Nou Testament
De Viquipèdia
| De la sèrie d'articles sobre Cristianisme |
|
 |
|
|
Història del cristianisme |
|
|
Teologia Cristiana |
|
|
Les Escriptures |
|
|
Esglésies Cristianes |
|
El Nou Testament, també anomenat, Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist. El terme català prové de la traducció del llatí Novum Testamentum, i aquesta del grec Η Καινη Διαθηκη, I Keni Diathiki, que significa "El Nou Pacte" o Testament. Aquest terme va ser utilitzat pels primers cristians per descriure la seva relació amb Déu (d'acord a 2 Corintis 3:6-15 i Hebreus 19:15-20), i que, d'acord a la religió cristiana, fan referència al nou pacte entre Déu i la humanitat per mitjà del sacrifici expiatori de Jesucrist a la creu. Més tard es va referir al recull de 27 llibres judeocristians que van ser acceptats per les autoritats de l'Església el segle IV. Són la part diferenciada d'aquesta religió amb llibres no compartits amb el judaisme.
Taula de continguts |
[edita] Llengües
Les còpies més antigues que ens han arribat del Nou Testament foren escrites en grec sirià i copte. Alguns crítics creuen que l'Evangeli segons Mateu va ser originalment escrit en hebreu o arameu (les llengües que parlaven els apòstols), i que l'epístola als Hebreus va ser escrita en Hebreu, però aquesta teoria no és acceptada per la majoria dels teòlegs i filòlegs.
Una característica notable de la majoria dels llibres del Nou Testament, especialment dels evangelis segons Marc i segons Joan, és la baixa qualitat del grec que utilitzen, en comparació del grec refinat àtic o clàssic de les classes altes i els filòsofs de l'època. Les excepcions són els escrits de Lluc i l'epístola als Hebreus.
[edita] Autoria
El Nou Testament va ser escrit per diverses persones de les quals en sabem ben poc. Segons la tradició, els llibres van ser escrits pels apòstols o llurs seguidors (Marc i Lluc). Abans del segle XVIII tret de l'epístola als Hebreus, el cristianisme no va dubtar de l'autoria dels llibres.
Avui dia, els filòlegs accepten l'autenticitat de l'autoria de només 7 epístoles de sant Pau: Romans, 1 i 2 Corintis, Gàlates, Filipencs, 1 Tessalonisencs i Filemó; i hi ha divisió en l'acceptació de 2 Tessalonisencs, Colossencs, i Efesis (llistats en ordre descendent del suport a la tesis de l'autoria de sant Pau). Els teòlegs evangèlics accepten l'autoria de les cartes pastorals (1 i 2 Timoteu, i Titus). Pel que fa a la carta als cristians Hebreus, és unànime la postura dels exegetes, tant catòlics com protestants, de que Pau no la va escriure sinó que va ser un autor que seguia la teologia de l'últim dels apòstols.
No s'ha arribat a cap consens sobre l'autoria de la resta dels llibres. Dels evangelis, la situació és molt més controvertible, ja que no hi ha cap referència dintre del text a l'autor (és a dir, son anònims); l'autoria dels evangelis és una qüestió de tradició. Un altre problema sobre l'autoria dels evangelis està relacionada amb el "Problema Sinòptic", que pot suggerir que els evangelis van ser escrits per un sol autor, o que es van basar exclusivament en un altre escrit que s'ha perdut. Per llegir més sobre aquesta teoria, vegeu l'article Evangelis.
No hi ha cap consens sobre l'autoria dels llibres apòcrifs del Nou Testament, ni dels llibres coptes. Com la majoria dels escrits antics, només n'hi ha còpies, però no ha sobreviscut cap original.
[edita] Llibres del Nou Testament
Els 27 llibres del Nou Testament van ser escrits per diferents autors al llarg d'un període menor a 100 anys.
[edita] Evangelis
Els Evangelis s'enfoquen en la vida, mort i resurrecció de Jesucrist:
- Evangeli segons Mateu- escrit per Mateu, apòstol de Jesucrist i ex-cobrador d'impostos.
- Evangeli segons Marc- escrit per Marc, apòstol de Pere i de Pau.
- Evangeli segons Lluc- escrit per Lluc, doctor, apòstol de Pau a qui va acompanyar en alguns viatges.
- Evangeli segons Joan- escrit per l'apòstol de Jesucrist, Joan.
