Bar Torino
Bar Torino | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Bar | |||
Arquitecte | Antoni Gaudí, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch | |||
Cronologia | 1902 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Modernista | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| ||||
Premis | Premi al millor establiment comercial al Concurs anual d'edificis artístics de Barcelona (1902) | |||
El Bar Torino va ser un establiment hosteler situat al passeig de Gràcia, núm. 18 de Barcelona, creat el 1902 i desaparegut el 1911. Va destacar per la seva decoració d'estil modernista, dirigida per Ricard de Capmany i amb la col·laboració dels arquitectes Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch.
Història[modifica]
El bar va ser fundat per l'italià Flaminio Mezzalama, natural de Torí (italià: Torino), d'aquí el nom de l'establiment. La seva intenció era la d'introduir a Barcelona el vermut Martini & Rossi. Va ser inaugurat el 20 de setembre de 1902,[1] i en el seu moment va ser considerat el bar més luxós de la ciutat.[2] Va tenir una existència efímera, ja que va tancar el 1911. Al seu lloc s'ubicà la Joieria Roca,[3] que l'any 2009 va ser convertida en una botiga de la Joieria Tous.[4]
El local va destacar especialment per la decoració, realitzada en estil modernista sota la planificació del decorador Ricard de Capmany, que va comptar amb la participació d'alguns dels millors arquitectes del moment: Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch, que se'n van encarregar del menjador, la marquesina i el sostre, respectivament.[2] També va intervenir-hi el pintor Ricard Urgell, autor de dos plafons amb escenes de caça, a més d'uns frescs realitzats per Emili Saumell Llavallol i Francesc Garcia Escarré, així com un llarg elenc d'artistes i professionals: les vidrieres emplomades eren d'Antoni Bordalba, els bronzes i metalls d'Octavi Domènech, la foneria d'Hijos de Gaspar Quintana, els mosaics de la Società Musiva Veneziana, els llums de Fratelli Tosso, la fusteria d'A. Calonja e Hijos, el mobiliari de Michael Thonet i els tapissos de Modest Urgell.[5]
Gaudí va dissenyar l'ornamentació de l'anomenat saló Àrab, confeccionada amb llosetes de cartró premsat i vernissat que imitaven rajoles i mosaics, fabricades per Hermenegild Miralles, un impressor i editor per al qual va construir el portal Miralles.[6]
El 1902 el bar va rebre el premi al millor establiment comercial al Concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Anunci del Bar Torino». La Publicidad, 20-09-1902, pàg. 1.
- ↑ 2,0 2,1 (AA.VV. 2006, p. 172.)
- ↑ «Bar Torino (1902-1911)», 13-04-2011. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ Tous abre la nueva flagshipstore del edificio Roca en Barcelona
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 451.
- ↑ 6,0 6,1 (Giralt-Miracle 2012, p. 91.)
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bar Torino |
- AA.VV.. Enciclopèdia de Barcelona 4. Pi / Zurich. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1398-4.
- Bassegoda i Nonell, Joan. El gran Gaudí. Sabadell: Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2.
- Giralt-Miracle, Daniel. Gaudí esencial. Barcelona: La Vanguardia Ediciones S.L., 2012. ISBN 978-84-96642-73-7.