Alfabet rus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic. S'introdueix en l'época del domini del Rus de Kíev (un estat medieval dels eslaus de l'est) simultàniament a la seva conversió al cristianisme ( 988, si certes restes arqueològiques estan correctament datades. L'idioma rus s'escriu usant una versió moderna de l'alfabet ciríl·lic que utilitza 33 caràcters. La següent taula presenta les majúscules, acompanyades amb valors AFI pels sons de cada lletra:

А
/a/
Б
/b/
В
/v/
Г
/g/
Д
/d/
Е
/jɛ/
Ё
/jo/
Ж
/ʐ/
З
/z/
И
/i/
Й
/j/
К
/k/
Л
/l/
М
/m/
Н
/n/
О
/o/
П
/p/
Р
/r/
С
/s/
Т
/t/
У
/u/
Ф
/f/
Х
/x/
Ц
/ʦ/
Ч
/ʨ/
Ш
/ʂ/
Щ
/ɕː/
Ъ
/-/
Ы
[ɨ]
Ь
/◌ʲ/
Э
/e/
Ю
/iu/
Я
/ia/
Majúscula Minúscula Nom Nom antic1 AFI Exemple Valor numèric 19 Mètode abreujat
А а а
[a]
азъ
[as]
/a/ a de cap 1 U+0410 / U+0430
Б б бэ
[bɛ]
буки
['bu.kʲɪ]
/b/ o /bʲ/ b de Barcelona - U+0411 / U+0431
В в вэ
[vɛ]
вѣди
['vʲe.dʲɪ]
/v/ o /vʲ/ v com en francès voiture o en zones de Tarragona i el País Valencià el so de la ve 2 U+0412 / U+0432
Г г гэ
[gɛ]
глаголь
[glʌ'golʲ]
/g/ g de gat o guerra 3 U+0413 / U+0433
Д д дэ
[dɛ]
добро
[də'bro]
/d/ o /dʲ/ d de dit 4 U+0414 / U+0434
Е е4 е
[jɛ]
есть
[jɛstʲ]
/jɛ/ o / ʲɛ/ ie [je] com hiena en català 5 U+0415 / U+0435
Ё ё4,7 ё
[jo]
- /jo/ o / ʲo/ io [jo] com en iode - U+0401 / U+0451
Ж ж жэ
[ʐɛ]
живѣте
[ʐɨ'vʲɵ.tʲə]
/ʐ/ com la j del català oriental - U+0416 / U+0436
З з зэ
[zɛ]
земля
[zʲɪ'mlʲa]
/z/ o /zʲ/ z com en zoo 7 U+0417 / U+0437
И и4 и
[i]
иже
['i.ʐɨ]
/i/ o / ʲi/ i de vida 8 U+0418 / U+0438
Й й и краткое
[i 'kra.tkəjɪ]
и съ краткой
[i s 'kra.tkəj]
/j/ y com en anglès yes - U+0419 / U+0439
К к ка
[ka]
како
['ka.kə]
/k/ o /kʲ/ k de ka, casa, que 20 U+041A / U+043A
Л л эль
[ɛlʲ]
люди
['lʲu.dʲɪ]
/l/ o /lʲ/ l de lògic 30 U+041B / U+043B
М м эм
[ɛm]
мыслѣте
['mɨ.slʲɪ.tʲɪ]
/m/ o /mʲ/ m de mapa 40 U+041C / U+043C
Н н эн
[ɛn]
нашъ
[naʂ]
/n/ o /nʲ/ n de ningú 50 U+041D / U+043D
О о o
[o]
онъ
[on]
/o/ o de ogre 70 U+041E / U+043E