[edita] Històric
A més de les històries de la vida de Jesucrist, el llibre dels Fets dels Apòstols, descriu la història de allò que s'ha anomenat "Església Primitiva", és a dir, del començament de l'església cristiana i la seva extensió a Europa i Àsia Menor. Va ser escrit per Lluc com a segona part del seu tractat sobre la història del cristianisme, la primera part del qual és l'evangeli que porta el seu nom.
[edita] Epístoles
Les epístoles són cartes o lletres escrites a persones i/o congregacions cristianes. Les epístoles contenen temes teològics importants, i són una font teològica per l'estudi del desenvolupament de l'església cristiana.
[edita] Epístoles Paulines
Les Epístoles Paulines (o Corpus Paulinum) són les cartes que van ser escrites per l'apòstol sant Pau. Els noms de les epístoles són les congregacions/nacionalitats o les persones a qui van ser dirigides:
- Epístola als Romans
- Primera Epístola als Corintis
- Segona Epístola als Corintis
- Epístola als Gàlates
- Epístola als Efesis
- Epístola als Filipencs
- Epístola als Colossens
- Primera Epístola als Tessalonicencs
- Segona Epístola als Tessalonicencs
- Primera Epístola a Timoteu
- Segona Epístola a Timoteu
- Epístola a Titus
- Epístola a Filemó
L'única epístola que no conté cap referència al seu autor és l'Epístola als Hebreus tradicionalment atribuïda a l'apòstol Pau. Alguns teòlegs creuen que va ser escrita per un seguidor de Pau, potser Apol·lo.
[edita] Epístoles Generals o Catòliques
Les Epístoles Generals o Catòliques tradicionalment identifiquen a les cartes que no van dirigides a persones específiques sinó als cristians en general. Però, dues epístoles de Joan, semblen estar dirigides a Gaio, i per això, una altra definició de les epístoles generals inclou a totes aquelles que no van escrites per sant Pau. Aquestes epístoles s'identifiquen amb el nom de l'autor.
- Epístola de Jaume
- Primera Epístola de Pere
- Segona Epístola de Pere
- Primera Epístola de Joan
- Segona Epístola de Joan
- Tercera Epístola de Joan
- Epístola de Judes
[edita] Profètic
El llibre d'Apocalipsi o Revelació de sant Joan, és l'últim llibre del Nou Testament, i és prou diferent de la resta ja que el seu contingut és profètic i/o simbòlic sobre la fi del món.
[edita] Història
Contràriament a la creença general, el cànon del Nou Testament no es va decidir de manera unànime i s'optada en les reunions del consell burocràtic Eclesiàstic, sinó més aviat fou un desenvolupament al llarg de molts segles. No serà fins l'any 1563 amb el Concili de Trento que quedà definitivament tancat el cànon del Nou Testament.
El Fragment Muratorià, que data per alguns de l'any 170 (sobre la base d'una referència interna al Papa Pius I i arguments esgrimits per Bruce Metzger), i segons altres del segle IV (segons el Anchor Bible Dictionary), fou el primer intent d'establir un cànon del Nou Testament en el cristianisme oficial. És similar, però no idèntic, al cànon modern del Nou Testament.
A l'any 397 dC. el papa Sirici I convocà el tercer concili de Cartago amb la finalitat de formar el cànon del nou testament i tenint de triar entre més d'un centenar d'evangelis, epístoles i casi mil cartes.
Finalment al segle XVI s'imposà la versió de la Vulgata, traducció de la Bíblia al llatí feta per Sant Jeroni i oficialitzada pel Concili de Trento.
[edita] Còdex
Els còdex més antics que recullen els evangelis són:
- Còdex Vaticanus, data de mitjans del segle IV.
- Còdex Sinaiticus, de mitjans del segle IV.
- Còdex d'Efrén, del segle V.
- Còdex Bezae, del segle V. Només recull els Evangelis i els Fets dels Apòstols. El text dels Fets difereix un poc d'altres versions.
- Còdex Freer, del segle V. Només recull els Evangelis.
[edita] Importància relativa dels diversos llibres
Els diversos llibres del Nou Testament s'han valorat de forma diferent al llarg de la Història, segons el criteri utilitzat per jutjar-los.
Luter, per exemple, tenint en compte si els llibres es corresponien més o menys amb la doctrina de la justificació per la fe, va destacar els llibres següents per sobre de la resta:
- dels 4 Evangelis, l'Evangeli segons Joan.
- de les cartes, les de Pau (sobretot Romans, però també Gàlates i Efesis) i la primera de Pere. La primera de Joan també, però per sota.
[edita] Enllaços externs
