Monestir de Sant Joan de les Abadesses
| Monestir de Sant Joan de les Abadesses | |
 Claustre del Monestir
|
|
| Localització: | Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), Plaça de l'Abat Oliba |
| Coordenades: | 42° 13′ 58″ N, 2° 17′ 11″ E / 42.23265,2.286336Coord.: 42° 13′ 58″ N, 2° 17′ 11″ E / 42.23265,2.286336 |
| Altitud: | 773 msnm[1] |
| Construït: | segle XII, XV, XIX-XX |
| Estat: | molt bo |
| Estil: | Romànic, gòtic |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 03-06-1931 |
| Identificador: | BCIN: 196-MH BIC: RI-51-0000565 IPA:213 |
 Localització a Catalunya
|
|
El monestir de Sant Joan de les Abadesses és un antic monestir situat a la comarca del Ripollès. Fins l'any 945 va ser l'únic monestir femení del Catalunya. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional
Taula de continguts |
Història [modifica]
El monestir, conegut en els seus orígens com Sant Joan de Ripoll o Sant Joan de Ter, va ser fundat cap al 885 pel comte Guifré el Pilós i destinat a la seva filla Emma. Guifré havia fet una cosa similar uns anys abans al fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll que va deixar en mans del seu fill Radulf.
L'església del nou monestir va ser consagrada el 24 de juny del 887 pel bisbe de Vic. Al ser Emma encara una nena, el cenobi va quedar en mans d'un grup de preveres que es van encarregar d'organitzar la comunitat i de cuidar de la petita. A l'arribar a l'edat adulta, Emma es va convertir en la primera de les abadesses de Sant Joan.
Guifré va dotar al monestir de nombrosos béns que es van ampliar gràcies a l'embranzida de l'abadessa. Emma va ampliar els dominis de Sant Joan fins al Berguedà o La Roca del Vallès.
Emma va morir l'any 942 i va ser substituïda per un altra abadessa de la qual no es coneixen dades. En total, el monestir va tenir sis abadesses.
L'any 1017, Bernat Tallaferro, que volia annexionar-se els territoris controlats per l'abadia, va aconseguir que el Papa emetés una butlla que suprimia la comunitat de religioses. El motiu al·ludit va ser la suposada vida díscola de la comunitat.
L'emissió d'aquesta butlla va donar origen a la llegenda del Comte Arnau. Després de la dissolució de la comunitat femenina, Bernat Tallaferro va unir el monestir al bisbat de Besalú i hi va col·locar una comunitat de frares.
Entre 1083 i 1114 Sant Joan va quedar annexionat al monestir de Sant Víctor de Marsella, que hi va col·locar de bell nou una comunitat femenina d'origen grec. La intervenció del Papa el 1114 va permetre a la comunitat de canonges agustinians tornar a Sant Joan de forma definitiva. En aquesta etapa, fins el 1484, va ser regit per abats del país. Del 1458 al 1581 ho fou per abats comendataris ( bisbes i cardenals). El monestir va ser secularitzat el 1592 i es va convertir en una simple col·legiata que es va suprimir el 1856.
L'edifici [modifica]
El segle XII es va construir una nova església que és la que encara es pot veure a l'actualitat. El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir el cimbori així com el campanar. També va afectar greument a l'església que va haver de ser àmpliament restaurada.
L'església de Sant Joan és d'una única nau encapçalada per un ampli transsepte. En ell es troben cinc absis decorats amb arcs sobre columnes, tant per la part interior com per l'exterior. Originalment es trobava situada en el centre del monestir; d'una banda s'accedia a l'antic cenobi femení i per l'altre al masculí.
Al seu interior es pot contemplar el retaule de la Verge Blanca construït el 1343 per artistes de Florència així com la capella dels Dolors, d'època barroca amb una cúpula daurada i elements decoratius del tallista Josep Moretó, en la qual es troba una Pietat realitzada per l'escultor Josep Viladomat.
Destaca sobre tot el conjunt escultòric del Davallament, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català. El retaule es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de Miró de Tagamanent, mort a Sant Joan el 12 de setembre de 1161 i al que es va venerar com beat en el monestir.
