Serbocroat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre llengua. Si cerqueu el gentilici del poble provinent de Sèrbia, vegeu serbis.
Serbocroat
српско-хрватски / srpsko-hrvatski
Altres denominacions: serbi, croat, bosnià, montenegrín, croatoserbi
Parlat a: Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro i Europa Central per part d'immigrants
Regió: Balcans
Parlants:
Rànquing: 38è o inferior
Classificació genètica: Indoeuropea

  Eslava
    Meridional
      Serbocroat

estatus oficial
Llengua oficial de: Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro.
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 sh (obsolet)
ISO 639-3 hbs
ISO 639-3 srp (serbi), hrv (croat), bos (bosnià), svm (croat molisià)
Distribució de les llengües serbocroates el 2006
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Àrea on es parla el serbocroat

El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Va nàixer com a tal en el segle XIX, a conseqüència de l'Acord de Viena entre filòlegs serbis i croats, pel qual s'adoptava el dialecte novo-štokavski de variant ijekavski, originari de l'Hercegovina oriental, com a base del llenguatge literari comú a ambdós pobles.

El 1960 es va publicar l'"Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croat-serbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia el 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadèmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma serbocroat com a tal, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques.

Actualment és normal la referència al serbocroat com a diasistema, i són molts (especialment entre els nacionalistes croats i bosnis-musulmans) els qui refusen de referir-se al serbocroat com un únic idioma.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Els principals dialectes del diasistema serbocroat són el štokavski, el čakavski i el kajkavski . Els noms d'aquests dialectes deriven de la forma del pronom relatiu "que" en cada dialecte (respectivament: što, ča i kaj). La llengua literària de tot el diasistema està basada en el dialecte štokavski.

Una altra classificació divideix el diasistema serbocroat en dues variants principals: l'ekavski, oriental o sèrbia, i la ijekavski, occidental o croat. No es tracta pròpiament de dialectes, sinó de variants en relació a l'evolució de la vocal protoeslava "jat".

Exemples:

Ekavski: devojka, zvezda, mesto, razumeti
Ijekavski: djevojka, zvijezda, mjesto, razumjeti

Sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

El serbocroat té dos sistemes d'escriptura l'alfabet llatí i l'alfabet ciríl·lic. L'estàndard croat utilitza només el llatí i l'estàndard serbi els utilitza tots dos.

L'escriptura en ambdós alfabets és totalment fonètica: a cada lletra li correspon un únic i invariable so. La correspondència entre l'alfabet llatí serbi (i croat) i el ciríl·lic serbi és total, i és com segueix:

Ciríl·lic  Llatí     
А а A a      Н н   N n
Б б B b      Њ њ   Nj nj
В в V v      О о   O o
Г г G g      П п   P p
Д д D d      Р р   R r
Ђ ђ Đ đ      С с   S s
Е е E e      Т т   T t
Ж ж Ž ž      Ћ ћ   Ć ć
З з Z z      У у   U u
И и I i      Ф ф   F f
Ј ј J j      Х х   H h
К к K k      Ц ц   C c
Л л L l      Ч ч   Č č
Л љ Lj lj      Џ џ   Dž dž
М м M m      Ш ш   Š š

Vocals[modifica | modifica el codi]

Les vocals del diasistema serbocroat són les mateixes que en català (a, e, i, o, u). Es pronuncien pràcticament igual, si bé la e és una mica més oberta. No obstant això, hi ha una diferenciació entre vocals curtes i llargues. També pot considerar-se l'existència d'una vocal neutra, ja que l'anomenada a "mòbil" o "flotant" se sol pronunciar de forma molt breu i quasi com a vocal neutra.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

En el diasistema serbocroat hi ha set casos gramaticals: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, vocatiu, instrumental i locatiu. Com en la resta d'idiomes eslaus amb sistema de casos, els adjectius es declinen de forma lleugerament diferent dels substantius.

S'hi distingeixen tres gèneres gramaticals: masculí, femení i neutre. Dins del gènere masculí, s'estableix una distinció entre animat i no animat.

Hi ha dos nombres gramaticals: singular i plural.

Història[modifica | modifica el codi]

Des que els idiomes eslaus van començar a separar-se i a divergir entre si, la llengua dels serbis va passar per diversos estats, que grosso modo poden representar-se com:

  • Període d'escriptura glagolítica
  • Introducció de l'escriptura ciríl·lica
  • Període palege-eslau de redacció sèrbia (final del segle XII)
  • Període d'influència russa (primera meitat del segle XVIII)

Es considera que el pare de la llengua serbocroata moderna va ser el lingüista autodidacta Vuk Stefanovic Karadžic (1787-1864). Impulsat per l'eslovè Jernej Kopitar, destacat eslavista, i amb la seua ajuda professional, Vuk Karadžic va començar a recopilar obres artístiques populars i a treballar en el primer manual de gramàtica sèrbia, que va publicar a Viena el 1814 amb el títol de "Gramàtica de l'idioma serbi", i posteriorment va escriure el primer diccionari serbi amb gramàtica, que va publicar el 1818.

