Camprodon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la vila. Vegeu-ne altres significats a «Camprodon (Santa Maria de Merlès)».
Camprodon
Bandera de Camprodon
(En detall)
Localització

Camprodon situat respecte Catalunya
Camprodon situat respecte Catalunya

Localització de Camprodon respecte del Ripollès


Municipi del Ripollès
El Pont Nou sobre el Ter
El Pont Nou sobre el Ter
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Ripollès
Gentilici Camprodonins, camprodonines
Superfície 103,37 km²
Altitud 988 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.466 hab.
23,86 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 447800 4685025Coord.: 42° 18′ 54″ N, 2° 22′ 00″ E / 42.314964°N,2.366597°E / 42.314964; 2.366597
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

11
Esteve Pujol i Badà (PSC)
Codi territorial 170391
Escut no oficial de Camprodon

Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Té com a municipis veïns, Molló al nord; Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya al sud; Llanars i Ogassa a l'oest; i Montagut i Oix al sud-est. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i el seu afluent, el Ritort.

Símbols[modifica | modifica el codi]

L'ajuntament no ha iniciat els tràmits per l'oficialització dels símbols locals.

« Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19 que no tenen l’escut oficialitzat per diversos motius (...)

Camprodon i Llanars no han dit ni demanat mai res

»
Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[2]

L'ajuntament fa ser servir com a escut un que no s'adapta al decret actual sobre els símbols dels ens locals de la Generalitat de Catalunya. L'escut en ús actual per l'ajuntament es pot definir amb el següent blasonament:

D'or, 4 pals de gules; peu corbat amunt d'argent amb una rodella de sinople. Per timbre una corona reial oberta.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la vila se situa en l'any 1118, quan el Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L'any 1252, Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria homònima i deixà d'ésser subjecta a la jurisdicció de l'abat del monestir. Entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial.

Des del segle XV fins a la segona meitat del segle XIX, Camprodon patí diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna, i a les lluites intestines catalanes primer i espanyoles més tard. Així, hi ha constància del saqueig i incendi de la vila el 1470 a mans de Lluís XI de França, en el si de la guerra civil catalana (1462 - 1472). Durant la guerra dels Segadors també patí saquejos francesos, que es repetiren el 1689 a mans del duc de Noailles durant la Guerra dels Nou Anys.[3] El 1794 en el context de la guerra Gran entre les monarquies absolutistes europees contra la França revolucionària, el general Dagobert capturà i incendià la vila. La darrera destrucció que sofrí la vila se situa en el si de la tercera guerra carlina (1872 - 1876). En aquest cas, Camprodon es trobava dins el territori adscrit al bàndol carlí del pretendent Carles VII i fou escenari d'operacions militars.

Amb l'arribada de la restauració borbònica i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins" en paraules de Bosch de la Trinxeria experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877. La proximitat del ferrocarril a Sant Joan de les Abadesses augmentà la potencialitat turística de la Vila. Amb tot, la guerra civil espanyola estroncà aquesta prosperitat turística, i fins a l'etapa del desarrollismo franquista, la vila no tornà a recuperar el turisme perdut, aquest cop com a turisme de masses. Actualment, Camprodon és una destinació important dels estiuejants de muntanya.

En un altre ordre de les coses, Camprodon fou el lloc de naixement del compositor Isaac Albéniz i de l'escultor Joaquim Claret i Vallès

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Francesc C. Maristany i Garriga, urbanitzador del Passeig Maristany, c. 1880
Monestir de Sant Pere
Església de Santa Maria
Passeig de la Font Nova

Construït a mitjan segle X per Guifred II de Besalú per a l'orde benedictí, segueix l'estil romànic i la planta és de creu llatina, amb absis central i cimbori octogonal que aguanta la torre del campanar.

  • Pont nou

Bastit sobre el riu Ter, data del segle XII, amb actuacions als segles XVI i XVII, permetia l'entrada a la vila i era part de la via cap a la Cerdanya.

L'església parroquial de Camprodon és una barreja d'estils: edificada en romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una capella annexa en barroc. El temple conserva l'Arqueta de Sant Patllari.

L'ajuntament de Camprodon manté un museu dedicat al compositor català, nascut a la vila el 1860. Igualment, cada any a l'estiu se celebra un festival de música que porta el seu nom.[4]

  • Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany

Ambdós passeigs són els eixos centrals de les zones residencials dels primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle XIX i a començaments del segle XX. Alguns residents foren l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i el president del govern de la Segona República espanyola, Juan Negrín.

La vila de Camprodon es féu famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l'estiu, sinó també per les seves mantes fonts a la rodalia del nucli urbà, com la Mare de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.

L'activitat lligada al turisme de principis del segle XX va comportar la introducció del Modernisme a la vila. Per exemple l'antic hotel Rigat, ara anomenat Camprodon, Can Roig, Can Surís (també anomenada "la casa de les monges"), Can Blanch, Can Vila o Can Cabot.

  • Excursionisme

Des de principis del segle XX, amb Cèsar August Torras, Camprodon és un punt clau de les excursions de muntanya, a peu i en bicicleta. Més de 1.200 kilòmetres d'aquests camins han estat recentment marcats i rehabilitats.

Actualment ocupat per finques privades, l'antic castell de St. Nicolau mostra encara uns imponents baluards i muralles. Pels volts de Camprodon podem trobar les restes dels castells de Rocabruna, la Roca, i les Torre Cavallera i les ruïnes del Castell de Creixenturri dominant l'entrada a la Vall de Camprodon, una a cada costat del riu Ter pel pas de les Rocasses. Altres construccions més modernes però actualment ocultes per la vegetació i abandonades són els búnkers i fortificacions de la Línia P que es van construir durant els primers anys de la dictadura del general Franco.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
92 107 123 1.713 2.742 3.232 2.920 2.944 3.366 3.239
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.994 2.616 2.461 2.864 2.673 2.487 2.376 2.314 2.232 2.209
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.308 2.344 2.319 2.312 2.390 2.438 2.578 2.479 2.466 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1717 incorpora Santa Maria de Camprodon; el 1857, Beget, Bestracà, Bolòs, Cavallera, Rocabruna i Salarsa; el 1965, Freixenet de Camprodon; i el 1970, Beget.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: camprodonins

Fills adoptius[modifica | modifica el codi]

[5][6]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La vila de Camprodon destaca per les seves especialitats en embotits de porc, tals com bull, llonganissa, pernil, etc. Igualment, són conegudes les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica la companyia Birba són les més conegudes fora del municipi.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

La situació geogràfica de Camprodon en dificulta a bastament el pas de vies de comunicació. Doncs, l'única carretera principal que travessa el municipi és la C-38, que ix de l'eix Olot-Ripoll C-26 i arriba fins a la frontera hispanofrancesa pel Coll d'Ares. Camprodon és pas obligat per anar a les poblacions de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, a través de la GIV-5264 i Molló per la mateixa C-38.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].
  3. Lafuente, Modesto. Historia general de España (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1856, p. v.1, p.208. 
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. «Camprodon reconeix els seus fills més il·lustres». ElRipollés.info, 11 octubre 2010 [Consulta: 20 agost 2014].
  6. «Honors i distincions de la vila de Camprodon». ValldeCamprodonTV, 14 octubre 2010 [Consulta: 20 agost 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]