Sant Joan de les Abadesses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan de les Abadesses
Localització

Sant Joan de les Abadesses situat respecte Catalunya
Sant Joan de les Abadesses situat respecte Catalunya

Localització de Sant Joan de les Abadesses respecte del Ripollès


Municipi del Ripollès
Sant joan de les abadesses (ripollès).jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Ripollès
Gentilici Santjoaní, santjoanina
Superfície 53,7 km²
Altitud 773 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.434 hab.
63,95 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 441150 4676250Coord.: 42° 14′ 10″ N, 2° 17′ 12″ E / 42.23611°N,2.28667°E / 42.23611; 2.28667
Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde:

9
7 PSC, 2 CiU i 2 ERC
Ramon Roqué Riu (PSC)
Codi postal 17860
Codi territorial 171674
Agermanament La vila està agermanada amb:
Web

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi català situat al sud-est de la comarca del Ripollès a les Comarques Gironines. Té una extensió de 53,7 km2 i se situa en un entorn de vall prepirinenca a la llera del riu Ter. Compta amb un important patrimoni medieval vinculat al Monestir de Sant Joan de les Abadesses, a partir del qual s'originà la població que en prengué el nom.

Entorn geogràfic i clima[modifica | modifica el codi]

Està situat al curs alt del riu Ter, a la vall del mateix nom, dominada al nord per la Serra Cavallera i el cim de Sant Antoni al sud. Té un clima Mediterrani d'influència continental, de tipus Prepirinenc Oriental, amb precipitacions abundoses (valors mitjans anuals d'entre 900 i 1200 mm). Les temperatures són fredes a l'hivern, amb temperatures mitjanes de 3 °C a -3 °C, i suaus a l'estiu, entre 14 °C i 20 °C, amb una amplitud tèrmica important a la vall.[2] El 79% de la superfície del terme municipal està coberta per boscos, mentre que un 19% l'ocupen conreus.[3]

Panorama santjoaní amb vistes al Barri Vell i el Monestir.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

El poblament a la vall de Sant Joan data d'èpoques prehistòriques, on les troballes arqueològiques demostren l'existència d'assentaments durant el paleolític inferior (fa 200.000 anys aproximadament).[4] Se sap ben poc de les èpoques posteriors i sembla que la romanització hi fou escassa, tot i que es coneix l'existència d'un ramal de la Via Augusta que remuntava la vall fins al Coll d'Ares.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Els orígens del poble actual estan vinculats a la fundació del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, consagrat l'any 887 per Guifré el Pelós.[5] Aquest va ser el primer monestir femení de la Gòtia i la primera abadessa fou Emma de Barcelona, filla de Guifré. Es tractava d'una petita comunitat benedictina que va assolir una gran riquesa i tingué una activitat molt important durant el segle X. Tot i això només va perdurar fins a l'any 1017 quan les monges, acusades d'incomplir la regla per la qual es regien, van ser expulsades per una butlla del papa Benet VIII. Aquest episodi històric s'associaria amb el pas dels segles a la llegenda del Comte Arnau.

Amb l'expulsió de les abadesses s'inicia un període d'inestabilitat que s'acaba a inicis del segle XII amb el restabliment de la comunitat de canonges, sota l'orde de Sant Agustí, amb el suport de Ramon Berenguer III.[6] Un dels primers abats agustinians fou Ponç de Monells, qui destacà per l'impuls de noves construccions: la nova església del monestir i la parroquial de Sant Pol. Així s'inicià una nova època d'esplendor del monestir, amb un augment del prestigi i l'activitat cultural que s'hi realitzava. Ens en donen fe la importància el seu arxiu i la troballa del cançoner trobadoresc.

Al redós del monestir es va crear la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de l'església parroquial de Sant Pol, al barri conegut com El Raval. Quan la població va augmentar va ser necessària la construcció d'una vila emmurallada de nova planta, actualment anomenada Vila Vella, que es construí a les terres conegudes com El Vinyal a partir del segle XIII.[4] La Vila Vella acollia els gremis medievals, entre els més importants els paraires i tintorers, la plaça Major, centre d'intercanvi comercial, i bells edificis dels quals avui encara queden reminiscències en alguna finestra gòtica o alguna portalada.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El final de l'Edat mitjana marca el declivi del poder eclesiàstic en favor del secular. Un fet clau és la secularització de la canònica agustiniana l'any 1592. La comunitat passa a ser una col·legiata i els béns del monestir passen a mans seculars.[7]

A inicis del segle XVIII es va realitzar el cambril barroc a l'església de l'antic monestir, tot modificant l'absis romànic anterior.[7]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Antiga escola "Abadessa Emma" de les Germanes Carmelites.

L'Edat Contemporània marca la població amb importants conflictes bèl·lics però també portarà la modernització i dinamització de la població.

Durant la Guerra del Francès la població va ser ocupada diverses vegades i patí l'esforç de guerra amb els homes i recursos que calgué aportar. Les tropes napoleòniques entraren a la vila l'11 de juny de 1794, provocant diverses baixes.[8]

Durant la tercera guerra carlina els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre de 1874.[9] En fou declarat President el general Rafael Tristany i Parera, que jurà els furs a Olot,[9] i aquest seria seguit després per Francesc Savalls. La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí Carles VII havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a Sant Joan de les Abadesses, des d'on es publicà el Boletín Oficial del Principado de Cataluña des de desembre de 1874 a març de 1875.[10]

A mitjans del segle XIX es comencen a explotar les mines de carbó d'Ogassa, la qual cosa incità la construcció de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan, inaugurada el 17 d'octubre de 1880.[11] Aquest fet accelerà la industrialització de la vila i el creixement de la seva població. Com moltes altres poblacions riberenques del Ter, a Sant Joan de les Abadesses s'hi construïren diverses fàbriques i colònies industrials tèxtils que aprofitaven la força de l'energia hidràulica per a fer funcionar la maquinària.

Durant el període de la Guerra Civil Espanyola el municipi passà a anomenar-se Puig-Alt de Ter. Durant la retirada republicana molts soldats i gent anònima passaren per la vila. Per altra banda l'exèrcit republicà en retirada destruí els ponts i l'estació de tren per tal de cobrir la seva retirada.[12] Després de la guerra la indústria es recuperà i diversificà, afavorint un desenvolupament econòmic que permeté un major benestar a la població.

Economia[modifica | modifica el codi]

Sectors econòmics[modifica | modifica el codi]

A pesar de la crisi dels darrers anys la majoria de la població activa s'ocupa en el sector industrial, suposant un 52% de la població activa segons dades de 2013.[13] L'activitat en el sector serveis s'ha incrementat en els darrers anys, gràcies al desenvolupament del turisme. Així actualment el municipi compta amb 2 establiments hotelers, 1 alberg, 1 càmping i 18 cases de turisme rural. Conjuntament amb altres empreses del sector suposen quasi un 41% de la població activa segons dades de 2013.[13] També es mantenen diverses explotacions agràries dedicades principalment a la ramaderia del sector porcí, seguit del boví. L'any 2009 hi havia 50 explotacions que comptaven amb una superfície agrícola total de 1.658 ha, majoritàriament de pastures.[13]

Transports[modifica | modifica el codi]

Xarxa viària[modifica | modifica el codi]

El municipi és travessat per la N-260,[14] que connecta a l'est amb la Garrotxa a través del túnel de Collabós i a l'oest amb Ripoll tot seguint la vall del Ter. És origen de la GIV-5211 que arriba fins al municipi d'Ogassa i de la GI-521 que enllaça al sud est amb el terme de Riudaura.

Transport públic[modifica | modifica el codi]

Hi ha un servei regular d'autobusos servit per la companyia TEISA, amb una línia que connecta diversos municipis de la comarca des de Camprodon fins a Campdevànol passant per Ripoll. Aquesta permet l'enllaç amb els trens de la Línia 3 de Rodalies de Catalunya (amb inici a l'Hospitalet de Llobregat i final a la Tor de Querol, passant per Barcelona, Vic, Ripoll i Puigcerdà). Així mateix fan parada a Sant Joan els autobusos amb destinació a Barcelona i Girona.

Cultura i lleure[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La vila antiga queda dividida en dos nuclis pel passeig del Comte Guifré: a l'est centrat per la plaça Major i a l'oest on s'ubica el monestir. El patrimoni arquitectònic de la vila és variat, destaca el medieval i algunes cases pairals, edificacions modernistes i industrials, com la Colònia Espona o el Molí Petit; també les dues escoles, de les Germanes Carmelites i del Mestre Andreu. Demés del Vell disposa de diversos ponts: el de la Plana, el Nou i el de les Mentides, que creua un torrent als afores de la vila. Entre altres monuments s'hi troben:

Fundat pel comte Guifré el Pilós a finals del segle IX, l'església que es conserva avui en dia és del segle XII i es tracta d'un dels principals exemples del romànic a Catalunya.[15]

  • Església de Sant Pol

Dedicada a sant Joan i sant Pau, va ser edificada el segle XII com a parròquia del Raval, el primer nucli urbà format a redós del monestir, i ampliada en època barroca. El terratrèmol de 1428 i successives destruccions bèl·liques només respectaren la capçalera i l'immafront; el seu estat és idoni per a copsar mètodes constructius de l'arquitectura romànica. El timpà que adornava la portada es conserva al museu del monestir.

  • Pont Vell

D'estil gòtic, pren forma d'esquena d'ase rebaixada força simètrica. Creua la llera del Ter amb un gran ull que s'obre al centre i altres de diverses mides el flanquegen. Originalment va ser construït el segle XII per ordres de l'abat Berenguer Arnau. Va ser destruït durant la retirada republicana del 1939. La reconstrucció la va dirigir l'arquitecte Pons Sorolla i es va acabar el 1976.[16]

És un monument històric i Bé Cultural d'Interès Nacional que antigament formava part de les estances del monestir. Es va construir al segle XIV i va ser ampliat per l’Abat Arnau de Vilalba al segle XV.[17] Actualment s'hi ubica el centre d'interpretació del Mite del Comte Arnau i l'oficina de turisme de la població.[18]

  • Vila Vella

Vila de nova planta construïda a partir del segle XIII; avui en dia es conserven l'estructura dels carrers, la plaça Major porticada i algunes cases del segle XVII.

  • Restes de la muralla medieval

Fragments de les fortificacions de la vila, es conserven dues torres, un tram del mur defensiu i diverses sageteres.

  • Ruta del Ferro i del Carbó

Via verda que aprofita l'antic traçat de la via del tren, dins el nucli urbà queda associada a una zona verda i serveis de restauració i allotjament. Té un recorregut de 12 km des de Ripoll a Sant Joan i té un desnivell mitjà de l'1%, amb un grau de dificultat baix i apte per a tots els públics.[19]

Centre d'Interpretació dels Molins Hidràulics i l'Ecosistema Fluvial ubicat en una antiga farinera.[20]

  • Font de la plaça Anselm Clavé

Aquesta plaça fou urbanitzada per Jeroni Martorell vers el 1920. La font ornamental és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que probablement representa el Comte Arnau.

  • Monument a la Sardana

Obra de l'escultor santjoaní Francesc Fajula, s'ubica a l'església de Sant Pol.

Festes, fires i tradicions[modifica | modifica el codi]

Se celebra el segon diumenge de setembre, s'hi celebren actes tradicionals com el Ball dels Pabordes.[21]

  • Cicle cultural del Comte Arnau

Es realitza cada agost i s'hi poden trobar espectacles de teatre, dansa i música tradicional; així com visites guiades teatralitzades.[22]

  • Fira de Sant Isidre

Se sol fer el cap de setmana més pròxim a l'1 de maig, i el dia 15 de maig, dia de Sant Isidre patró dels pagesos. Entre altres activitats hi ha la mostra de bestiar, un esmorzar popular o el mercat de productes artesanals.

  • Mercat setmanal

Es realitza cada diumenge al matí, s'ubica al passeig Comte Guifré.

Dades municipals[modifica | modifica el codi]

Símbols[modifica | modifica el codi]

El símbol de l'escut i bandera del municipi és l'àguila que es relaciona amb Sant Joan Evangelista. Generalment es representa amb l'àguila de color negre sobre fons blanc. Aquest escut fou primer emprat pel monestir de Sant Joan i més tard adoptat pel mateix municipi. El format actual de l'escut no respecta l'heràldica tradicional, ja que és rodó.[23]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Sant Joan de les Abadesses és el segon municipi en població de la comarca del Ripollès, tot i això les dades demogràfiques mostren una davallada continuada del nombre d'habitants en els darrers anys.[24]

Entitat de població Habitants
Baga Amunt 40
Baga Avall 54
Can Martí Toralles 0
la Colònia Jordana 4
la Colònia Llaudet 31
Comafreda 62
Sant Joan de les Abadesses 3.201
Solei Amunt 50
Solei Avall 50
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
168 105 84 1.159 1.857 2.153 2.210 2.645 2.995 3.649
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.524 3.924 3.215 3.905 4.099 4.102 4.241 3.964 3.881 3.880
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.794 3.734 3.672 3.655 3.597 3.565 3.589 3.529 3.469 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Relació d'alcaldes democràtics[modifica | modifica el codi]

Des de les primeres eleccions democràtiques el 1979, Sant Joan de les Abadesses ha tingut els següents alcaldes i alcaldessa:

  • Pere Picart i Folcrà (1979 - 1983) - CiU
  • Josep Bassaganya (1983 - 1987) (1995 - 1999) - UPM i PSC
  • Lluís Grabulosa i Vila (1987 -1991) - CiU
  • Gerard Costa i Albrich (1991 - 1995) - CiU
  • Carles Bassaganya (1999 - 2006) - ERC
  • Elisabet Regué (2006 - 2007) - ERC
  • Ramon Roqué (2007 - actualment) - PSC

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Àmbit Associatiu[modifica | modifica el codi]

Entitats Culturals Entitats Esportives
  • Grup Esplai Somnis
  • Jovent Actiu Santjoaní
  • Associació Catòlica de Pares de Família
  • Agrupació Sardanista
  • SAT
  • Secció d'estudis medievals
  • Casal Espurna
  • Associació PRIM Music
  • Comissió Municipal de Festes
  • C.E. Abadessenc
  • Societat de Caça "El Pirineu"
  • Unió Excursionista de Sant Joan
  • Moto Club Abadesses
  • Club Piscines i Esports Abadessenc
  • Societat de Pesca El Pirineo
  • Penya Blau-Grana
  • Club Triatló Sant Joan de les Abadesses
  • Club Petanca Abadessenc
  • Slot Sant Joan
  • Penya Perica
Altres agrupacions Associacions de Veïns
  • AMPA IE Sant Joan de les Abadesses
  • Associació de Jubilats i Pensionistes
  • Unió de Botiguers
  • SAT Sant Antoni de la Miranda
  • Fundació Oncolliga de Girona
  • Junta Local AECC- Catalunya Contra el Càncer
  • Associació de Donants de Sang
  • ERC Sant Joan de les Abadesses
  • JERC Sant Joan de les Abadesses
  • PSC
  • Unió Democràtica de Catalunya
  • Convergència
  • CUP
  • Associació de Veïns de la Vila Vella

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Servei Meteorològic de Catalunya. «El clima comarca a comarca». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 22 desembre 2013].
  3. CREAF. «Cobertes del sòl per municipis». Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya: Regió Forestal II. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). [Consulta: 22 desembre 2013].
  4. 4,0 4,1 «Sant Joan de les Abadesses». elripolles.com i Ripollès Desenvolupament. [Consulta: 20 febrer 2014].
  5. ESTEVE, JOSEP. El Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, 2005, p. 2-5. ISBN 84-609-6449-3 [Consulta: 22 desembre 2013]. 
  6. ESTEVE, JOSEP. El Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, 2005, p. 6-7. ISBN 84-609-6449-3 [Consulta: 22 desembre 2013]. 
  7. 7,0 7,1 Crispí M., Montraveta M.. Guia del Monestir i Museu de Sant Joan de les Abadesses, 2012, p. 71. ISBN 978-84-615-7857-3 [Consulta: 1 setembre 2014]. 
  8. Barnosell, Genís. La Guerra del Francès. Girona: Diputació de Girona, 2010. ISBN 978-84-96747-67-8 [Consulta: 1 setembre 2014]. 
  9. 9,0 9,1 Guinovart i Escarré, Joan. Tomàs Caylà: un home de la terra. Cossetània Edicions, 1997, p.34. ISBN 8492147679. 
  10. Grau, Jaume. Carlinades: El "Far West" a la Catalana. Cossetània Edicions, 2007, p.106. ISBN 8497912659. 
  11. Pascual i Domènech, Pere. «El ferrocarril carbonífer de Sant Joan de les Abadesses (1867-1900)». Revista de Historia Industrial, 14, 1998, pàg. 25 [Consulta: 31 agost 2014].
  12. Antoni Llagostera / Arnau Urgell. «Els republicans intenten frenar l'ocupació franquista volant els ponts». Grup Nació Digital. [Consulta: 20 febrer 2014].
  13. 13,0 13,1 13,2 IDESCAT, Institut d'Estadística de Catalunya. «Sant Joan de les Abadesses (171674)». Idescat. [Consulta: 20 febrer 2014].
  14. Societat Catalana d'Ordenació del Territori. «AUTOVIA A-26 I N-260 EIX PIRINENC». Institut d’Estudis Catalans. [Consulta: 22 desembre 2013].
  15. Esteve, Josep. El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Junta del monestir de Sant Joan de les Abadesses, 2005, p. 1, 13. ISBN 84-609-6449-3. 
  16. Ruta del Ter: Seguint el curs del riu. Granollers: Alpina, 2009, p. 15. ISBN 978-84-8090-338-7 [Consulta: 28 juny 2014]. 
  17. INCASÒL. «Finalitza la restauració del Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 juny 2014].
  18. www.elripolles.com. «Palau de l'Abadia». Ripollès Desenvolupament. [Consulta: 27 juny 2014].
  19. «RUTA DEL FERRO I DEL CARBÓ». Consorci de les Vies Verdes de Girona. [Consulta: 10 març 2014].
  20. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1. 
  21. «El Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 de esembre de 2013].
  22. «Representacions històriques o llegendàries locals». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  23. «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].
  24. Urgell, Arnau. «Sant Joan recupera la iniciativa i desfà l'empat amb Campdevànol». elripollès.info. [Consulta: 10 març 2014].
  25. Jordi Mascarella, Sant Joan de les Abadesses a l'Atles literari de les terres de Girona, consulta el 4 d'abril de 2012

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de les Abadesses Modifica l'enllaç a Wikidata