П п пэ
[pɛ]
покой
[pʌ'koj]
/p/ o /pʲ/ p de pit 80 U+041F / U+043F
Р р эр
[ɛr]
рцы
[rʦɨ]
/r/ o /rʲ/ r vibrant com en rotllo 100 U+0420 / U+0440
С с эс
[ɛs]
слово
['slo.və]
/s/ o /sʲ/ s com en sabó, és una S silvant 200 U+0421 / U+0441
Т т тэ
[tɛ]
твердо
[tvʲɛ.rdə]
/t/ o /tʲ/ t de tapó 300 U+0422 / U+0442
У у у
[u]
укъ
[uk]
/u/ u com muntanya 400 U+0423 / U+0443
Ф ф фэ
[fɛ]
фертъ
[fʲɛrt]
/f/ o /fʲ/ f de foc 500 U+0424 / U+0444
Х х ха
[xa]
хѣръ
[xʲɛr]
/x/ h aspirada com en anglès house 600 U+0425 / U+0445
Ц ц це
[ʦɛ]
цы
[ʦɨ]
/ʦ/ ts com en potser 900 U+0426 / U+0446
Ч ч че
[ʨɛ]
червь
[ʨervʲ]
/ʨ/ com tx en txec, cotxe 90 U+0427 / U+0447
Ш ш ша
[ʂa]
ша
[ʂa]
/ʂ/ x de xilòfon - U+0428 / U+0448
Щ щ ща
[ɕːa]
ща
[ɕtɕa]
/ɕː/ x com en gallec xosé - U+0429 / U+0449
Ъ ъ твёрдый знак
['tvʲо.rdəj 'znak]
еръ
[jer]; Yer
Note2 - - U+042A / U+044A
Ы ы ы
[ɨ]
еры
['jɛ.rɨ]
/ɨ/5 i d'illa - U+042B / U+044B
Ь ь мягкий знак
['mʲækʲɪj 'znak]
ерь
[jerʲ]
/ ʲ/3 - - U+042C / U+044C
Э э6 э оборотное
['ɛ ə.bʌ'ro.tnəjɪ]
- /ɛ/ e d'època - U+042D / U+044D
Ю ю ю4
[ju]
ю
[ju]
/ju/ o / ʲu/ iu com en anglès use - U+042E / U+044E
Я я4,16,17 я
[ja]
я
[ja]
/ja/ o / ʲa/ ia [ja] com en iaia - U+042F / U+044F
Lletres eliminades en 1918:
І і8 - і десятеричное
[i]
/i/ o / ʲi/ com и 10
Ѳ ѳ9 - ѳита
[fʲɪ'ta]
/f/ o /fʲ/ com ф 9
Ѣ ѣ10 - ять
[jætʲ]; Yat
/jɛ/ o / ʲɛ/ com е -
Ѵ ѵ11 - ижица
['i.ʐɨ.tsə]
/i/ o / ʲi/ com и -
Lletres en desús abans del segle XVIII18
Ѕ ѕ14 - зѣло
['zʲɛ.lə]
/dz/, /z/ o /zʲ/ com з 6
Ѯ ѯ12 - кси
[ksʲi]
/ks/ o /ksʲ/ com кс 60
Ѱ ѱ12 - пси
[psʲi]
/ps/ o /psʲ/ com пс 700
Ѡ ѡ13 - омега
[ʌ'mʲɛ.gə]
/o/ com о 800
Ѫ ѫ - юсъ большой
['jus bʌlʲ'ʂoj], Yus
/u/,/ju/ o / ʲu/15 com у o ю -
Ѧ15 ѧ15 - юсъ малый
['jus 'mɑ.lɨj]
/ja/ o / ʲa/16 com я -
Ѭ ѭ - юсъ большой іотированный
['jus bʌlʲ'ʂoj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj]
/ju/ o / ʲu/15 com ю -
Ѩ ѩ - юсъ малый іотированный
['jus 'mɑ.lɨj jʌ'tʲi.rə.vən.nɨj]
/ja/ o / ʲa/15 com я -

