Marqueteria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Treball de marqueteria en un escriptori
Detall d'un peu de llit modernista amb talla i marqueteria, obra de Gaspar Homar (1908).

La marqueteria és al antic art de l’aplicació de petites peses de diferents material, principalment fusta, en una estructura més gran amb la intenció de formar motius ornamentals.  A causa de la gran varietat de tonalitats i textures de les diferents fustes, amb la marqueteria es pot realitzar qualsevol tipus de composició pictòrica.

Es pot aplicar a sobre de taules, marcs, joies, mobiliari... actualment experimenta una renovació conservant la tècnica antiga, però adaptant-se als dissenys més moderns.

Historia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marqueteria Modifica l'enllaç a Wikidata

Podem datar l’ús primari de xapes de fusta amb fins decoratius en l'antic Egipte. Els egipcis estaven familiaritzats amb mobiliari que incorporar seccions fines de fustes i materials semi precioses formant en motius geomètrics. La definició entre marqueteria sovint engendren confusió. Tots marqueteria pot ser descrit com l'embotit, ja que cada component individual es pot dir que és incrustat en un altre. Per el contrari, el veritable embotit no es pot definir com marqueteria.

Podem trobar diferents fonts antigues com l' Odissea de Homer, on parlen sobre aquest treball de la fusta:

“Mujer, esta palabra que has dicho es dolorosa para mi corazón. ¿Quién me ha puesto la cama en otro sitio? Sería difícil incluso para uno muy hábil si no viniera un dios en persona y lo pusiera fácilmente en otro lugar; que de los hombres, ningún, mortal viviente, ni aúnan la flor de la edad, lo cambiaría fácilmente, pues hay una señal en el labrado lecho, y lo construí yo y nadie más. Había crecido dentro del patio un tronco de olivo de extensas hojas, robusto y floreciente, ancho como una columna. Edifique el dormitorio en torno a él, hasta acabarlo, con piedras espesas, y lo cubrí bien con un techo y le añadí puertas bien ajustadas, habilidosamente trabadas. Fue entonces cuando corté el follaje del olivo de extensas hojas; empecé a podar el tronco desde la raíz, lo pulí bien y habilidosamente con el bronce y lo igualé con la plomada, convirtiéndolo en el pie de la cama, y luego lo taladre todo con el berbiquí. Comenzando por aquí lo pulimente, hasta acabarlo, lo adorné con oro, plata y marfil y tense dentro unas correas de piel de buey que brillaban de púrpura.”[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Odisea de Homero, Canto XXIII Penélope reconeix a Odiseo.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

http://www.stuartking.co.uk/index.php/history-of-marquetry/