Les reformes introduïdes per Vuk Karadžic van trobar una forta oposició en cercles conservadors, ja que elevava la llengua popular a la categoria de llengua literària, alhora que introduïa noves lletres en l'alfabet ciríl·lic i eliminava les que havien quedat obsoletes. Vuk Karadžic va introduir el famós principi: "escriu com parles, parla tal com s'escriu".

Aquestes reformes van tenir ressò a Croàcia amb reformes semblants introduïdes per lingüistes com Ljudevit Gaj, qui també va afavorir el mateix dialecte triat per Vuk Karadžic per a la seua reforma: el dialecte neo-štokavski, de variant ijekavski, originari d'Hercegovina oriental. Ljudevit Gaj, igual que Vuk Karadžic i Jernej Kopitar, va ser un dels impulsors de l'anomenat moviment il·liri, més tard iugoslau (sudeslau), amb el qual es pretenien defensar les identitats culturals i lingüístiques dels eslaus del sud en oposició als grans imperis, entre els quals es trobaven dividits els seus territoris: l'Imperi austrohongarès i l'Imperi Otomà.

L'Acord Literari de Viena de 1850 entre filòlegs i literats serbis i croats va consolidar aquestes idees sobre la incorporació de l'idioma popular al llenguatge literari, al mateix temps que va unificar criteris sobre el llenguatge literari d'ambdues nacions, que passava a tenir una forma comuna.

El 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia el 1991. Des de llavors no hi ha cap acadèmia de la llengua conjunta que regule l'idioma, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques.

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

Català Croat Bosnià Serbi
Com els gasos d'escapament i la contaminació atmosfèrica a Jerusalem, caldria prendre mesures per garantir la seguretat! Glede ispušnih plinova i zagađivanja zraka u Jeruzalemu, bilo bi potrebito poduzeti mjere sigurnosti! U pogledu izduvnih gasova i zagađivanja vazduha u Jerusalimu, bilo bi potrebno preduzeti mjere bezbjednosti! У погледу издувних гасова и загађивања ваздуха у Јерусалиму, било би потребно предузети мере безбедности!
Croat Bosnià Serbi Català
Bijela sol za kuhanje kemijski je spoj natrija i klora. Bijela so za kuhanje je hemijski spoj natrijuma i hlora. Bela so za kuvanje je hemijsko jedinjenje natrijuma i hlora. La sal blanca per cuinar és un compost químic de sodi i clor.
Vlak sa željezničkoga kolodvora krenut će točno u deset sati. Voz sa željezničke stanice krenut će tačno u deset sati. Voz sa železničke stanice krenuće tačno u deset sati/časova. El tren sortirà de l'estació exactament a les deu.

L'estàndard serbi (llengua sèrbia)[modifica | modifica el codi]

L'estàndard serbi forma part del diasistema, parlat per uns deu milions de persones. La forma estandarditzada sèrbia del serbocroat es parla en la República de Sèrbia (incloent les regions autònomes de Voivodina i Kosovo). Variants intermèdies entre ambdues formes es parlen en Bòsnia-Hercegovina i Montenegro (en els últims temps es treballa en l'elaboració d'una forma estandarditzada bosniana, i alguns també reclamen una forma estandarditzada montenegrina).

  • А Б В Г Д Ђ Е Ж З И Ј К Л Љ М Н Њ О П Р С Т Ћ У Ф Х Ц Ч Џ Ш

Aquesta estandardització està basada en el dialecte Štokavski igual que el croat.


L'estàndard croat (llengua croata)[modifica | modifica el codi]

L'estàndard croat (hrvatski), es diferencia del serbi en el sistema d'escriptura, ja que el croat només utilitza l'alfabet llatí en comptes d'ambdós alfabets, ciríl·lic i llatí, utilitzat en el serbi. Aquest estàndard està basat en el dialecte Štokavski amb algunes influències del Čakavski i el Kajkavski.

El sistema croat és l'idioma oficial de la República de Croàcia i, juntament amb el bosnià i el serbi, és una de les tres oficials de Bòsnia-Hercegovina.

No hi ha una definició oficial de l'idioma croat de per se, però hi ha l'Institut de la llengua i lingüística croata.

  • A B C Č Ć D Dž Đ E F G H I J K L Lj M N Nj O P R S Š T U V Z Ž

Vegeu també[modifica | modifica el codi]