Farmàcia Gibert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Farmàcia Gibert
Imatge
Dades
TipusOficina de farmàcia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata

La Farmàcia Gibert va ser un establiment situat a Barcelona, actualment desaparegut, recordat principalment perquè el seu mobiliari i decoració va ser fet per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí. Obra de 1879, va ser una de les primeres obres de l'arquitecte en finalitzar la carrera.

Història[modifica]

Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852-Barcelona, 1926) va cursar arquitectura a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878. Una vegada obtingut el títol d'arquitecte, els seus primers treballs van ser uns fanals per a la plaça Reial, el projecte de Quioscos Girossi, la vitrina per a la Guanteria Esteban Comella i el mobiliari per a la capella-panteó del Palau de Sobrellano a Comillas (Cantàbria), tots del mateix any de la seva graduació, així com la Cooperativa Obrera Mataronesa (1878-1882), que va ser el seu primer encàrrec important, encara que no es va arribar a materialitzar en el seu conjunt, ja que només se'n va construir una nau. Les seves següents obres van ser el mobiliari de la Farmàcia Gibert (1879) i les obres per a la Congregació de Jesús-Maria a Barcelona i Tarragona (1879-1882).[1]

Segons la major part de la bibliografia, la farmàcia es trobava al número 2 del passeig de Gràcia, en la confluència amb el carrer Fontanella, just a la frontera entre la part antiga de la ciutat i el nou Eixample projectat per Ildefons Cerdà. Aquest lloc no existeix actualment, ja que amb posterioritat es va obrir la plaça de Catalunya —no prevista en el projecte de Cerdà—, que va desplaçar l'inici del passeig de Gràcia fins a la confluència amb la ronda de Sant Pere.[2] No obstant això, una nota apareguda al periòdic La Publicidad el 12 de desembre de 1879, relativa a la inauguració de l'establiment, indica que es trobava al número 37 del carrer Canuda.[3]

Gaudí va rebre l'encàrrec per a la seva decoració de part de l'apotecari Joan Gibert i Soler. És probable que el mediador fos Eusebi Güell, el mecenes de Gaudí, el pare del qual, Joan Güell i Ferrer, era oriünd de Torredembarra, localitat d'origen dels Gibert.[4] L'arquitecte va elaborar un projecte de marcat caràcter ornamental, com seria característic en la seva obra posterior, així com amb un fort component simbòlic, relatiu especialment a la simbologia farmacèutica, com ja havia desenvolupat en els fanals de la plaça Reial, decorats amb els atributs del déu Mercuri, en al·lusió al Comerç.[5] L'establiment va tancar el 1889, a la defunció del propietari.[2]

D'aquest projecte subsisteix una fotografia, que era propietat del deixeble i biògraf de Gaudí, Josep Francesc Ràfols i Fontanals, la vídua del qual la va donar a la Càtedra Gaudí.[2] És per ella que es coneixen alguns detalls del treball fet per Gaudí: el rètol tenia la inscripció «Farmàcia de Gibert», amb una tipografia habitual de la primera època de l'arquitecte, decorat amb un fris de motius vegetals que recorda l'ornamentació del mobiliari fet per l'arquitecte per a Comillas. La porta tenia dues batents, envidrades, així com dues vitrines laterals amb panells inferiors de decoració incisa en la fusta, també florals i que recorden el pupitre que Gaudí va dissenyar per al seu despatx el 1878. En una de les vitrines es veu un pot farmacèutic de porcellana amb la inscripció Aloes succotr (d'Aloe succotrina). Als muntants de la porta hi havia uns sòcols de marbre sobre els quals se situaven uns panells de fusta tallats amb els símbols de la Farmàcia, unes serps enrotllades al voltant d'una copa, com a símbol d'Asclepi, déu de la Medicina. En la seva part central, tenen uns medallons que representen, el de l'esquerra, una figura femenina asseguda i, el de la dreta, un cap coronat de llorer, juntament amb la llegenda République française. Paris. Es tracta de les dues cares d'una medalla atorgada com a premi en l'Exposició Universal de París de 1878. Fets en ferro colat, van ser segurament elaborats en els tallers d'Eudald Puntí, amb el qual solia col·laborar l'arquitecte. A l'interior es veu en primer terme un banc de fusta amb potes inclinades i braços de vellut, amb seient d'encadellat de fusta. El taulell era de marqueteria, decorat amb formes geomètriques. Sobre ell es distingeixen unes balances i uns prestatges amb pots de farmàcia. Del sostre penjava un llum metàl·lic amb globus de cristall.[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]