Romanès
De Viquipèdia
|
'română' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | Moldau (nom oficial a la República de Moldàvia)) |
| Parlat a: | Romania, República de Moldàvia, Voivodina (Sèrbia), Hongria |
| Regió: | Europa de l'est |
| Parlants: | 26 milions |
| Rànquing: | 36 |
| Classificació genètica: | Indoeuropea |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Romania, República de Moldàvia, Voivodina |
| Regulat per: | Acadèmia Romanesa (Academia Română) |
|
|
|
| ISO 639-1 | ru |
| ISO 639-2 | rum (B), ron (T) |
| ISO 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | RUM |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El romanès o romanés[1] és una llengua romànica parlada per uns 26 milions de persones per tot el món. La majoria, uns 20 milions es concentren a Romania i més de dos milions i mig a Moldàvia, on s'anomena oficialment moldau. El romanès té un 73% de semblança amb el català i un 77% amb l'italià[cal citació]. Oficialment s'escriu amb l'alfabet llatí, tot i que a Moldàvia encara molta gent fa servir l'alfabet ciríl·lic.
Arran del seu aïllament respecte la resta de llengües romàniques (està envoltat per llengües eslaves, úgriques i turqueses), el romanès és una de les llengües romàniques més desconegudes i diferents respecte la resta de la família, mostrant influències eslaves, del turc i de l'hongarès. És una llengua molt estable i conservadora des del punt de vista evolutiu.
[edita] Algunes característiques lingüístiques
Els noms i adjectius romanesos tenen tres gèneres (masculí, femení i neutre) i flexió de cas. Els articles definits són enclítics respecte el nom (formen un sol bloc, com els pronoms àtons i el verb al castellà), característica única entre les llengües romàniques. La conjugació verbal és més complexa que la dels seus parents, contenint fins a 5 modes diferents i una àmplia varietat de formes impersonals.
És l'única llengua romànica que té el fonema /h/ (transcripció de l'AFI), amb l'occità gascó i algunes varietats de castellà. L'ortografia és bastant simple. Pel que fa al lèxic, un 75% és d'origen llatí, entre un 10% i un 20% eslau i la resta, manlleus d'altres llengües, entre les quals destaquen el turc, l'italià i els derivats del traci.
[edita] Remarques
- ↑ Romanés en pronúncia occidental i romanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
|
|||||
