Carei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El carei és una matèria còrnia en forma de plaques produïda a partir de la closca de la tortuga carei (Eretmochely imbricata), una espècie marina en perill d'extinció.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Trets generals[modifica | modifica el codi]

Les plaques de carei procedeixen normalment de la part de l’esquena i estan formades per un engruiximent de l’epidermis (la part ventral de la closca també dóna carei, però d’una qualitat molt inferior). Cada tortuga proporciona unes 13 plaques dorsals que totes juntes poden arribar a pesar fins a 4 kg. Les més grans poden arribar a mesurar fins a 48 cm de longitud. El seu gruix varia entre els 3 i els 6 mm.

Tortuga carei.

La matèria extreta és translúcida, de consistència còrnia i de color groc amb vetes entre marró-negrós i rogenques. És més densa, flexible i duradora que el cuir. La closca de la tortuga carei és la més apreciada com a matèria primera tot i que també es poden extreure plaques de tortugues d’altres espècies (anomenant-les també carei indiferentment de quina sigui l’autèntica procedència de la closca).

Procedència[modifica | modifica el codi]

El carei de més qualitat prové de les illes del mar de la Índia i es distingeix de la resta per les seves vetes de color marró molt fosc. Tot i així també pot provenir del mar Roig, de les Antilles i d’Amèrica del Sud (les vetes del qual són en aquesta zona més vermelloses).

Extracció[modifica | modifica el codi]

Per obtenir les plaques, la qualitat de les quals desmereix ràpidament després de poc temps d’haver mort l’animal, es maten ràpidament les tortugues i es posen a escalfar de seguida o es submergeixen en aigua bullint amb una elevada proporció de sal per tal d’estovar la unió de la closca amb la pell. A continuació, amb l’ajuda d’espàtules i instruments similars, es separaven lentament les plaques de la closca del seu suport. El material extret s’havia de premsar immediatament per evitar que recuperés la seva forma corba original.

En alguns països se'ls retiren les plaques a les tortugues vives i se les allibera de nou després, amb la creença de que la closca es regenerarà.

Usos[modifica | modifica el codi]

No va ser fins a finals del segle XVII que es va començar a cercar aquest material, tot i que fins al segle XVIII l’interès per la closca de tortuga no es va consolidar. Molts poblats de les costes del Carib van aprofitar la demanda del carei per especialitzar-se en l’explotació i el comerç de la closca. Al llarg del segle XVIII, totes les arts tenien l’epicentre

Rellotge de c. 1695 d'André-Charles Boulle amb marqueteria de fustes, coure i carei.

a França i és d’allà d’on s'escamparen les influències cap a altres països. La marqueteria francesa en el mobiliari té en aquesta etapa la seva millor representació en l’ebenista reial André-Charles Boulle (1642-1732), com a màxim artífex del moment. Ell utilitzava amb profusió el carei en les seves obres, incrustant-lo en la fusta com a material preciós, juntament amb coure i altres metalls. Avançant en el segle es farà menys ús de la closca de tortuga. Aquest producte va ser molt utilitzat en la marqueteria d’estil Boulle, però ja s’havia utilitzat abans a Flandes o al sud d’Alemanya.[1]

Més endavant, en l'època victoriana, es feien joies molt apreciades, amb carei i metalls preciosos incrustats fent dibuixos.

El carei es va fer servir molt durant les dècades de 1960 i 1970 per fabricar objectes com pintes, ulleres de sol, pues de guitarra i agulles de fer mitja.

El carei en la marqueteria[modifica | modifica el codi]

Les espècies que més s’han fet servir dins de la marqueteria són la Eretmochelys imbricata (o tortuga carei), la Chelonia mydas Tortuga verda marina (també coneguda per tortuga verda o tortuga franche) i la Caretta caretta Tortuga careta (dita també tortuga babaua o carouanne).

  • Eretmochelys imbricata: Les plaques de la carei són les de més qualitat i les més preuades, de colors rogencs fins a negrosos.
  • Chelonia mydas: La tortuga verda s'anomena així pels reflexos verdosos de les seves plaques, a vegades marbrejades en diferents colors.
  • Caretta caretta: La babaua dóna un carei de plaques més grogues jaspiades de diferents tons de marró fins al gairebé negre. És menys estimada ja que les plaques no són tan acolorides i són foça més petites.

En marqueteria, quan aquest producte ha estat convenientment tractat i polit, esdevé, a vegades, gairebé transparent i acostuma a ser acolorit per al seu ús, generalment en tons vermellosos. La manera d’obtenir els millors resultats d'aquest material és aplacant en el seu revers una làmina d’or, que fa que tingui molta més lluminositat.[2]

Carei sintètic[modifica | modifica el codi]

Un objecte de valor femení fet amb carei, de Micronèsia.

Al estar avui dia el carei prohibit els restauradors d’obres d’art, els artistes, joiers i d’altres col·lectius que l’utilitzen apliquen a les peces carei sintètic.

Pel que fa a la manera de treballar el carei sintètic es pot tractar exactament igual que el natural doncs permet ser pintat, encolat o treballat com l’autèntic. Contràriament al natural, el sintètic no necessita escalfor per doblar-se ja que a temperatura ambient s’adapta a qualsevol superfície.

Prohibició del carei i protecció de l'animal[modifica | modifica el codi]

Les captures de tortugues per extreure el carei van provocar una forta disminució de la població fent que aquesta quedés reduïda a mínims, cosa que originà un procés per la protecció de tortugues marines que comportà la creació del Parc Nacional Tortuguero de Costa Rica l’any 1970. L'any 1973, el comerç mundial de carei va ser prohibit per la Convenció de Comerç Internacional d'Espècies en Perill.[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. RAMOND, P. Chefs d’oeuvre des marqueteurs. Volum I. Turín: H Vial, 2001, p. 31.
  2. Aquesta particularitat de la feina ha estat descrita pel restaurador José Sanpedro i també confirmada per Fernando Sagarra.
  3. Acords multilaterals per la conservació de les tortugues carei, web del CITES

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carei Modifica l'enllaç a Wikidata