Ф

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus. Representa la consonant /f/, tret de davant de vocal palatalitzant, on representa /fʲ/. Deriva directament de la lletra grega fi (Φ). A més, aquesta lletra reemplaça la lletra fita (Ѳ) en l'alfabet rus des del 1918. Els idiomes eslaus pràcticament no tenen paraules natives que continguin el so /f/. Aquest so, que no existia en el protoindoeuropeu, sorgeix en grec i llatí del PIE /bʰ/, el qual produí la /b/ eslava, mentre que en les llengües germàniques sorgeix del PIE /p/, que en eslau es mantingué sense canvis. La lletra ф és, per tant, gairebé exclusivament trobada en estrangerismes (tant occidentals, especialment del grec, llatí, francès, alemany o anglès; com orientals, principalment llengües turqueses). Les poques paraules originalment eslaves amb aquesta lletra (en diferents idiomes) són exemples d'onomatopeies (com els verbs russos: фукать, фыркать etc.) o reflecteixen canvis esporàdics de pronunciació: de пв /pv/, en serbi уфати de l'eslau eclesiàstic уповати, de хв /xv/, en búlgar фаля de l'eslau eclesiàstic хвалю, o simplement des de x /x/, en el topònim rus Фили de l'antic nom хилый.

Taula de codis[modifica | modifica el codi]

Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari
Unicode majúscula 1060 0424 002044 0000 0100 0010 0100
minúscula 1092 0444 002104 000 00100 0100 0100
ISO 8859-5 majúscula 196 C4 304 11000100
minúscula 228 E4 344 1110 0100
KOI 8 majúscula 230 E6 346 1110 0110
minúscula 198 C6 306 1100 0110
Windows 1251 majúscula 212 D4 324 1101 0100
minúscula 244 F4 364 1111 0100

Vegeu també[modifica | modifica el codi]