
Pg. Gràcia, 66 - c. València, 274-276
41° 23′ 36″ N, 2° 09′ 51″ E / 41.393210,2.164293 (Casa Vídua Marfà (Barcelona) - 08019/1523) 08019/1523
(info)
Casa Vídua Marfà
Casa Enric Batlló (Hotel Condes de Barcelona) BCIL Esteticista amb elements modernistes
Josep Vilaseca i Casanovas
1895-96
Barcelona
Pg. Gràcia, 75 - c. Mallorca, 259-263
41° 23′ 38″ N, 2° 09′ 44″ E / 41.393856,2.162230 (Casa Enric Batlló (Barcelona) - 08019/1525) 08019/1525
(info)
Casa Enric Batlló (Hotel Condes de Barcelona)
Casa Codina BCIL Modernista amb arrels medievalistes
Antoni Rovira i Rabassa; Josep M. Fargas i E. Tous
1898; 1990-91
Barcelona
Pg. Gràcia, 94
41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 41″ E / 41.395406,2.161452 (Casa Codina (Barcelona) - 08019/1528) 08019/1528
(info)
Casa Codina

Fanals[modifica | modifica el codi]

Monument Protecció Estil/època Ubicació Coordenades Codi? Imatge
Fanals-Banc BCIL Modernista
Pere Falqués i Urpí, Manuel Ballarín
1906
Barcelona
Pg. Gràcia
41° 23′ 25″ N, 2° 10′ 02″ E / 41.390215,2.167155 (Fanals-Banc (Barcelona) - 08019/1505) 08019/1505
(info)
Fanals-Banc

Hotels[modifica | modifica el codi]

L'Hotel Majestic
  • Hotel Casa Fuster [1], 5 *
  • Hotel Condes de Barcelona [2], 4 *
  • Hotel Majestic [3], 5 *
  • Hotel Mandarin Oriental [4], 5 *
  • Hotel Prestige [5], 4 *

Cinemes[modifica | modifica el codi]

  • Casablanca-Kaplan
  • Comèdia

Botigues de luxe[modifica | modifica el codi]

Al passeig de Gràcia hi són representades marques internacionals i boutiques com Chanel, Gucci, Louis Vuitton, Bvlgari, Armani, Chopard, Roberto Verino, Cartier, Valentino, Hermès, Dolce & Gabbana, Yves Saint-Laurent, Burberry, Ermenegildo Zegna, Lacoste, Tommy Hilfiger, Max Mara, Carolina Herrera o Loewe i la boutique barcelonina Santa Eulàlia entre d'altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passeig de Gràcia Modifica l'enllaç a Wikidata