Sant Joan Evangelista

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan Evangelista o
Sant Joan l'Apòstol o
Sant Joan de Patmos
St. Joan, escultura de Camillo Rusconi a Sant Giovanni in Laterano (Roma)
apòstol i evangelista
Nom secular יוחנן (Yoḥanan o Yôḥānān), Ιωάννης
Naixement ca. 6, Galilea (Palestina)
Mort ca. 101, Efes (actual Turquia)
Enterrament Basílica de Sant Joan d'Efes
Venerat en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Santuaris principals Efes, S. Giovanni a Porta Latina (Roma), S. Giovanni in Oleo (Roma)
Festivitat 27 de desembre (a Occident; 26 de setembre (calendari julià) o 9 d'octubre (gregorià) a l'Església Ortodoxa i les esglésies orientals)
6 de maig (Sant Joan ante Portam Latinam, commemoració del martiri)
Fets destacables Apòstol, la tradició el fa autor del quart evangeli, l'Apocalipsi i les epístoles, tot i que probablement van ser autors diferents i, fins i tot, diferents de l'apòstol
Iconografia Habitualment sense barba; acompanyat d'un àguila; sostenint un calze amb una serp o un drac a dins; dintre d'una caldera al foc; llibre; acompanyant la Mare de Déu als peus de la creu, al Calvari
Patronatge Autors, teòlegs; contra les cremades i l'enverinament; a Catalunya, com a Sant Joan ante Portam Latinam, patró dels impressors i les arts gràfiques

Segons el Nou Testament, Joan (en arameu Yohanan bar Zibhdi i en grec Ιωάννης Iohannes) conegut com l'Apòstol Sant Joan (Galilea, v6/9 dC - Efes, Capadòcia, 101/103 dC) fou el més jove dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Sovint se l'ha identificat amb Sant Joan Evangelista, tot i que la coincidència en la mateixa persona entre l'apòstol i l'evangelista no és del tot provada.

Era fill de Zebedeu i Salomé i fou l'apòstol més jove de Jesús de Natzaret, així com el germà petit del també apòstol Jaume. Jesús els anomenava boanergués (que significa fills del tro).

Segons el Nou Testament, Joan era el deixeble més estimat per Jesús i va seure a la seva dreta durant el Sant Sopar. També va acompanyar la Verge Maria durant la crucifixió del seu fill i fou, juntament amb Pere el primer deixeble a anar al sepulcre de Crist, després de l'anunci de la resurrecció.

Va predicar per Samaria amb Sant Pere, i després anà fins a l'Àsia menor. Sant Pau el menciona com «un dels pilars de l'Església».

Segons Sant Ireneu de Lió (deixeble de Sant Policarp), després del martiri de Pere i Pau, es va establir a Efes. A partir d'aquí hi haurien dues versions de la seva vida, tot i que l'Església Catòlica n'accepta la segona: [cal citació]

  1. Màrtir. Fou empresonat i traslladat a Roma, on l'emperador romà Domicià el va fer cremar viu en oli bullent. La tradició diu que no hi va morir, marxant a Efes, on morirà anys més tard.
  2. Escriptor. Després d'estar pres a Roma, fou portat a l'exili arran de la mort de Domicià (96 dC) a l'illa de Patmos (Mar Egea). Allí, segons la tradició, escrigué l'Apocalipsi i fou mestre de Sant Policarp. Uns anys més tard, se li permeté retornar a Efes, on va escriure algunes cartes i on, finalment, va morir.

La seva festa se celebra el 27 de desembre.

La tradició cristiana sosté que és l'autor de l'Apocalipsi i del quart evangeli i les epístoles de Joan, identificant en una sola persona les més que probables identitats separades de Joan de Patmos, Joan l'Evangelista, Joan el Presbíter i Joan l'Apòstol.