Les lletres no vocalitzades[modifica | modifica el codi]

2. El signe dur ъ indica que la consonant precedent no es palatalitza. La seva pronúncia original, perduda sobre el 1400 o abans, era de un molt curt so semblant a schwa, usualment latinitzat ŭ.

3. El signe bla ь indica que la consonant precedent es palatalitza. La seva pronúncia original, perduda al voltant del 1400 o abans, era a d'un breu so semblant a l'schwa amb iotització, usualment latinitzat ĭ.

Les vocals[modifica | modifica el codi]

4. Les vocals е, ё, и, ю, я palatalitzen la consonant precedent.

5. La ы és una antiga vocal intermèdia tensa de l'eslavònic comú, millor mantesa en el rus modern que en altres llengües eslaves. Originalment es nasalitzava en certes posicions: rus antic камы /ˈka.mɨ̃/, rus contemporani камень /ˈka.mʲɪnʲ/ "pedra". La seva forma escrita se va desenvolupar de la següent manera: ъ + і > ъı > ы.

6. La э fou introduïda el 1708 per a distingir la /e/ no-iotitzada/no-palatalitzada de la que és iotitzada/palatalitzada е. L'ús original fou е per a la no-iotitzada /e/, ıє o ѣ per a la iotitzada, però ıє va caure en desús al segle XVI.

7. La ё, introduïda per Lomonosov en el segle XVIII, denota el so /jo/ que històricament evolucionà des de /je/ accentuat, un procés que segueix a producir-se en l'actualitat. La lletra ё és opcional: és correcte formalment escriure e per a /je/ i també per a /jo/. Cap dels diversos intents en el segle XX d'obligar l'ús de la ё ha tingut èxit.

Lletres eliminades el 1918[modifica | modifica el codi]

8. La і (i decimal), pronunciada igual que la и, s'emprava exclusivament davant una vocal i davant de la й (i curta) (per exemple патріархъ [pətrʲɪˈarx], "patriarca") i en la paraula міръ /mʲir/ "món", i els seus derivats, per distingir-la de миръ /mʲir/ "pau".

9. La ѳ (fita), del grec theta, com en el grec bizantí, es pronunciava com la ф, pero s'emprava amb valor etimològic, per exemple Ѳёдор "Teodor".

10. La ѣ (iat) tenia originàriament un so distint, però en la meitat del segle XVIII es va pronunciar igual que е de la llengua estàndard. Des de la reforma de l'ortografia russa amb la seua eliminació el 1918, esdevingué el símbol de l'ortografia antiga.

11. ѵ (ijitsa) (en grec ípsilon) es pronunciava com la и, com en el grec bizantí per raons etimològiques.

Lletres en desús abans de 1750[modifica | modifica el codi]

12. ⟨ѯ⟩ and ⟨ѱ⟩ són les lletres gregues xi i psi, usades etimològicament però des del segle XVIII només s'usen sempre a l'Església Eslavònica.

13. ⟨ѡ⟩ és la lletra grega omega, idèntica en la pronúncia a о, usada a l'escriptura secular només fins al segle XVIII, però es conserva a l'Església Eslavònica, principalment per distingir la forma inflexional.

14. S corresponia a la primitiva pronúncia /dz/, ja absent a l'Eslau Oriental a inicis del període històric, però mantingut per la tradició en certes paraules fins al segle XVIII i per l'Església Eslavònica fins a l'actualitat.

15. Fins al 1708, /ja/ iotitzat s'escrivia ıa a començament de mot. Aquesta diferenciació entre ⟨ѧ⟩ i ıa perviu a l'Església Eslavònica.

16. Encara que normalment s'afirma que les lletres etiquetades com "en desús al segle XVIII", realment va ser un procés més complex: van ser per descomptat omitides de l'alfabet de mostra, imprès en un estil occidental, presentat a l'edicte de Pere el Gran, conjuntament amb la lletra moderna и, però va ser restaurat per la pressió de l'Església Ortodoxa. Tanmateix, va caure completament en desús a l'escriptura secular sobre el 1750.

Valors numèrics[modifica | modifica el codi]

17. Els valors numèrics corresponen als números grecs, amb S que s'usa per al digamma, Ч per a koppa, i Ц per al sampi. El sistema es va abandonar per a propòsits seculars en 1708, després d'un període transitori d'un segle aproximadament; continua usant-se per l'Església Eslavònica.

Configuració del teclat[modifica | modifica el codi]

En un teclat rus, les lletres es troben organitzades de la següent manera: teclat rus

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet rus