Ogassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ogassa
Bandera d'Ogassa Escut d'Ogassa
(En detall) (En detall)
Localització

Ogassa situat respecte Catalunya
Ogassa situat respecte Catalunya

Localització d'Ogassa respecte del Ripollès


Municipi del Ripollès
Avinguda de les mines d'Ogassa
Avinguda de les mines d'Ogassa
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Ripollès
Gentilici Ogassenc, ogassenca
Superfície 45,2 km²
Altitud 1.320 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
248 hab.
5,49 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 440500 4679750Coord.: 42° 16′ 4″ N, 2° 16′ 43″ E / 42.26778°N,2.27861°E / 42.26778; 2.27861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Josep Tremps i Bosch
Codi territorial 171122

Ogassa és un municipi català del Ripollès, a les Comarques Gironines. El municipi està dividit en vuit entitats de població:

Entitat de població Habitants
Ogassa 143
Sant Julià de Saltor 16
Sant Martí d'Ogassa 24
Sant Martí de Surroca 24
Ca l'Enric 15
les Costes 3
Prat del Pinter 23
el Taller 3
Dades: 2011. Font: Idescat

Situació geogràfica i accessos[modifica | modifica el codi]

Ogassa es troba situat al bell mig de la comarca del Ripollès. Limita amb els municipis de; Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Vilallonga de Ter, Pardines, Ribes de Freser i Campdevànol.

Situació del terme municipal d'Ogassa respecte a les Terres de Girona

Comprèn en el seu terme el vessant sud de les serres Cavallera i Conivella. Els seus cims més representatius són el Taga, Sant Amand (o Sant Amanç) i el Puig Estela.

S'hi pot accedir amb vehicle pel sud, mitjançant la carretera GIV-5211 que comunica el municipi amb Sant Joan de les Abadesses (4,6Km), Per l'est des de la Colònia Estabanell (Camprodon) per una pista forestal, de la mateixa manera com per l'oest una altra pista comunica el municipi amb Bruguera i Ribes de Freser.

En bicicleta i a peu s'hi pot accedir per les vies abans esmentades, o usant el sender de la ruta del ferro, camí usat per les antigues vagonetes de les mines de carbó i que pot començar-se des de Ripoll, passant per Sant Joan i arribant finalment a Ogassa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
10 7 14 236 476 274 716 1.410 1.578 1.231
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.103 787 637 702 729 414 310 294 263 264
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
245 243 242 253 260 265 266 256 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història de la vila[modifica | modifica el codi]

L'existència d'edificació en el romànic amb elements destacables com són les esglésies de Sant Martí de Surroca (s.XII) i de Sant Martí d'Ogassa (s.XI), i que depenien del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i les de Sant Julià de Saltor, i Santa Maria de Vidabona, que depenien del monestir de Ripoll, fan evident de l'existència humana en aquella època. Tot i això aquestes terres pertanyien durant l'època medieval a l'església i als senyors feudals.

Es coneix de l'existència d'una fortificació erigida probablement al cim de Sant Amand, o un xic més avall, en un pla conegut com a pla de pena, i que era citada com el Castell de Pena (castellar de Penna Matricis). Aquesta citació apareix en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aguacia (Sancti Martini de Aguacia) l'any 1024 per l'Abat Oliva, encara que pot ser anterior a aquesta data. Aquesta fortificació aglutinava les terres de Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Sant Julià de Saltor, Santa Maria de Vidabona i part de les terres del municipi de Bruguera (Ribes de Freser). Se sap que la titularitat del castell passa per diversos propietaris al llarg dels segles XI, XII i XIII. L'abat Ramon de Bianya, adquireix els drets del rei Pere “el Cerimoniós” de les viles d'Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l'any 1342, i l'any 1344 n'encomana la custòdia a Pere de Ribes, de la Vall de Ribes. A partir d'aquí no se'n té cap més coneixement. Actualment el castell es troba enderrocat, i es creu que les seves restes puguin ser unes ruïnes localitzades prop del cim de Sant Amand.

No és fins ben entrat el segle XIX, amb la descoberta d'hulla en el municipi, i en plena expansió de l'industrialisme català, que comença l'explotació minera a Ogassa.