Es conserva també un petit claustre d'estil gòtic, iniciat al 1442 per Joan Bar i Joan Girard; de dos pisos, conegut com de Sant Mateu. Al seu costat resten uns arcs de l'original claustre romànic del Segle XII.
Finalment, també es conserva l'antic palau abacial, del segle XV.
Ja al segle XX, la important restauració iniciada per Puig i Cadafalch i completada entre 1948-1963 per Raimon Duran i Reynals, ha tornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració de 1428.
La col·lecció del museu situat al mateix edifici, a l'antiga rectoria, consta d'escultures, pintures, teixits i orfebreria que ilustren la història del monestir i la vila.[2]
Cronologia d'abadesses i abats [modifica]
Abadesses benedictines [modifica]
- 898-942 : Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pilós.
- 942-949 : Nom desconegut
- 949-955 : Adelaida de Barcelona, filla del comte de Barcelona Sunyer I i vídua del comte d'Urgell Sunifred II
- 955-962 : Ranlo d'Empúries, filla de Delà I, comte d'Empúries
- 962-996 : Fredeburga, filla de Miró II de Cerdanya i germana dels comtes de Cerdanya Sunifred, Miró i Oliba.
- 996-1017 : Ingilberga, filla bastarda del comte de Cerdanya i de Besalú Oliba Cabreta i germana de Gombau de Besora.[3]
Abats canonicals [modifica]
- 1017-1054 Guifré
- 1055-1077 Andreu
- 1083-1098 Berenguer Sunifred
- 1098-1111 Gaufred d'Atzerat
- 1111-1131 Berenguer Arnau
- 1131-1139 Pere Guillem
- 1140-1193 Ponç de Monells
- 1193-1197 Pere Guillem II
- 1198-1203 Ramon de Blanes
- 1203-1217 Pere de Soler
- 1217-1225 Arnau de Corsavell
- 1226-1229 Arnau de Manlleu
- 1230-1250 Ramon de la Bisbal
- 1248-1250 Guillem
- 1250-1252 Ramon de Vallmanya
- 1252-1259 Berenguer Arnau de Santesteve
- 1260-1273 Dalmau de Minyana
- 1273-1293 Berenguer de Blanes
- 1293-1314 Guillem de Sant Joan de Pladecorts
- 1314-1319 Ramon de Cornellà
- 1321-1323 Guillem de Sant Joan de Pladecorts
- 1324-1348 Ramon de Bianya
- 1348-1355 Francesc Roig
- 1356-1393 Ramon de Vallmanya
- 1393-1427 Arnau de Vilalba
- 1427-1447 Pere de Montcrob
- 1448-1454 Pere de Calbó
- 1454-1456 Bernat Guillem de Samasó
- 1456-1484 Miquel Isalguer
Abats comendataris [modifica]
- 1484-1485 Joan d'Aragó i Chiaramonte
- 1485-1496 Giovanni de Micheli
- 1401-1505 Joan de Peralta
- 1507-1510 Francesco Fascio Santori
- 1510-1518 Alfons d'Aragó
- 1518-1524 Baldassare Turini
- 1524-1526 Bernat Joan de Santcliment
- 1527-1528 Enric de Cardona i Enríquez
- 1528-1581 Miquel d'Agullana
Articles relacionats [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Pladevall, Antoni: Els monestirs catalans, edicions Destino, Barcelona, 1970, ISBN 84-233-0511-2
- Rabuñal, Anxo et alt: Imatges de Catalunya, El País-Aguilar, Madrid, 1995, ISBN 84-03-59631-6
Referències [modifica]
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Ciurans i Vinyeta, Xavier. Els Masferrer. Estudi d'una nissaga benestant del Vallès. L'Abadia de Montserrat, 2010, p. 19–. ISBN 978-84-9883-308-9 [Consulta: 2 d'octubre de 2011].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Sant Joan de les Abadesses  |
- El monestir al web de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses - Descripció molt breu.
- Sant Joan de les Abadesses - Descripció e imatges del monestir, a més d'un estudi arquitectonic de l'edifici medieval del s.XII]
- Visita Virtual i Web de l'Arxiu del Monestir de s.Joan de les Abadesses
- Monestirs de Catalunya. S.Joan de les Abadesses
- [1] - Goigs al santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses
