Sant Joan de les Abadesses
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Ripollès | |||||
.jpg) |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Ripollès |
||||
| Gentilici | Santjoaní, santjoanina | ||||
| Superfície | 53,7 km² | ||||
| Altitud | 773 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.469 hab. 64,6 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 441150 4676250Coord.: 42° 14′ 10″ N, 2° 17′ 12″ E / 42.23611,2.28667 | ||||
| Organització Entitats de població Ajuntament • Alcalde: |
9 7 PSC , 2 CiU i 2 ERC Ramon Roqué Riu (PSC) |
||||
| Codi postal | 17860 |
||||
| Codi territorial | 171674 |
||||
| Web | |||||
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi català situat al sud-est de la comarca del Ripollès a les Comarques Gironines.
Taula de continguts |
Entorn natural i clima [modifica]
Està situat al curs alt del Ter, a la vall del mateix nom, dominada al nord per la Serra Cavallera i el cim de Sant Antoni al sud. Té un clima d'influència continental, amb precipitacions abundoses i una variació tèrmica important.
Símbols [modifica]
El símbol de l'escut i bandera del municipi és l'àguila que es relaciona amb Sant Joan Evangelista. Generalment es representa amb l'àguila de color negre sobre fons blanc. Aquest escut fou primer emprat pel monestir de Sant Joan i més tard adoptat pel propi municipi. El format actual de l'escut no respecte l'heràldica tradicional ja que és rodó.[2]
Història [modifica]
Època antiga [modifica]
El poblament a la vall de Sant Joan data d'èpoques prehistòriques, on les troballes arqueològiques demostren l'existència d'assentaments durant el paleolític inferior. Sabem ben poc de les èpoques posteriors i sembla que la romanització hi fou escassa, tot i que es coneix l'existència d'un ramal de la Via Augusta que remuntava la vall fins al Coll d'Ares.
Època medieval [modifica]
Els orígens del poble actual estan vinculats a la fundació del Monestir de Sant Joan de les Abadesses per Guifré el Pelós l'any 887. Aquest va ser el primer monestir femení de la Gòtia i la primera abadessa fou Emma de Barcelona, filla de Guifré. Es tractava d'una petita comunitat benedictina que va assolir una gran riquesa i tingué una activitat molt important durant el segle X. Tot i això només va perdurar fins l'any 1017 quan les monges, acusades d'incomplir la regla per la qual es regien, van ser expulsades per una butlla del papa Benet VIII. Aquest episodi històric s'associaria amb el pas dels segles a la llegenda del Comte Arnau.
Amb l'expulsió de les abadesses s'inicia un període d'inestabilitat que s'acaba a inicis del segle XII amb el restabliment de la comunitat de canonges, sota l'orde de Sant Agustí, amb el suport de Ramon Berenguer III. Un dels primers abats agustinians fou Ponç de Monells, qui destacà per l'impuls de noves construccions: la nova església del monestir i la parroquial de Sant Pol. Així s'inicià una nova època d'esplendor del monestir, amb un augment del prestigi i l'activitat cultural que s'hi realitzava. Ens en donen fe la importància del seu arxiu i la troballa del cançoner trobadoresc.
Al redós del monestir es va crear la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de la parròquia de Sant Pol, al barri conegut com El Raval. Quan la població va augmentar va ser necessària la construcció d'una vila emmurallada de nova planta, actualment anomenada Vila Vella, que es construí a les terres conegudes com El Vinyal. La Vila Vella acollia els gremis medievals, entre els més importants els paraires i tintorers, la plaça Major, centre d'intercanvi comercial, i bells edificis dels que avui encara queden reminiscències en alguna finestra gòtica o alguna portalada.
Època moderna [modifica]
El final de l'Edat mijana marca el declivi del poder eclesiàstic en favor del secular. La vila de Sant Joan va seguir les vicissituds marcades per la història de Catalunya, així va arribar a ser capital carlina, va patir les conseqüències de les guerres contra el francès i va anar canviant la seva fesomia i estructura social amb la industrialització.
Època contemporània [modifica]
A mitjans del segle XIX es comencen a explotar les mines de carbó d'Ogassa, la qual cosa incità la construcció de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan, inaugurada el 17 d'octubre de 1880. Aquest fet accelerà la industrialització de la vila i el creixement de la seva població. Com moltes altres poblacions riberenques del Ter, a Sant Joan de les Abadesses s'hi construïren diverses fàbriques i colònies industrials tèxtils que aprofitaven la força de l'energia hidràulica per a fer funcionar la maquinària. La vila també va ser pionera en la fabricació del ciment, ja que l'introductor d'aquest material a la península Ibèrica va ser un santjoaní.
Durant el període de la Guerra Civil el municipi passà a anomenar-se Puig-Alt de Ter. Durant la retirada republicana molts soldats i gent anònima passaren pel poble camí de la frontera. Per altra banda l'exèrcit republicà en retirada destruí els ponts i l'estació de tren per tal de cobrir la seva retirada. Després de la guerra la indústria es recuperà i diversificà, afavorint un desenvolupmant econòmic que permeté un major benestar a la població.
Economia [modifica]
Actualment la població de la vila es continua dedicant majoritàriament a la indústria. Tot i això, l'ocupació en el sector serveis augmenta degut al desenvolupament del turisme. També es conserven diverses explotacions ramaderes dedicades principalment al sector boví.
Llocs d'interès [modifica]
Fundat pel comte Guifré el Pilós a finals del segle IX, l'església que es conserva avui en dia és del segle XII i es tracta d'un dels principals exemples del romànic a Catalunya.[3]
- El palau de l'Abadia
Antigament formava part del monestir, ampliat fins a la configuració actual al segle XV. Actualment s'hi ubica el centre d'interpretació del Mite del Comte Arnau i l'oficina de turisme de la població.
- El pont Vell: Pont d'estil gòtic i origen medieval.
- Vila Vella: Vila de nova planta construïda a partir del segle XIII; avui en dia es conserven l'estructura dels carrers, la plaça Major porticada i algunes cases del segle XVII.
- Restes de la muralla medieval: Fragments de les fortificacions de la vila, es conserven 2 torres, un tram del mur defensiu i diverses sageteres.
- Ruta del Ferro i del Carbó: Via verda que aprofita l'antic traçat de la via del tren, dins el nucli urbà queda associada a una zona verda i serveis de restauració i allotjament.
- Ecomuseu del Molí Petit, Centre d'Interpretació dels Molins Hidràulics i l'Ecosistema Fluvial ubicat en un antic molí fariner.[4]
Comunicacions [modifica]
Xarxa viària [modifica]
El municipi és travessat per la N-260, que connecta a l'est amb la Garrotxa a través del túnel de Collabós i a l'oest amb Ripoll tot seguint la vall del Ter. És origen de la GIV-5211 que arriba fins al municipi d'Ogassa i de la GI-521 que enllaça al sud est amb el terme de Riudaura.
Transport públic [modifica]
Hi ha un servei regular d'autobusos servit per la companyia TEISA, amb una línia que connecta diversos municipis de la comarca des de Camprodon fins a Campdevànol passant per Ripoll; aquesta permet enllaçar amb els trens de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Querol. Així mateix fan parada a Sant Joan els autobusos amb destinació a Barcelona i Girona.
Festes, fires i tradicions [modifica]
Se celebra el segon diumenge de setembre, s'hi celebren actes tradicionals com el Ball dels Pabordes.
- Cicle cultural del Comte Arnau
Es realitza cada agost i s'hi poden trobar espectacles de teatre, dansa i música tradicional; així com visites guiades teatralitzades.
- Fira de Sant Isidre
Se sol fer el cap de setmana més pròxim a l'1 de maig, i el dia 15 de maig, dia de Sant Isidre patró dels pagesos. Entre d'altres activitats hi ha la mostra de bestiar, un esmorzar popular o el mercat de productes artesanals.
- Mercat setmanal
Es realitza cada diumenge al matí, s'ubica al passeig Comte Guifré.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Baga Amunt | 40 |
| Baga Avall | 54 |
| Can Martí Toralles | 0 |
| la Colònia Jordana | 4 |
| la Colònia Llaudet | 31 |
| Comafreda | 62 |
| Sant Joan de les Abadesses | 3.201 |
| Solei Amunt | 50 |
| Solei Avall | 50 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Agermanaments [modifica]
Fills il·lustres [modifica]
- Jaume Espona i Brunet, industrial, col·leccionista i mecenes català.
- Jaume Nunó i Roca, compositor de la música de l'himne de Mèxic
- Joan Baptista Bertran, escriptor,
- Ramon Cotrina, escriptor, traductor i sociòleg
- Mossèn Josep Esteve, escriptor [5]
- Alguer Miquel, cantant del grup Txarango
Relació d'alcaldes democràtics [modifica]
Des de les primeres eleccions democràtiques el 1979, Sant Joan de les Abadesses ha tingut els següents alcaldes i alcaldessa:
- Pere Picart i Folcrà (1979 -1983) - CiU
- Josep Bassaganya (1983 - 1987) (1995- 1999) - UPM i PSC
- Lluís Grabulosa i Vila (1987 -1991) - CiU
- Gerard Costa i Albrich (1991 - 1995) - CiU
- Carles Bassaganya (1999 - 2006) - ERC
- Elisabet Regué (2006 - 2007) - ERC
- Ramon Roqué (2007 - actualment) - PSC
Àmbit Associatiu [modifica]
| Entitats Culturals | Entitats Esportives |
|---|---|
|
|
| Altres agrupacions | Associacions de Veïns |
|---|---|
|
|
Vegeu també [modifica]
- Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
- Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses.
- Honorat Alberich i Corominas.
- Escuts i banderes del Ripollès
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].
- ↑ Esteve, Josep. El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Junta del monestir de Sant Joan de les Abadesses, 2005, p. 1, 13. ISBN 84-609-6449-3.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Jordi Mascarella , Sant Joan de les Abadesses a l'Atles literari de les terres de Girona, consulta el 4 d'abril de 2012
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan de les Abadesses  |
|
|||||