La primera mina fou oberta l'any 1838. L'explotació minera del municipi s'allargà gairebé 130 anys, quan degut al descens de producció d'aquestes, finalment es tancà l'última l'any 1967. Aquest carbó, era principalment destinat a la creixent indústria catalana. L'únic inconvenient, era el transport d'aquest material. Per resoldre el problema, l'any 1880 es conclouen els treballs de la línia de ferrocarrils que havia de dur el carbó de les mines fins al port de Barcelona.

El carbó era transportat via vagoneta fins a l'estació de Toralles (Sant Joan de les Abadesses) mitjançant diversos plans inclinats, els quals es poden intuir per tot el poble, i d'allà carregat en tren en l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses que va funcionar fins als anys 80 del segle XX.

Actualment, aquesta línia segueix en actiu, i uneix Barcelona, Granollers, Vic, Ripoll, Puigcerdà i la Tor de Querol (França). D'aquesta explotació industrial en queden moltes restes arquitectòniques, tals com una antiga fàbrica de ciment, una fàbrica de pans de carbó, i diversos tallers destinats a la reparació d'estris miners.

Degut al gas grisú (gas metà), i al seu grau d'inflamació, es va dotar al poble d'energia elèctrica l'any 1900, convertint-se en un dels primers municipis de l'estat espanyol en tenir corrent elèctric. Avui encara pot contemplar-se l'edifici on se situava la turbina elèctrica. Precisament, des de l'arribada del ferrocarril, i fins a les primeres dècades del segle XX, fòren els anys de major productivitat, cosa que es va traduir en un fort creixement demogràfic, que va arribar a superar els 1500 habitants.

El tancament de les mines, va provocar un èxode en el municipi, fins a arribar a la població actual que ronda els 250 habitants i que roman força estable des dels anys 80 del segle XX. Actualment, les principals activitats econòmiques del municipi depenen de la ramaderia i el turisme.

Art romànic[modifica | modifica el codi]

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'església de Sant Martí de Surroca

Destaquen dues esglésies romàniques: Sant Martí d'Ogassa, i Sant Martí de Surroca:

  • Sant Martí de Surroca és una església del segle XII situada a uns 1300 metres d'altitud, sota uns cingles de roca que li donaren el nom de "Sots-roca" (Sota la roca) d'on deriva el nom actual. Aquest sector és citat ja cap a l'any 913 d.C. No es té constància de l'església fins a l'any 1090. Encara que segurament és més antiga, fou consagrada de nou pel bisbe de Vic Arnau de Malla l'any 1104 per petició dels comunitaris del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Malgrat les reformes que s'hi han fet des de la darrera consagració fins al segle XV continua mantenint les seves característiques romàniques. Actualment aquesta església té adjunt el terreny del cementiri municipal.
  • Sant Martí d'Ogassa és una església romànica del segle XI, a una alçada d'uns 1370 metres. Fou construïda i consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf entre el 993 i el 1010 d.C. i coneguda llavors com a Sant Martí d'Aguacia. Més tard fou modificada per Joan Oriol i consagrada per l'Abat Oliba el 1024 amb el nom actual. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla de fusta del segle XIV que actualment pot contemplar-se en el Museu Episcopal de Vic.
  • Sant Julià de Saltor. Situada a uns 1.350 m d'altitud al peu del cim de Sant Amand. L'indret apareix esmentat ja a finals del segle IX, però la construcció de l'església data del segle XI, en que depenia del montestir de Ripoll. Avui en dia està parcialment derruïda, i s'hi accedeix per una via des de Campdevànol.
  • Santa Maria de Vidabona. Situada a uns 1.300 metres d'altitud al peu de Sant Amand. Apareix esmentada ja pels volts del 1050. S'hi accedeix des de Ripoll pel coll de la tuta. Esdevè santuari marià el segle XVIII. Avui en dia està parcialment derruïda.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Conca minera d'Ogassa.[2]
  • Serres Cavallera i Conivella

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Masanés, Cristina. «Conca Minera d'Ogassa. I amb la mina...el prgés». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ogassa Modifica l'enllaç a Wikidata