Eslovè
|
slovenščina |
|
|---|---|
| Parlat a: | Eslovènia, Itàlia, Àustria i Hongria |
| Regió: | Europa Central |
| Parlants: | 2,2 milions |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Eslovènia, parts de Caríntia i la Unió Europea. |
| Regulat per: | Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts |
|
|
|
| ISO 639-1 | sl |
| ISO 639-2 | slv |
| ISO 639-3 | SLV |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
L'eslovè (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Es conserva documentació en eslovè des del segle X, tot i que l'auge de la llengua és del segle XVI, amb l'esplendor literària dels escriptors d'Eslovènia. Mentre el país va formar part de l'Imperi Austrohongarès, es va produir un fenomen de diglòssia: les elits parlaven alemany i l'eslovè era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integració a Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslovè, en aquesta ocasió en favor del serbocroat. La independència del país en 1991 i la seva declaració com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperació i estandardització.
La gramàtica de l'eslovè és força complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. Les paraules poden presentar tres gèneres: masculí, femení i neutre i algunes d'elles tenen declinació. Per a l'escriptura usa l'alfabet llatí amb algunes lletres modificades amb el hàtxec. En alguns textos especials l'eslovè empra accents gràfics, que poden ser agut, circumflex, greu i accent greu doble, els quals marquen alhora la síl·laba tònica i la duració de la vocal. Hi ha vuit sons vocàlics, com en català central.
L'eslovè té nombrosos dialectes (més de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonològic.
Sistema d'escriptura [modifica]
.jpg)
L'eslovè usa l'alfabet llatí, però tot i que les lletres son les mateixes que en català, si fa no fa, algunes amb l'addició de signes diacrítics, algunes de les lletres no se pronuncien igual. És el cas de la "c", per exemple, que es pronuncia com el dígraf català de "ts"; la "č", que es pronuncia com a "tx"; la "j", que es pronuncia com la "i" catalana, la "y" anglesa i la "j" alemanya; la "š", que es pronuncia com l'"x" catalana; i la "ž", que es pronuncia com la "j" catalana, però més suau.
Escriptors en eslovè [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslovè  |
 |
Açò és un esborrany sobre llengües indoeuropees. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
