Vuk Stefanović Karadžić

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vuk Stefanović Karadžić.

Vuk Stefanović Karadžić (ʋûːk stefǎːnoʋitɕ kâradʒitɕ, en ciríl·lic Вук Стефановић Караџић -Tršić, prop de Loznica, llavors Imperi Otomà (actual Sèrbia), 7 de novembre de 1787 - 7 de febrer de 1864 a Viena, llavors Imperi austrohongarès) fou un filòleg i lingüista serbi, reformador de la llengua sèrbia. El seu nom en serbi significa llop. La seva mare va escollir el nom perquè el seu germans i germanes van morir de tuberculosi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer al poble de Tršić. Va prendre part en els aixecaments serbis contra el domini otomà. A conseqüència d'això va haver de fugir a Viena, on va conèixer al també filòleg eslovè Jernej Kopitar. Impulsat per ell, i amb la seva ajuda professional, va emprendre la tasca d'introduir la llengua popular al llenguatge literari serbi i reformar l'ortografia d'aquest. Una de les seves majors aportacions va ser la reforma de l'alfabet ciríl·lic serbi, amb l'eliminació de lletres que havien quedat obsoletes en representar sons que ja no es feien servir en l'idioma, i amb la introducció d'altres noves. Després de la seva reforma de la llengua, el serbi és un llenguatge molt més simplificat.

Una cita que se li sol atribuir, i que introdueix l'essència del serbi modern, és:

« Escriu com parles, llegeix com escrius.[1] »

No obstant això, l'autoria d'aquest principi ortogràfic és del filòleg alemany Johann Christoph Adelung, tot i que Karadžić es va valdre d'aquest per impulsar la seva reforma.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

  • Tractat sobre l'idioma serbi (1814).
  • Diccionari de l'idioma serbi (1a edició en 1818, 2a edició en 1852).
  • Nou Testament (traducció al serbi) (1a part en 1824, 1a edició completa en 1847, 2a edició en 1857).
  • Contes populars serbis (1821, 1853, 1870 i més).
  • Poemes folklòrics serbis vol. 1 (1841).
  • Poesia èpica sèrbia (1845 i més).
  • Deutsch-Serbisches Wörterbuch (diccionari alemany-serbi) 1872.
  • Biografia de hajduk Veljko Petrović (Житије Хајдук-Вељка Петровића).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En serbi: Пиши као што говориш и читај како је написано. (Piši kao što govoriš i čitaj kako je napisano.)