Búlgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Búlgar
Български
Parlat a: Bulgària, i minoritàriament a països fronterers
Regió: Balcans
Parlants: 9 a 12 milions (incloent-hi parlants com a 2a llengua)
Rànquing: 88
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  Eslava
    Meridional
      Búlgar

estatus oficial
Llengua oficial de: Bulgària
Regulat per: Institut per la Llengua Búlgara
codis de la llengua
ISO 639-1 bg
ISO 639-2 bul
ISO 639-3 bul
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El búlgar és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar. També fou la primera llengua eslava en la qual es va produir literatura, i encara una forma del primer estadi d'aquest idioma és fet servir com a llengua eclesiàstica per l'Església Ortodoxa.

Des de l'etapa que s'estén des del búlgar antic (també anomenat antic eslau eclesiàstic fins al búlgar modern, aquest idioma va passar de ser una llengua altament sintètica a una llengua analítica.

Una de les peculiaritats d'aquesta llengua és la desaparició de la declinació present a les altres llengües eslaves modernes. Encara se'n poden trobar rastres en la formació alguns substantius i adjectius, però els casos gramaticals han desaparegut completament. Si més no, aquesta llengua va conservar tota la complexitat del sistema verbal que caracteritzava el búlgar antic. Una altra característica curiosa i bàsicament aliena a la resta d'esfera eslava, és la incorporació dels articles enclítics, que probablement provenen de la llengua original (de la branca turquesa) que es parlava en aquesta zona. Aquests articles se situen al final de la paraula: com passa en romanès o les llengües escandinaves de la branca germànica. Per exemple мъж és "home", i мъжът és "l'home"

L'alfabet[modifica | modifica el codi]

L'any 886 de l'era cristiana els búlgars varen adoptar l'alfabet glagolític, emprat pels missioners bizantins Ciril i Metodi. Els segles posteriors va ser gradualment substituït per l'alfabet ciríl·lic, que va ser desenvolupat per l'Escola Literària de Preslav, establerta per Boris I de Bulgària a la capital de l'època, Pliska i després traslladada a la nova capital, Preslav. La majoria de lletres d'aquest nou alfabet s'havien extret de l'alfabet grec i per aquelles que representaven sons desconeguts per a la llengua grega senzillament es van adaptar lletres simplificades de l'alfabet glagolític.

Sota la influència de la literatura impresa de Rússia, l'"escriptura" civil de Pere I de Rússia es va aplicar també a la llengua dels búlgars, substituint l'anterior versió pertanyent a l'eslau eclesiàstic a finals del segle XVIII. Existien diferents tipus d'alfabets ciríl·lics al començament del segle XIX: alguns tenien 28 lletres i d'altres arribaven a les 44. Finalment, el búlgar es va codificar per inspiració de Marin Drinov en 32 caràcters. Aquesta escriptura es va fer servir fins al 1945, any en el qual dues de les lletres (Ѣ yat o doble e [æː], i Ѫ yus golyam [ɔ̃]) varen ser eliminades de l'alfabet. La versió actual de l'alfabet consta de 30 lletres per al búlgar.

А а
/a/
Б б
/b/
В в
/v/
Г г
/g/
Д д
/d/
Е е
/ɛ/
Ж ж
/ʒ/
З з
/z/
И и
/i/
Й й
/j/
К к
/k/
Л л
/l/
М м
/m/
Н н
/n/
О о
/ɔ/
П п
/p/
Р р
/r/
С с
/s/
Т т
/t/
У у
/u/
Ф ф
/f/
Х х
/x/
Ц ц
/ʦ/
Ч ч
/tʃ/
Ш ш
/ʃ/
Щ щ
/ʃt/
Ъ ъ
/ɤ̞/, /ə/
Ь ь1
/ʲ/
Ю ю
/ju/
Я я
/ja/

1 suavitza les consonants abans de la lletra 'o'

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

El sistema vocàlic búlgar té sis vocals, detallades a la següent taula:

Alfabet IPA X-SAMPA Descripció es pronuncia com
и [i] [i] frontal tancada sí
е [ɛ] [E] frontal mig oberta èxit
а [a] [a] central oberta fa
ъ [ə] [@] central mig oberta Barcelona
у [u] [u] posterior tancada tu
о [ɔ] [o] posterior mig oberta òpera

Les vocals en búlgar s'agrupen per llur articulació en: frontal, central i posterior. Són relativament fluixes, com en la majoria de llengües eslaves, i al contrari de les vocals típiques i accentudees de les llengües germanes. Les vocals no accentuades [a], [ə], [ɔ], [u] tendeixen a ser més breus i febles que les seves equivalents accentuades, igualant gairebé llurs sons. No obstant això, no és possible fer una reducció similar de [ɛ] a [i].

Semivocals[modifica | modifica el codi]

El búlgar té una semivocal: /j/, equivalent a la i en "rei". La /j/ sempre precedeix o segueix immediatament una vocal. Aquesta semivocal s'expressa gràficament gairebé sempre mitjançant la lletra й, com, per exemple: най /naj/ (majoria) i тролей /trolej/ (trolebús). Però, a més, també s'empren les lletres ю i я quan la semivocal precedeix a /u/ i /a/, per exemple: ютия /jutija/ (ferro, planxa). Després d'una consonant, ю i я signifiquen una consonant palatalitzada més que una semivocal: бял /bʲal/ (blanc).

  • й també significa "a ella" o el possessiu d'ella (seu).
    • Per exemple: Porta-li (a ella) un got d'aigua, si us plau = Дай й еднa чaшa вoдa, мoля.
    • Per exemple: La seva bossa de mà és allà = Чaнтaтa й е тaм.

Lèxic[modifica | modifica el codi]

Al voltant de 2000 mots del lèxic actual amb un origen eslau han sobreviscut en la parla actual, a través de la mediació del búlgar antic i mitjà fins a arribar a la llengua búlgara actual. La quantitat de lèxic purament búlgar, preeslau és insignificant (prop de 20 paraules), mentre que la quantitat d'importacions del llatí, del grec i en menor mesura del rus i el francès definitivament es pot notar. Les nombroses paraules d'origen turc, que varen arribar al búlgar durant la dominació otomana han anat tendint a desaparèixer durant aquest període, essent substituïdes per paraules pròpiament eslaves, i avui en dia la seva quantitat segueix sent significativa, però menor que la de les altres llengües esmentades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Búlgar Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en búlgar de la Viquipèdia